Del 6 d¡¯octubre al 9 de novembre

Com tots sabem, Catalunya t¨¦ de tot. Fins i tot un mite insurreccional, forjat sobre la hist¨°ria d'un moment tr¨¤gic i excepcional, en qu¨¨ tropes armades a les ordres del Govern catal¨¤ es van enfrontar breument per¨° cruentament amb tropes a les ordres del Govern de la Rep¨²blica Espanyola. Va ser el 1934, el 6 d'octubre, quan el president Llu¨ªs Companys va proclamar l'Estat Catal¨¤ de la Rep¨²blica Federal Espanyola des del balc¨® de la Generalitat a la pla?a de Sant Jaume.

L'intent va durar tot just unes 10 hores, que van deixar un balan? terrible, nom¨¦s disminu?t per les dimensions de la carnisseria que s'acostava nom¨¦s a dos anys vista amb la Guerra Civil. Van ser 74 els morts i 252 els ferits, entre quatre i set milers els detinguts, entre els quals el Govern catal¨¤ en ple amb el seu president al capdavant, aix¨ª com l'alcalde de Barcelona, nombrosos funcionaris, diputats, c¨¤rrecs p¨²blics i dirigents pol¨ªtics i sindicals. L'autonomia va ser intervinguda, el Parlament va quedar susp¨¨s, van ser prohibits els principals diaris catalanistes, es va reinstaurar la censura sobre els altres i dos militars es van fer c¨¤rrec de la presid¨¨ncia accidental de la Generalitat i de la comissaria d'Ordre P¨²blic.

La insurrecci¨® catalana va ser un episodi m¨¦s i no el m¨¦s greu d'un intent revolucionari de m¨¦s abast contra el Govern dret¨¤ sorgit de les eleccions del 1933, que va tenir a Ast¨²ries el seu cap¨ªtol m¨¦s cruent. Pretenia frenar el feixisme per¨° va donar motiu en canvi a una brutal regressi¨® de la democr¨¤cia i de l'autogovern catal¨¤ de la qual Catalunya nom¨¦s es va recuperar durant uns quants mesos, abans de caure en el caos i el desgovern de la Guerra Civil.

Sobre les causes i les lli?ons del Sis d'Octubre ha corregut des de llavors molta tinta, i una part molt important precisament durant els ¨²ltims anys, amb motiu del proc¨¦s sobiranista i dels temors i les esperances que ha suscitat. ¡°No volem un nou Sis d'Octubre¡±, s'ha sentit dir des de fa ja uns anys en el camp nacionalista. Per als uns ¨¦s un error que cal evitar; per¨° per als altres, en canvi, ¨¦s l'experi¨¨ncia que conv¨¦ corregir i millorar perqu¨¨ ara surti b¨¦.

No fa falta estendre's sobre les difer¨¨ncies de circumst¨¤ncies entre el 1934 i avui, perqu¨¨ gaireb¨¦ tot ¨¦s diferent, l'¨¨poca i les societats. Aquesta vegada no ¨¦s al balc¨® presidencial sin¨® al Parlament on es produeix la proclama o esdeveniment inicial. Ara no hi ha una proclamaci¨® unilateral de la independ¨¨ncia amb pretensions d'efectes immediats, sin¨® una declaraci¨® que anuncia la ruptura o la desconnexi¨® diferida o a terminis amb la legalitat constitucional i la desvinculaci¨® de l'autoritat del Tribunal Constitucional. A difer¨¨ncia dels violents anys trenta, tot sembla que es juga als l¨ªmits de l'acci¨® democr¨¤tica i pac¨ªfica, en manifestacions c¨ªviques, als mitjans de comunicaci¨®, en l'actuaci¨® dels governs i els parlaments o en els recursos als tribunals. Malgrat que els uns i els altres pronuncien paraules greus i dures, m¨¦s o menys eufem¨ªstiques, com desconnexi¨®, ruptura, insurrecci¨® o rebel¡¤li¨®, res de moment situa la confrontaci¨® en el pla de l'¨²s de la for?a. I el que menys ho permet ¨¦s precisament el context europeu, la desaparici¨® de les fronteres i les sobiranies compartides ¨Cla dissoluci¨® precisament de la idea d'independ¨¨ncia nacional¨C ben diferent al de l'¨¨poca dels nacionalismes agressius, l'escalada armament¨ªstica i els totalitarismes.

