¡°Pujol ha estat v¨ªctima de la seva fam¨ªlia. S¡¯ha autoimmolat pels fills¡±

Joan Francesc Mira (Val¨¨ncia, 1939) ¨¦s Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes. Escriptor, antrop¨°leg, hel¡¤lenista i agitador cultural; aix¨ª es descriu en la nova edici¨® de La naci¨® dels valencians (P¨°rtic), assaig publicat fa 18 anys, que acaba de presentar a Val¨¨ncia. Una reflexi¨® personal actualitzada sobre la relaci¨® apassionada, esgotadora i frustrant que mant¨¦ amb el Pa¨ªs Valenci¨¤. Unes idees que Mira continua defensant amb vehem¨¨ncia perqu¨¨, segons diu, romanen intactes. ¡°La major part dels valencians no han superat aquells dubtes i indefinicions. I pareix, sobretot, que no tenen gran inter¨¨s a superar-los¡±, afirma en la recent versi¨® de l¡¯obra. ¡°M¨¦s de vint anys de govern de la dreta, provocant o mantenint en aquest camp tensions absurdes, probablement ha produ?t menys adhesions que avorriment i indifer¨¨ncia¡±, afegeix el Mira pol¨ªtic.

L¡¯escriptor va treballar en els anys setanta al Laboratoire d¡¯Antropologie Sociale de la Sorbona. Amb 37 anys i un futur prometedor a la Universitat de Princeton, als Estats Units, on va impartir classes m¨¦s de dos anys, va escollir tornar a Val¨¨ncia ¡°per responsabilitat¡±, malgrat l¡¯amor-r¨¤bia que encara mant¨¦ amb la ciutat, per dirigir l¡¯Institut Valenci¨¤ de Sociologia i Antropologia Social. L¡¯entrevista es desenvolupa al Centre de Cultura Contempor¨¤nia, seu d¡¯Acci¨® Cultural del Pa¨ªs Valenci¨¤, associaci¨® que ha tornat a presidir, el dia que el Parlament catal¨¤ aprova la declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia.

Pregunta. Qu¨¨ li sembla el que est¨¤ passant a Catalunya?

Artur Mas no ¨¦s independentista, ni ho ¨¦s Converg¨¨ncia, ni Pujol; pugen a l¡¯onada¡±

Resposta. La meva perspectiva ¨¦s d¡¯una certa prud¨¨ncia. No veig clar el resultat efectiu que puguin tenir aquestes iniciatives. Els que han votat a favor crec que han estat una miqueta optimistes pensant que els obstacles s¨®n superables. Jo no n¡¯estic tan segur. M¡¯agradaria que els impediments de tipus juridicopol¨ªtic es poguessin solucionar, i que el projecte, tranquil¡¤lament, amb temps, pac¨ªficament, obtingu¨¦s els resultats que busca. Hi estaria d¡¯acord, per¨° tinc molts dubtes perqu¨¨ els obstacles per part de l¡¯Estat poden ser insalvables i poden crear frustraci¨®. Prefereixo parlar de projecte que de proc¨¦s d¡¯independ¨¨ncia.

P. Aleshores, est¨¤ vost¨¨ d¡¯acord amb Junts pel S¨ª.

R. Amb ells no, per¨° s¨ª penso que Catalunya ¨¦s una societat que t¨¦ consist¨¨ncia hist¨°rica, cultural, pol¨ªtica i de consci¨¨ncia i ha de ser considerada un pa¨ªs o una naci¨®. Crec que pot aspirar al mateix que molts pa?sos petits d¡¯Europa en els ¨²ltims anys. No ¨¦s una cosa arcaica! Pot aspirar a tenir un Estat propi com Est¨°nia, Litu¨¤nia, Eslov¨¨nia, Cro¨¤cia... Gaireb¨¦ dues terceres parts dels pa?sos independents avui dia s¨®n nous. I no passa res. O no hauria de passar res. La idea em sembla leg¨ªtima. Una altra cosa ¨¦s el moment. Jo hauria anat amb m¨¦s calma. Perqu¨¨ inicialment tot era un moviment de felicitat, de festa, d¡¯alegria, de tranquil¡¤litat social i personal.

P. I no pensa que Mas ha utilitzat aquesta bona disposici¨® inicial en el seu benefici?

R. Mas ¨¦s un personatge secundari. S¡¯ha pujat damunt del tsunami perqu¨¨ si no l¡¯arrossegava. Aqu¨ª hi ha mar de fons. [ARTUR]Mas no era independentista; [JORDI]Pujol i Converg¨¨ncia, tampoc, per¨° hi ha hagut una marea que no han provocat ni produ?t ells. T¡¯ho asseguro. Han pujat a l¡¯onada com els que fan surf. Per no caure. Una altra cosa ¨¦s que la s¨¤piguen cavalcar. D¡¯aix¨° no n¡¯estic tan segur.

