Democr¨¤cia: malson de la cultura?
Dinou alts intel¡¤lectuals exposen experi¨¨ncies, recomanacions i pors a ¡®La universitat de la vida¡¯
La democr¨¤cia ¨¦s el menor dels mals per a la pol¨ªtica, per¨° per a l¡¯art ¨¦s un malson¡±. La contundent afirmaci¨® ¨¦s del m¨²sic Jordi Savall en el context d¡¯una entrevista on la pregunta mare era ¡°qu¨¨ li ha ensenyat la vida a vost¨¨?¡±. L¡¯hi formula Rob Riemen, director de l¡¯Institut Nexus, un tan discret com potent think tank ubicat a Holanda, destinat a preservar l¡¯her¨¨ncia cultural, art¨ªstica, ideol¨°gica i filos¨°fica d¡¯Europa. ?s per aix¨° que, en aquests moments de deriva total, hi acudeixen molts l¨ªders mundials com qui busca la llum del far. Riemen (Paisos Baixos, 1962) va formular la mateixa pregunta a 19 dels m¨¦s grans i veterans intel¡¤lectuals del moment, des del m¨ªtic exdirector del Metropolitan de Nova York, Philippe de Montebello, al del la Biblioteca d¡¯Alexandria, Ismail Serageldin, passant pel neurocient¨ªfic Antonio Damasio, els editors Peter Mayer o l¡¯ara ja desaparegut Andr¨¦ Schiffrin, el fil¨°sof Avishai Margalit o la catedr¨¤tica Benedetta Craveri, n¨¦ta del tamb¨¦ fil¨°sof Benedetto Croce.
La majoria, s¨¤viament deixats parlar per Riemen com si d¡¯un mon¨°leg es tract¨¦s, coincideixen amb la percepci¨® de Savall sobre l¡¯estat de la cultura avui: ¨¦s sorprenent que tots trobin a faltar una autoritas, un lideratge que posi ordre i doni valor no nom¨¦s en l¡¯¨¤mbit art¨ªstic sin¨® tamb¨¦ en el sociopol¨ªtic, que creguin en la necessitat urgent de tornar a l¡¯excel¡¤l¨¨ncia, la qualitat i el rigor de la feina ben feta, al llegat que hauria de venir de la fam¨ªlia... La pregunta, que hauria pogut derivar en banalitats, aporta una de les reflexions m¨¦s serioses, poli¨¨driques i valentes sobre el paper de la cultura en el marejant inici de segle XXI. Recollides en llibre a La universitat de la vida(Arc¨¤dia), s¨®n tot un necessari desafiament intel¡¤lectual.
La democr¨¤cia, enemiga de la cultura?
?s Savall qui formula el concepte m¨¦s cruament, a partir de ¡°la necessitat d¡¯inventar noves maneres per donar veu als artistes aut¨¨ntics, importants, creatius¡±, quan hi ha milers de compositors, majorit¨¤riament mediocres o, directament, dolents. ¡°Per¨° el problema ¨¦s que avui l¡¯art tamb¨¦ ha de ser democr¨¤tic¡±, diu. El segueixen, no obstant la contund¨¨ncia, gaireb¨¦ tots els entrevistats. De Montebello, descendent del general predilecte de Napole¨®, carism¨¤tic director del Metropolitan entre 1977 i 2008 que va regir ¡°amb un sol criteri: qualitat, excel¡¤l¨¨ncia¡± (potser perqu¨¨ ¡°provenia d¡¯una fam¨ªlia en qu¨¨ mai no acabaves de fer-ho b¨¦¡±, on ¡°a l¡¯excel¡¤l¨¨ncia, el millor del millor, sempre s¡¯hi havia d¡¯aspirar, mentre que ara vivim en una societat que diu: ¡®Ha fet el que ha pogut¡¯¡±), ho tenia clar mentre revolucionava el museu de Nova York per posar-lo com a referent mundial: ¡°No ¨¦s possible aplicar l¡¯ideal democr¨¤tic a qualsevol ¨¤mbit... No es pot emetre una opini¨® sobre l¡¯art de manera democr¨¤tica¡±. I ho exemplifica amb dos pintors coetanis del XVII: ¡°De manera democr¨¤tica puc posar un Adam Pijnacker aqu¨ª i all¨¤ un Claude Lorrain, i llavors tu opinar¨¤s el que vulguis. Per¨° en un moment determinat alg¨² ha d¡¯emetre un judici i dir: ¡®Es pot comprar un Pijnacker per 10.000 d¨°lars, per¨° s¡¯han de posar 10 milions de d¨°lars sobre la taula per comprar un Lorrain¡±. I, fins i tot, ho porta m¨¦s enll¨¤, a la necessitat d¡¯uns rectors: ¡°Les persones individuals fan coses; les col¡¤lectivitats no les fan. Una col¡¤lectivitat no sap reflexionar, no crec en la intel¡¤lig¨¨ncia o creativitat col¡¤lectives. Crec en el lideratge; despr¨¦s de cada per¨ªode horrible, la Humanitat s¡¯ha tornat a aixecar gr¨¤cies a alguns individus amb talent¡±.
