D¡¯entre la runa

El mercat inflacionista de l¡¯art, sumat a la debilitat de les veus cr¨ªtiques, no nom¨¦s ha corcat l¡¯obra fins a la seva condici¨® de fatalitat (extrapolant Benjamin, l¡¯art s¡¯ha convertit en alguna cosa m¨¦s mercantil que la mateixa mercaderia), sin¨® que tamb¨¦ ha provocat que les grans pinacoteques i els espais dedicats a la creaci¨® contempor¨¤nia semblin cadenes de muntatge on el p¨²blic desfila davant de les obres mestres, quan no ha d¡¯aguantar unes cues interminables per assistir a l¡¯¨²ltim plom de Marina Abramovic.

Des del crac financer del 2008, la inversi¨® en els museus p¨²blics ha estat inversament proporcional a la pressi¨® que pateixen els seus directors per programar grans monogr¨¤fiques i retrospectives que atreguin audi¨¨ncies. L¡¯exposici¨® de Salvador Dal¨ª, que el Reina Sof¨ªa i el Pompidou van organitzar el 2014, es podria considerar una de les ¨²ltimes de la seva classe; i la de Jean-Auguste Dominique Ingres, inaugurada dimarts passat al Prado, ¨¦s probable que tingui assignada una asseguran?a global absurdament alta, per no dir obscena, si la comparem amb les retallades en infraestructures educatives.

Tot aquest gran simulacre porta a pensar que en el futur els museus hauran de dependre de les seves pr¨°pies col¡¤leccions i deixar la programaci¨® de les seves sales temporals al caprici d¡¯algun magnat xin¨¨s o Qatar que llogui les seves sales per promocionar la seva col¡¤lecci¨® privada o celebrar unes esposalles. Se¡¯n recorden, de la gran boda de la fam¨ªlia ¨ªndia Mittal al MNAC? Amb la recompensa, ¡°el museu podr¨¤ comprar l¡¯obra d¡¯un important autor catal¨¤¡±, va dir Pepe Serra.

A La Panera, ?ngela de la Cruz planteja amb for?a la idea del desbordament

Tenen les exposicions algun sentit m¨¦s enll¨¤ de la seva pr¨°pia promoci¨®? Far¨ªem b¨¦ de buscar una resposta esperan?adora, potser, en els petits centres d¡¯art, que funcionen per vies m¨¦s arriscades i imaginatives. A la Gran Bretanya, epicentre del mercat de l¡¯art europeu, els espais de petita escala han demostrat un dinamisme envejable. N¡¯esmentarem nom¨¦s un grapat: la Whitworth Gallery de Manchester, l¡¯Arnolfini de Bristol, l¡¯Ikon Gallery de Birmingham o la Tramway a Glasgow. Qui fins fa poc ha estat directora de la Tramway, Sarah Munro, lidera des de fa temps l¡¯intent de presentar els premis Turner a Esc¨°cia. Finalment ho va aconseguir, i des de l¡¯octubre passat, els treballs finalistes del guard¨® m¨¦s important (que no el m¨¦s prestigi¨®s) concedit a un autor del Regne Unit menor de 50 anys es presenten per primera vegada fora de la capital anglesa. El guanyador es donar¨¤ a con¨¨ixer el 7 de desembre.

Munro, que durant dues d¨¨cades va estar al capdavant dels programes d¡¯art contemporani d¡¯Esc¨°cia, acaba de ser nomenada directora de la instituci¨® d¡¯art contemporani m¨¦s gran del Regne Unit, el Baltic Centre for Contemporary Art, a Gateshead, al nord-est d¡¯Anglaterra, un antic mol¨ª de farina al riu Tyne transformat el 2002 en un cub blanc de 2.600 metres quadrats.

A Espanya, el C2M de M¨®stoles, que Ferran Baremblit va dirigir durant set anys, o el Centre d¡¯Art La Panera a Lleida, comandat per Gl¨°ria Picazo, han funcionat amb unes din¨¤miques semblants. El centre lleidat¨¤, que impulsa i acull la Biennal d¡¯Art Leandre Crist¨°fol (nou edicions), exhibeix l¡¯obra de la pintora ?ngela de la Cruz (1964), una de les poques artistes espanyoles respectades en l¡¯escena internacional, especialment a Londres, on viu i treballa des dels noranta. El 2010, aquesta pintora d¡¯origen gallec va aconseguir arribar a la final dels premis Turner.

Escombros ¨¦s una viva i sentida met¨¤fora de la idea del desbordament: cadires trencades o tombades unes sobre d¡¯altres semblen cossos aixafats per l¡¯exc¨¦s; les teles estan des-atrapades del bastidor o arrencades-alliberades del marc. Altres llen?os s¡¯entotsolen, enrotllats o recolzats a la paret. Els m¨¦s ¨ªntims s¨®n indicis del tr¨¤nsit, esqueles desfetes per l¡¯exc¨¦s de vida. Semblen fr¨¤gils, contingents com pintures, per¨° perdurables eternament com escultures. ?s la transmigraci¨® de la pintura, que mai es va sentir c¨°moda en un cos i ara sorgeix com una llum unida per una m¨²tua gravitaci¨® de formes escult¨°riques. Recorden ¨¦ssers humans que deambulen per l¡¯espai, insegurs per¨° lliures, m¨¦s enll¨¤ de les cadenes de muntatge de les f¨¤briques de l¡¯art. A la vora de la petita terra plana. Del forat.