Di¨¤leg contra la triple crisi

Espanya est¨¤ instal¡¤lada en una triple crisi (econ¨°mica, pol¨ªtica, territorial) de la qual hauria de comen?ar a sortir despr¨¦s de les eleccions del 20 de desembre. Tot i la profunditat dels problemes, la situaci¨® es discuteix en tert¨²lies on importa m¨¦s el sharei les topades per generar tr¨¤nsit a les xarxes socials que un intercanvi d¡¯arguments raonats que permetin trobar una soluci¨®.

Enmig d¡¯aquesta democr¨¤cia televisada, Valent¨ª Puig (Palma, 1949) reivindica una pausa, una conversa reposada per trobar el consens a Fatiga o descuido de Espa?a, profunda an¨¤lisi de la triple crisi i les seves derivades en qu¨¨ el format ja ¨¦s tota una reivindicaci¨®: un di¨¤leg entre dos personatges ficticis (A i B, l¡¯un m¨¦s idealista, l¡¯altre realista) que, en paraules del mateix autor, ¡°comparteixen, difereixen, fluctuen, dubten o creuen¡±.

A i B analitzen la situaci¨® d¡¯incertesa: el bipartidisme, corcat per la corrupci¨®, d¨®na signes d¡¯esgotament davant unes alternatives que nom¨¦s tenen for?a per fer de crossa. Els independentistes es mantenen ferms en la seva aposta tot i el fre legal que imposa el Govern espanyol; i enmig de tot aix¨°, les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯una crisi econ¨°mica que nom¨¦s s¡¯ha acabat en la ment d¡¯alguns pol¨ªtics.

El format de conversa, si b¨¦ ajuda a donar flu?desa, fa que els temes sorgeixin un xic desordenats, a vegades fins i tot amb poc sentit, a batzegades, capa? de parlar de democr¨¤cia participativa i de califat isl¨¤mic en la mateixa frase. Si b¨¦ aix¨° augmenta la sensaci¨® en el lector d¡¯estar assistint a un veritable di¨¤leg, cosa que s'agraeix, genera una lectura an¨¤rquica i de vegades complexa.

Puig destil¡¤la, com en tota la seva prol¨ªfica obra, una capacitat intel¡¤lectual envejable. La seva comparaci¨® de la crisi actual amb l¡¯Espanya de 1898 ¨¦s molt l¨²cida, i ho fa amb una profusi¨® de cites de l¡¯¨¨poca que ajuden a amanir i a donar profunditat a la discussi¨® entre els dos particulars personatges.

L¡¯exhibici¨® d¡¯argumentari en l¡¯an¨¤lisi de la situaci¨® queda enterrat en els dimonis propis, que l¡¯autor deixa entreveure: l¡¯independentisme i Podem. En referir-se als dos fen¨°mens que han sacsejat la pol¨ªtica, abandona la precisi¨® de l¡¯opini¨® mesurada. Planteja l¡¯independentisme gaireb¨¦ com un fet que no t¨¦ cap explicaci¨® l¨°gica, encara que ell mateix intenta esmenar-se en un tram interessant del di¨¤leg, quan B planteja a A si s¡¯hauria d¡¯haver autoritzat un refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia. Sobre el partit de Pablo Iglesias, la seva obsessi¨® d¡¯anomenar-lo ¡°populisme chavista¡± arriba a ser exagerada, sense desenvolupar l¡¯acusaci¨® i obviant la notable moderaci¨® dels partits. En les seves dues f¨°bies, l¡¯intel¡¤lectual prefereix deixar de buscar explicacions i s¡¯acomoda en el paper de carregar contra el problema sense ni voler identificar-lo.

A l¡¯hora de buscar solucions, Puig mira enrere perqu¨¨ recela de la modernitat, en un sentiment que deixa entreveure sense embuts en les seves diatribes contra les xarxes socials i els selfies. En ocasions de forma un xic injusta, com quan afirma que ¡°a les xarxes socials circula de tot menys idees¡±, obviant que, sense anar m¨¦s lluny, els seus propis articles circulen, i b¨¦, per les xarxes; d¡¯altres, amb un punt d¡¯humor, com el seu rebuig a l¡¯autoretrat, quan es pregunta, ret¨°ricament, si un s¡¯imagina Napole¨® fent-se un selfie amb cada un dels seus soldats despr¨¦s de conquerir les pir¨¤mides d¡¯Egipte.

Puig es fixa en la Transici¨®, que reivindica com el moment en qu¨¨ es va sublimar el di¨¤leg i el consens. Tamb¨¦ fa una reivindicaci¨® de la Constituci¨®, criticada per uns, llibre sagrat per a altres. En el fons, el punt on vol arribar Puig amb el seu di¨¤leg es troba a la conclusi¨® d¡¯A i B: a ¡°una democr¨¤cia honesta i justa¡±.