Li dona la ra¨® Damasio, que avui troba una preocupant manca de lideratge en molts terrenys de gran valor intel¡¤lectual per a les persones. Un lideratge social dif¨ªcil ara, perqu¨¨ ¡°la classe governant ha arribat a pensar que tot el que sigui cient¨ªfic i estigui compost de c¨¤lculs complicats ens serveix millor que les idees de la literatura i la filosofia (...), i mentrestant aix¨° ens ha fet creure que tots els problemes, en el fons, no s¨®n m¨¦s que problemes econ¨°mics¡±.
Craveri, en aquesta l¨ªnia, parla del descens del nivell cultural al seu pa¨ªs, It¨¤lia, a partir d¡¯unes reformes educatives de principis dels setanta que van massificar la universitat: ¡°En nom de la democr¨¤cia es va trair precisament el principi democr¨¤tic, que hauria d¡¯haver garantit una mobilitat social que permet¨¦s als millors alumnes de totes les classes de la societat de distingir-se. Avui tenim un ensenyament de masses completament insuficient¡±.
Cultura i democr¨¤cia s¨®n incompatibles, doncs? Riemen, responent a Quadern, creu: ¡°S¨ª i no; s¨ª perqu¨¨ no pot haver-hi un proc¨¦s democr¨¤tic en la cultura en tant que nom¨¦s hi ha una cosa que compta per a ella: la qualitat i no la quantitat; per¨° no s¨®n antag¨°nics, perqu¨¨ una veritable democr¨¤cia ha de ser aquell tipus d¡¯estat que d¨®na una expressi¨® pol¨ªtica als alts valors espirituals que la cultura representa i que troben la millor expressi¨® en poetes i pensadors. I aconseguir aix¨ª que la gent pugui viure en la veritat, crear bellesa i fer just¨ªcia. La cultura no ¨¦s nom¨¦s est¨¨tica, sin¨® tamb¨¦ recerca de veritat i just¨ªcia¡±. Per¨° alg¨² ha de posar-hi ordre, no? ¡°Que avui no hi hagi un c¨¤non o una autoritas ¨¦s una conseq¨¹¨¨ncia terrible d¡¯haver perdut una jerarquia de valors, que ¨¦s el mateix que dir un sentit de la qualitat: qu¨¨ ¨¦s bo i qu¨¨ no ho ¨¦s. Qu¨¨ est¨¤ b¨¦ per¨° qu¨¨ ¨¦s el millor... Tots els entrevistats s¡¯han adonat que, all¨¤ on som ara mateix, ja no som capa?os de recon¨¨ixer i acceptar la qualitat; la ideologia dominant nom¨¦s creu en la quantitat, la idea que millor vol dir m¨¦s, que el nombre m¨¦s elevat ¨¦s el millor. Hem arribat a creure que m¨¦s ¨¦s el millor perqu¨¨ ja no sabem qu¨¨ ¨¦s el concepte millor...¡±.
Autodidactisme i cultura de l¡¯esfor?
¡°All¨¤ tens un diccionari, all¨ª tens l¡¯enciclop¨¨dia, apr¨¨n a esbrinar les coses tu mateix, apr¨¨n com aprendre¡±, recorda Serageldin que li van dir els seus pares. Era un nen preco?: als 15 anys ja anava a la universitat i venia de casa bona: mare culta i pare ric. Per¨°, en qualsevol cas, la filosofia era aquella: espavila¡¯t per aprendre.
