Autoaplaudiments

En una renyida pugna amb la nova novel¡¤la d¡¯Eduardo Mendoza, la jornada parlament¨¤ria d¡¯avui estava cridada a ser el gran esdeveniment d¡¯aquesta temporada de tardor. No en va, aquest dilluns s¡¯ha aprovat al Parlament una declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia. Per¨°, fins i tot anunciada a so de bombo i platerets com un dia hist¨°ric, la sessi¨® ha resultat un rotllo, una sessi¨® en funcions, al llarg de la qual s¡¯ha vist m¨¦s convicci¨® i entusiasme entre els que hi estaven en contra que entre els que hi han votat a favor.

Ra¨¹l Romeva (que ha canviat la camisa negra per una de blanca) s¡¯ha estrenat com a parlamentari de Junts pel S¨ª defensant la ¡°proposta de resoluci¨® sobre l¡¯inici del proc¨¦s com a conseq¨¹¨¨ncia...¡±, amb aquest nom tan caut que li han posat. Romeva t¨¦ una retirada al misteri¨®s i intel¡¤lectual professor dels X-Men, per¨° amb una ret¨°rica m¨¦s parroquial. En diverses ocasions s¡¯ha referit al ¡°proc¨¦s de desconnexi¨® democr¨¤tica¡± (hauria estat menys conf¨²s anomenar-lo ¡°proc¨¦s de desconnexi¨® democr¨¤tic¡±) i ha acabat citant el polit¨°leg i tuitaire Ram¨®n Cotarelo. L¡¯ha aplaudit molt mig hemicicle. L¡¯altre mig s¡¯ha quedat mirant els que aplaudien.

A la diputada anticapitalista Anna Gabriel (doble samarreta: de m¨¤niga curta i de m¨¤niga llarga), que ha intervingut despr¨¦s de Romeva, l¡¯han aplaudit els seus i els diputats de Junts pel S¨ª que no s¨®n de Converg¨¨ncia. Ha defensat que sobretot es tracta d¡¯un acte de ruptura i els ha dit als de Catalunya S¨ª que es Pot que com que no s¨®n prou independentistes no podien donar-los suport en les seves propostes socials.

Joan Coscubiela (vestit fosc i samarreta negra, com Leonard Cohen a finals dels vuitanta), ha proposat l¡¯alternativa d¡¯un refer¨¨ndum i del rescat de la ciutadania, i ha retornat la pulla als de la CUP. A Coscubiela nom¨¦s l¡¯han aplaudit els de Catalunya S¨ª que es Pot i fluixet. L¡¯ha seguit el popular Garc¨ªa Albiol (vestit gris i rellotge d¡¯or). ¡°Ho puc afirmar m¨¦s alt per¨° no m¨¦s clar¡±, ha exclamat; per¨° tenint en compte la seva al?ada i la seva pronunciaci¨®, ha fet pensar exactament el contrari. Nom¨¦s s¡¯han aplaudit ells.

Despr¨¦s ha parlat In¨¦s Arrimadas. Ho ha fet molt r¨¤pid i amb molta ¨¨mfasi, i tractant-se d¡¯un moment tan solemne, no s¡¯ha descuidat de dir all¨° de sang, suor i ll¨¤grimes. Tamb¨¦ en aquest cas nom¨¦s s¡¯han aplaudit ells. Miquel Iceta primer s¡¯ha recolzat al faristol com si estigu¨¦s a la barra d¡¯un bar per saludar la presidenta Forcadell i tot seguit ha dissertat molt seri¨®s. Ha advertit que ¡°quan s¡¯apliqui la llei no podran trobar en nosaltres ni comprensi¨® ni solidaritat¡±. Tamb¨¦ ha rebut ¨²nicament autoaplaudiments.

Des de la tribuna de convidats, Marina Geli anava comentant en veu baixa totes les intervencions com els vellets de la fila del darrere del cinema. La sessi¨® ha concl¨°s amb bona part de l¡¯hemicicle dret i aplaudint (algun particular, amb el puny al?at), una altra part drets amb banderes espanyoles i catalanes, una altra part drets amb folis en els quals es llegia ¡°refer¨¨ndum¡± (si un s¡¯hi acostava prou), i una altra part asseguts i sense aplaudir. I sense saber qui ser¨¤ el proper president.