Per¨° tamb¨¦ hi ha semblances. La m¨¦s important, probablement la m¨¦s insidiosa per a la democr¨¤cia i la que m¨¦s s'ha subratllat, ¨¦s que es tracta en els dos casos d'una ruptura amb la legalitat per part d'una instituci¨® sorgida de la mateixa legalitat constitucional. En els dos casos es confia en l'acci¨® unilateral per modificar la relaci¨® amb la resta d'Espanya, sense una negociaci¨® ni un acord previ. Tal com han assenyalat alguns historiadors, Llu¨ªs Companys no pretenia la separaci¨®, sin¨® repetir la jugada de Francesc Maci¨¤ el 14 d'abril del 1931, quan va proclamar la Rep¨²blica Catalana dins de la Federaci¨® de Rep¨²bliques Ib¨¨riques, avan?ant-se aix¨ª a la proclamaci¨® de la Rep¨²blica a Madrid per part de Niceto Alcal¨¢ Zamora, per aconseguir amb aix¨° una negociaci¨® posterior, que ¨¦s la que va desembocar en l'Estatut del 1932; res gaire diferent al que pret¨¦n ara Artur Mas, que vol for?ar una negociaci¨® tirant milles en el cam¨ª de la independ¨¨ncia unilateral.

Algunes de les analogies suggereixen comportaments recurrents. Llavors, com ara, els dos presidents no eren inicialment secessionistes; i en els dos casos res pot entendre's sense la radicalitzaci¨® esquerrana i l'aband¨® de la moderaci¨®. Tamb¨¦ llavors, com ara, tot es juga al final en la correlaci¨® de forces i en la capacitat de fer un bon c¨¤lcul de les pr¨°pies i les alienes. El 1934, la insurrecci¨® no va comptar amb la mobilitzaci¨® obrera i al carrer i van quedar en res les mil¨ªcies armades que havien de donar suport al cop. En l'actual proc¨¦s, Artur Mas no ha obtingut la majoria parlament¨¤ria indestructible que ja demanava en les eleccions del 2012 i tampoc ara, quan demanava un resultat plebiscitari que els electors li han negat, encara que hagi guanyat les eleccions amb una majoria insuficient per governar sense el suport de la CUP. El seu a?llament internacional fa por, per¨° a m¨¦s no t¨¦ aliats a Espanya; i s'ha alienat la meitat de la poblaci¨® catalana.

El joc comparatiu no ha acabat. Tamb¨¦ t¨¦ sentit fixar-se en les reaccions del Govern espanyol. Llavors es va respondre per for?a militar amb la for?a militar. Ara les armes s¨®n jur¨ªdiques i gradualistes; el retret, just¨ªssim, ¨¦s la falta de resposta pol¨ªtica. Davant l'aprovaci¨® al ple, ara Rajoy respon amb l'anunci del recurs al Constitucional que produeixi la immediata suspensi¨® de la declaraci¨® i dels seus efectes.

Amb Artur Mas en funcions i a l'espera d'una investidura improbable, el paper de Companys correspon ara a Carme Forcadell, la presidenta del Parlament, sobre la qual ha recaigut la responsabilitat d'un tr¨¤mit tan irregular com precipitat per aprovar la declaraci¨®. Per¨° no ser¨¤ per aquesta actuaci¨® partidista en la interpretaci¨® del reglament del Parlament pel que se li demanar¨¤ responsabilitats, sin¨® per les iniciatives que pugui prendre en el futur en compliment de la declaraci¨® que el Constitucional suspendr¨¤ en les properes hores. Si Forcadell ¨¦s la primera que actua contra la legalitat de la qual deriva la seva presid¨¨ncia ser¨¤ ella i no Mas qui aconseguir¨¤ una palma del martiri patri¨°tic similar a la que va obtenir Companys el 6 d'octubre del 1934. Segur que ser¨¤ un honor per a ella, per¨° tamb¨¦ que no li importar¨¤ a Mas, si li serveix per seguir dirigint el proc¨¦s fins a la seva culminaci¨®.