La meitat dels entrevistats al llibre han arribat amb esfor?, per¨° tots sols, al cim de la cultura. En un dels passatges m¨¦s corprenedors del llibre, Savall admet, despr¨¦s de dir que ¡°a casa viv¨ªem en la pobresa, ¨¦rem gent molt humil¡±, que canviava de vorera avergonyit quan veia el seu pare, que feinejava al camp i era matalasser; el futur m¨²sic no va acabar la secund¨¤ria: treballava en una f¨¤brica t¨¨xtil, per¨° va caure malalt de tifus i va comen?ar a llegir com un posse?t; aix¨° i el fet de sentir per atzar un modest assaig d¡¯un R¨¨quiem de Mozart van fer la resta... Mayer, que seria el primer de llegir (i promoure l¡¯edici¨®) dels Versos sat¨¤nics de Salman Rushdie, feia de taxista a Nova York mentre estudiava. ¡°El que un pot fer per compte propi sempre que sent la passi¨® per all¨° ¨¦s incre?ble¡±, constata Riemen.
A vegades tamb¨¦ hi ajuda el llegat dels antecessors. La bes¨¤via de De Montebello va ser la model de Proust per a la figura de la duquessa de Guermantes d¡¯A la recerca... Els seus oncles van finan?ar el film L¡¯age d¡¯or de Bu?uel i eren amics de Dal¨ª, Cocteau i Man Rai; Paul Val¨¦ry va ser testimoni del casament dels seus pares... Al sal¨® cultural de la mare de Craveri hi sovintejaven des de Klaus Mann a un joven¨ªssim Joseph Brodsky, passant per Mar¨ªa Zambrano i Jorge Luis Borges. Per¨° tant en una casa com en l¡¯altra imperava all¨° del rigor. ¡°L¡¯educaci¨® que el meu germ¨¤ i jo vam rebre va ser autorit¨¤ria i completament a l¡¯estil de l¡¯Ancien R¨¦gime (...) Coses importants com l¡¯esfor? intel¡¤lectual, el rigor moral, el civisme... es van donar per suposades¡±.
Riemen ¨¦s conscient que trobar caldos de cultiu familiars que facilitin d¡¯aquesta manera l¡¯acc¨¦s a la cultura ¡°¨¦s dif¨ªcil, per¨° el m¨¦s interessant ¨¦s que gent com Savall o Mayer han estat grans mestres i s¨®n una inspiraci¨® per a gent jove¡±. Si ¨¦s que alg¨² s¡¯hi vol emmirallar, ¨¦s clar.
La deshumanitzaci¨® de la cultura i la societat
Savall, que com Dostoievski encara ¨¦s dels que creu que la bellesa pot salvar el m¨®n, t¨¦ clar que ¡°hem perdut unes quantes coses elementals, com el fet de poder aprendre de l¡¯experi¨¨ncia vital adquirida a trav¨¦s de les relacions humanes¡±. Al seu parer, ¡°avui els joves ja nom¨¦s els ensinistren perqu¨¨ siguin eficients i productius, i perqu¨¨ facin alguna cosa ¨²til... ?s un disbarat: per sortir-te¡¯n a la vida has de fer all¨° que t¡¯apassioni¡±.
¡°L¡¯art de la conversa ja no existeix, en perdre¡¯s l¡¯educaci¨®, l¡¯inter¨¨s pels altres...¡± (Craveri)
Aquella mirada del m¨®n ha deixat la cultura molt tocada. ¡°Aquell art de la conversa ja no existeix... L¡¯auge de la societat de consum no nom¨¦s ha condu?t a la desaparici¨® de les elits, sin¨® que fins i tot s¡¯han perdut les normes b¨¤siques de la bona educaci¨®, les condicions imprescindibles de la conversa: l¡¯educaci¨®, la cortesia, l¡¯inter¨¨s pels altres i, per conseg¨¹ent, la capacitat d¡¯escoltar-los¡±, constata amb tristesa Craveri. I, sense citar-ho, d¨®na l¡¯explicaci¨® de l¡¯eclosi¨® de la mena de programes audiovisuals que de manera exhibicionista triomfen des de fa uns anys: ¡°Tamb¨¦ s¡¯han perdut les inhibicions que eviten que l¡¯ego s¡¯exhibeixi d¡¯una manera massa indecent... Ja no es t¨¦ curiositat per l¡¯altra persona...¡±.