P. I la resposta del Govern?

A Val¨¨ncia cal una actitud procatalana en el sentit cultural. Aix¨° ens fa ser alguna cosa¡±

R. Tota l¡¯opini¨® p¨²blica espanyola, pol¨ªtica i period¨ªstica no ent¨¦n la q¨¹esti¨® de fons. Nom¨¦s mira les circumst¨¤ncies. I el cas ¨¦s que des de fa molt temps la societat catalana ¨¦s catalana i punt. Fa temps que han desconnectat.

P. Molt b¨¦. Per¨° ara parlem de la separaci¨® o no d¡¯Espanya.

R. A partir d¡¯aqu¨ª cal buscar solucions. D¡¯aix¨° es tracta. A l¡¯opini¨® p¨²blica nacionalista espanyola no li interessa saber qu¨¨ ha passat amb tots els petits estats que s¡¯han independitzat, perqu¨¨ si acceptessin aix¨°, haurien acceptat el tema de Catalunya. ?s el mateix. La hist¨°ria contempor¨¤nia d¡¯Europa ¨¦s la successiva aparici¨® d¡¯estats nous. I la desintegraci¨® d¡¯imperis, d¡¯estats que ocupaven m¨¦s espai que la naci¨® dominant. Quants pa?sos independents t¨¦ Europa? 30? Doncs 20 no existien fa 100 anys. Estem parlant d¡¯Europa, no de l¡¯?frica tropical ni de l¡¯Am¨¨rica ind¨ªgena. D¡¯Europa central. La naci¨® ¨¦s una cosa org¨¤nica que t¨¦ les seves raons hist¨°riques. S¨®n moviments de la hist¨°ria que afloren a la llum pol¨ªtica al segle XX.

P. Per¨° el refer¨¨ndum va expressar la voluntat dels catalans.

R. Una cosa s¨®n les raons hist¨°riques i el reconeixement del dret. I una altra ¨¦s que la situaci¨® estigu¨¦s prou madura per acceptar-ho. Converg¨¨ncia i Esquerra sempre han estat partits antagonistes. No crec que els ciutadans comprenguin la seva uni¨®. Crec que simplement segueixen votant els mateixos partits que han votat sempre.

P. Qu¨¨ em diu de Pujol?

R. Que ha estat una v¨ªctima de la seva fam¨ªlia. Ell s¡¯ha autoimmolat pels fills. S¨¦ del que parlo. Pujol no ha ficat la m¨¤ al calaix. Ning¨² no el podr¨¤ acusar mai d¡¯haver-se emportat diners p¨²blics.

P. Deu ser dels pocs que ho defensa a hores d¡¯ara.

R. No s¨®c l¡¯¨²nic. Crec que Pujol s¡¯ha equivocat. Ha fet les coses molt malament. Al final ha destru?t una gran part de la seva reputaci¨® personal. I ho lamento per la figura pol¨ªtica. Pujol va construir tota una organitzaci¨® civil, cultural i administrativa molt potent. I despr¨¦s ha fet una gran cagada.

P. Catalanisme valenci¨¤ o nou nacionalisme valenci¨¤?

R. Una actitud procatalana en el sentit cultural, perqu¨¨ ¨¦s innegable que tenim una hist¨°ria en com¨², una llengua, una literatura... Hi ha una s¨¨rie d¡¯elements que s¨®n els que ens fan ser alguna cosa. Si tot aix¨° no ho tingu¨¦ssim, ser¨ªem una part de la cultura castellana. Ser¨ªem com M¨²rcia, que est¨¤ molt b¨¦, per¨° no ser¨ªem el que som. Ara b¨¦, en termes de lleialtat pol¨ªtica i d¡¯espai pol¨ªtic, som diferents. L¡¯estructura de la societat ¨¦s diferent, el comportament pol¨ªtic ¨¦s diferent. El nostre nacionalisme ¨¦s d¡¯una manera, i el de Catalunya, d¡¯una altra. Si podem anar coordinats en alguns aspectes, millor.

P. Exc¨¦s d¡¯espanyolisme o exc¨¦s de catalanisme?

R. L¡¯habitual ¨¦s exc¨¦s d¡¯espanyolisme (somriu). En el cas del catalanisme, com tots els excessos, quan et passes d¡¯exaltaci¨®, de rosca, i perds el sentit de la racionalitat, tot ¨¦s excessiu. De catalanisme, d¡¯espanyolisme, de gal¡¤licisme, d¡¯americanisme, d¡¯italianisme i tot el que tu vulguis. Els excessos, cada vegada m¨¦s, em resulten insuportables tots. Tots!