Gr¨¤cies

Ara que sembla que el nacionalisme ja ha assolit la m¨¤xima cota d¡¯ignom¨ªnia possible ¡ªla declaraci¨® d¡¯intencions de desobedi¨¨ncia votada el passat dia 9 al Parlament¡ª, ¨¦s una bona oportunitat per agrair-l¡¯hi que durant els cinc ¨²ltims anys ens hagi perm¨¨s con¨¨ixer de primera m¨¤ una s¨¨rie de sensacions que nom¨¦s eren aprehensibles a trav¨¦s de la literatura, dels llibres d¡¯hist¨°ria i del cinema. M¨¦s enll¨¤ de la trencadissa econ¨°mica i institucional, de la desconfian?a pol¨ªtica que ha ocasionat, s¡¯ha d¡¯agrair que h¨¤gim pogut veure com ¨¦s l¡¯art de l¡¯agitaci¨® medi¨¤tica, capa? d¡¯estar un grapat d¡¯anys educant sense revelar el prop¨°sit de l¡¯educaci¨®, de manera que s¡¯an¨¦s complint la funci¨® educativa sense que els receptors de tal educaci¨® s¡¯adonessin que estaven sent educats en la meravella nacionalista: ja se sap que la millor propaganda ¨¦s la invisible. Que h¨¤gim presenciat com es recorre, des del mateix Govern, a mentides flagrants, a la distorsi¨® de fets i a l¡¯activaci¨® dels elements m¨¦s irracionals de la mitologia d¡¯una terra per enfrontar una part dels ciutadans contra la resta d¡¯espanyols. I s¡¯ha d¡¯agrair, ¨¦s clar, que h¨¤gim assistit al culte a la personalitat d¡¯Artur Mas, com una divinitat teatral que descend¨ªs del cel.

S¡¯ha d¡¯agrair que cada 11 de setembre se¡¯ns hagi obsequiat amb l¡¯espectacle de la massa regimentada i coreografiada r¨ªgidament i geom¨¨tricament pel poder ¡ª¡°y siguen, a pasos r¨ªtmicos, el¨¢sticos, cien mil mozos con ritos de banderas. Todo tiene un encanto silvestre y tribal¡±, escrivia Eugenio Montes a prop¨°sit de l¡¯estrena a Madrid d¡¯El triomf de la voluntat¡ª, anhel¨®s d¡¯exhibir-la com una vict¨°ria absoluta de la fe nacionalista per cohibir les reaccions de Madrid i impressionar els teleespectadors estrangers. S¡¯ha d¡¯agrair que l¡¯ANC i ?mnium Cultural, que no s¨®n cap partit pol¨ªtic, s¡¯organitzessin com una mil¨ªcia volunt¨¤ria ¡ªde seguretat nacional?¡ª per anar de casa en casa i obtenir informaci¨® sobre qu¨¨ pensaven votar els ciutadans. I s¡¯ha d¡¯agrair que un dels principals arguments que fessin servir els intel¡¤lectuals org¨¤nics per rebatre les cr¨ªtiques al nacionalisme fos que, sense pretendre-ho, es convertien en m¨¤quines de fabricar independentistes: era una bona ast¨²cia per eliminar qualsevol possibilitat de debat. No ¨¦s menor la gratitud que s¡¯ha de tenir cap a Jordi Pujol, capa? de definir la immoralitat del seu r¨¨gim mentre definia l¡¯ess¨¨ncia corrupta del franquisme.

S¡¯ha de celebrar, en fi, que gr¨¤cies a l¡¯augment del desvari nacionalista cada vegada hi hagi m¨¦s gent que, despr¨¦s d¡¯una apreciaci¨® profundament racional dels fets, i basant-se en detalls t¨¨cnics concrets, se senti molt satisfeta de ser espanyola i de tenir garantits els seus drets constitucionals.