La possibilitat de comunicaci¨® instant¨¤nia d¡¯avui (Whatsapp, Facebook, Twitter...) que pret¨¦n ser, per¨° no ¨¦s, cara a cara, est¨¤ trencant, segons Damasio a marges for?ades, les relacions humanes ¡°i la base de la relaci¨® interpersonal: la simpatia que es mostra a trav¨¦s de la cara o del cos troba un eco i entra al cervell de l¡¯altre i fa que l¡¯altra persona es comporti d¡¯una manera determinada. Aquesta reacci¨® f¨ªsica ja no existeix en el m¨®n digital. La comunicaci¨® digital est¨¤ desconnectada de la realitat. D¡¯aquesta manera es perd un aspecte important de la nostra humanitat¡±.
Enfront d¡¯aquesta deshumanitzaci¨®, Serageldin t¨¦ ben present el que li va dir un dia, tot seriot, el seu pare: ¡°Que no havia d¡¯oblidar mai que sempre hauria d¡¯estar disposat a ajudar els altres, sense esperar cap recompensa, encara que nom¨¦s em tornessin ingratitud o tra?ci¨®. S¡¯ha de fer el b¨¦, perqu¨¨ aix¨° ¨¦s el correcte, per m¨¦s que la persona a qui ajudes no mereixi la teva ajuda¡±. El factor hum¨¤. Potser per aix¨° estan avui tan de baixa les humanitats als estudis universitaris.
?La tra?ci¨® de la universitat
De Montebello es declara totalment estupefacte pel fet que al m¨®n acad¨¨mic ja fa temps que la qualitat ha deixat de ser el criteri m¨¦s important. L¡¯Acad¨¨mia ¨¦s una altra de les potes coixes de la cultura, que no ajuda a desfer, per exemple, els malentesos de l¡¯art contemporani, un art que ¡°s¡¯ha separat m¨¦s que mai de la vida real, creat m¨¦s que mai per a un sistema de normes i valors basats en el mercat, i que al mateix temps n¡¯¨¦s el producte... Estic conven?ut que a la gran majoria de la gent no els agrada l¡¯art contemporani: no l¡¯entenen i se¡¯n senten exclosos precisament perqu¨¨ no l¡¯entenen¡±.
¡°Ara mateix ja no som capa?os de recon¨¨ixer i acceptar la qualitat¡± (Riemen)
¡°En nom de la noble utopia d¡¯una carrera universit¨¤ria accessible per a tothom, es van simplificar els programes educatius i es va bandejar el principi de la selecci¨®, amb una baixada general del nivell d¡¯educaci¨® com a resultat¡±, exposa Craveri des d¡¯It¨¤lia. El m¨¦s contundent, per¨°, ¨¦s el mateix Riemen, en paraules per a aquest suplement: ¡°Ja no existeixen les universitats: totes les que se¡¯n diuen avui no tenen res a veure amb la idea original del que significa una universitat: donar-li a la gent uns coneixements que els ajudin a trobar un sentit a les seves vides i a entendre el m¨®n on viuen... Per¨° d¡¯aix¨° ja se¡¯n queixava Nietzsche quan, de jove professor, deia que les universitats nom¨¦s estaven interessades en ¡®all¨° que ¨¦s bo per a l¡¯economia¡¯ i ¡®all¨° que ¨¦s bo per a la burocr¨¤cia¡¯¡±. Format a Harvard mateix, creu que ¡°les elits sortides de Harvard, Princeton, Yale o Stanford no resoldran la crisi financera: pol¨ªtics, homes de negocis i mitjans de comunicaci¨® tenen inter¨¨s a mantenir la gent est¨²pida i la universitat n¡¯¨¦s c¨°mplice pels seus propis interessos econ¨°mics¡±.
Creu el compilador que cal ser radical en les solucions: ¡°Qu¨¨ es pot fer? La universitat nom¨¦s es regenerar¨¤ si els estudiants s¨®n prou intel¡¤ligents per adonar-se que la universitat no t¨¦ res m¨¦s per oferir-los, si tenen sort, que algunes eines per treballar... El millor que podrien fer ¨¦s deixar d¡¯anar-hi i comen?ar de zero i construir un nova acad¨¨mia com la que plantej¨¤ Plat¨®¡±.
