Volem ser un pa¨ªs anormal

D'aqu¨ª a un mes, el 20 de desembre, tindran lloc a Espanya eleccions generals, amb les quals es tancar¨¤ definitivament una legislatura que s'havia iniciat quatre anys enrere, el novembre del 2011. En aquest mateix lapse de temps a Catalunya hem tingut dues eleccions al Parlament (totes dues anticipades, per cert) i un simulacre de refer¨¨ndum. Potser, embolicats com estem tots en un dia a dia convuls, resulta d'utilitat recordar aquestes dades, tan simples com conegudes, per¨° que poden complir la funci¨® de destacar un tret important de la nostra situaci¨® que sovint tendeix a passar desapercebut (o a no ser prou destacat).

?s clar a hores d'ara que l'esl¨°gan ¡°tenim pressa¡± que tant s'han dedicat a repetir els independentistes no manifestava un mer desig per aconseguir com m¨¦s aviat millor la meta somiada, una impaci¨¨ncia juvenil per satisfer sense demora els seus desitjos, sin¨® que mostrava, a contraclaror, el sentit profund de la seva estrat¨¨gia, la ra¨® ¨²ltima per la qual volien imprimir un ritme tan alt a les seves actuacions (i que, detall important, no tenen la menor intenci¨® d'abandonar: si els seus plans es complissin, d'aqu¨ª a 18 mesos els catalans ser¨ªem convocats de nou a les urnes, sense excloure ara per ara que es puguin repetir eleccions el mar? vinent).

La velocitat a la qual s'ha anat desenvolupant el proc¨¦s en ocasions dificulta valorar cadascun dels seus passos amb prou assossec i l'oportuna dist¨¤ncia. Tot ha anat molt de pressa (recordin: es va negociar ¡ªi es va donar per descartat¡ª en una tarda! un possible pacte fiscal), i no hi ha hagut dia en aquests anys que no comport¨¦s un nou sobresalt. Propiciar l'atordiment a la ciutadania catalana ha estat una cosa clarament indu?da des del poder, que necessitava mantenir en un alt grau d'excitaci¨® els seus. Per fer-ho, calia convertir el que era un estat de coses contingent (la majoria absoluta del PP), amb data d'inici i de caducitat, en dest¨ª, en situaci¨® hist¨°rica irreversible, fatal. D'aquesta manera, l'esl¨°gan podia difondre's com si es tract¨¦s de la descripci¨® d'una evid¨¨ncia: amb Espanya no hi ha res a fer.

Potser ara, a l'espera tant del desenlla? de les generals (en les quals, amb tota probabilitat, el PP, fins i tot en el cas que s'alc¨¦s amb la vict¨°ria, no revalidaria la majoria absoluta) com de saber si Mas pot formar govern, ¨¦s el moment adequat per reflexionar sobre el que ha comportat aquesta extraordin¨¤ria acceleraci¨® de la pol¨ªtica catalana, els esl¨°gans que han anat decaient i les idees-for?a de recanvi que s'han posat en circulaci¨®. Aix¨ª, s'ha deixat de parlar del "volem votar" (imagino que perqu¨¨ a hores d'ara semblaria sarcasme) o de ¡°dret a decidir¡±, entre altres raons perqu¨¨ la for?a majorit¨¤ria al Parlament ent¨¦n que ja hem decidit i que ja nom¨¦s toca la ratificaci¨®, arribat el moment, del text constitucional de la nova rep¨²blica catalana.

Com ¨¦s l¨°gic, l'abandonament d'aquestes consignes comporta el d'unes altres, en certa manera complement¨¤ries, i la necessitat de substituir aquestes ¨²ltimes per unes de noves, adequades a l'actual circumst¨¤ncia. Penso en concret en aquella frase que es podia llegir en moltes pancartes penjades als balcons de les ciutats i pobles de tot Catalunya: ¡°Volem ser un pa¨ªs normal¡±. ?s cert que quan se li demanava a algun independentista quins eren aquests pa?sos suposadament normals la relaci¨® que solia presentar era en extrem minsa: ¡°Esc¨°cia, el Quebec...¡±, responia, intentant insinuar que eren els primers d'una llarga llista. En l'instant en qu¨¨ se li reclamava algun nom m¨¦s quedava en evid¨¨ncia que no n'hi havia, i que aquests dos pa?sos constitu?en l'excepci¨®, i no la regla, en el concert internacional.

Per¨° el gir que ha fet la pol¨ªtica catalana despr¨¦s del 9-N ens allunya completament fins i tot d'aquests dos casos. Ja no cal afirmar que el que s'est¨¤ intentant fer aqu¨ª t¨¦ precedents, almenys en pa?sos amb els quals ens agradaria homologar-nos. Ara ens trobem davant d'unes propostes totalment excepcionals, an¨°males. S'imposa adaptar-se a aquest escenari in¨¨dit. D'entrada, una primera mesura sembla poc menys que obligada: cal canviar la llegenda de les esmentades pancartes i substituir-la per una altra, m¨¦s d'acord amb la nova situaci¨®. Suggereixo aquest text: "Volem ser un pa¨ªs anormal".

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia a la Universitat de Barcelona.