¡°L¡¯¨²nic motor aut¨¨ntic del progr¨¦s i de la continu?tat de la cultura ¨¦s l¡¯educaci¨®¡±, mant¨¦ Serageldin, director d¡¯una biblioteca on treballen m¨¦s de 2.000 persones i que defensa una altra cosa que est¨¤ perdent la universitat, la lectura: ¡°All¨¤ on desapareix la cultura del llegir, desapareix la imaginaci¨®, i all¨¤ on desapareix la imaginaci¨®, apareix la solitud. Tamb¨¦ pel fet d¡¯estar exposats cont¨ªnuament a est¨ªmuls, informaci¨®, not¨ªcies, pel fet d¡¯estar sempre localitzables, ja no som capa?os de reflexionar. Falten temps i concentraci¨®¡±. I recorda els versos de T. S. Eliot: ¡°On ¨¦s la vida que hem perdut vivint? (...) On ¨¦s el saber que hem perdut per la informaci¨®?¡±.
Contra els b¨¤rbars... o esperant-los
A banda d'un reguitzell infinit de possibles aforismes ("La vida no ¨¦s res m¨¦s que una gran s¨¨rie de casualitats radicals; som ¨¦ssers amb un final obert, sabem com n'¨¦s de casual perqu¨¨ enterrem els morts i esperem la mort", diu el fil¨°sof Avishai Margalit; "La majoria de les nostres decisions no estan determinades per la ra¨® o la l¨°gica, sin¨® per les nostres emocions", recorda el neurocient¨ªfic Antonio Damasio), La universitat de la vida, pel fet d'entrevistar savis, podria ser tamb¨¦ una bola de vidre. Per aix¨° s'hi reflexiona amb una actualitat que fa esfereir sobre aspectes com el lideratge europeu i l'islamisme radical que est¨¤ atemorint aquests dies Europa. "El profeta va dir que la tinta dels cient¨ªfics equivalia a la sang dels m¨¤rtirs. Els infidels capturats en les batalles podien aconseguir el seu alliberament si ensenyaven un musulm¨¤ a llegir... Gr¨¤cies a l'islam l'her¨¨ncia espiritual d'Europa no es va perdre...", recorda, culte i gener¨®s, Ismail Serageldin, que conclou: "Els radicals no se'n sortiran, encara que no s¨¦ quin preu haurem de pagar".
Potser el preu seria menor si la societat occidental europea tingu¨¦s un lideratge global m¨¦s potent. La imatge d¡¯Europa i el seu llegat preocupen sovint els entrevistats i, especialment, Rob Riemen i el seu Nexus Instituut de Tilburg. ¡°La Uni¨® Europea no ¨¦s Europa sin¨® res m¨¦s que una Uni¨® Econ¨°mica, incapa? de ser l¡¯expressi¨® pol¨ªtica de 2.000 anys d¡¯humanisme europeu; per aix¨° veiem el retorn d¡¯antics fantasmes, com el feixisme, al continent. Es cultiva nihilisme, no veritat¡±, diu Riemen.
Com ¨¦s que Europa ja no genera l¨ªders com Olof Palme, Fran?ois Mitterrand o, fins i tot, Felipe Gonz¨¢lez, per no esmentar Winston Churchill? "Primer, pel tipus i la qualitat d'educaci¨® que es d¨®na avui; segon, perqu¨¨ per fer carrera entre les elits del poder t'hi has d'adaptar i deixar, precisament, de tenir personalitat. Per aix¨° la majoria dels que s¨®n a dalt de tot s¨®n tots iguals, vesteixen igual, parlen igual... i s¨®n totalment reempla?ables", diu el director de Nexus, recordant l'experi¨¨ncia id¨¨ntica dels seus editors entrevistats, Peter Mayer i Andr¨¦ Schiffrin, que han patit aquesta mena de directius, gent que ha tractat els llibres i la cultura com les multinacionals dels sabons o dels parcs tem¨¤tics que han dirigit abans. ?Potser caldria fer com a R¨°mul el gran, l'obra de Friedrich D¨¹rrenmatt, i deixar que els b¨¤rbars acabin amb l'imperi podrit per regenerar-lo de zero? "Doncs ¨¦s possible: el que ¨¦s evident ¨¦s que les elits no canviaran el m¨®n. S¨®n elits perqu¨¨ donen perfecta expressi¨® del m¨®n tal com ¨¦s; aix¨ª que, per qu¨¨ l'haurien de canviar? Les elits s¨®n la crisi: no perqu¨¨ siguin mala gent sin¨® perqu¨¨ la seva mentalitat ¨¦s la crisi".
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
