Espanya planeja dirigir la missi¨® de l¡¯ONU al L¨ªban

A l'espera que es concreti el suport espanyol a Fran?a en la lluita contra l'Estat Isl¨¤mic?(ISIS, per les seves sigles en angl¨¨s), el Ministeri de Defensa ja planeja prendre l'any que ve el comandament de la missi¨® de l'ONU al sud del L¨ªban (Unifil), on operen 10.500 cascos blaus. Tot i que la candidatura encara no s'ha presentat formalment i l'haur¨¤ de ratificar el Govern que surti de les urnes del 20 de desembre, l'Executiu espanyol ha mostrat la seva disponibilitat i ha sondejat diversos socis sobre la possibilitat que un general espanyol rellevi l'itali¨¤ Luciano Portolano quan conclogui el seu mandat de dos anys, al juliol. Ser¨¤ la segona vegada que un militar espanyol dirigeixi Unifil, ja que el 2010 i el 2011 ho va fer el general Alberto Asarta.

El ministre de Defensa, Pedro Moren¨¦s, va visitar el passat dia 24 el contingent espanyol al L¨ªban, format per uns 600 militars. L'assumpci¨® del comandament no hauria de suposar un increment substancial de les tropes, m¨¦s enll¨¤ dels suports de l'Estat Major, per¨° la situaci¨® podria canviar si Fran?a, que t¨¦ 800 soldats a Unifil, decideix reduir la seva pres¨¨ncia militar a la zona per alliberar efectius i dedicar-los a la lluita contra l'ISIS o la vigil¨¤ncia antiterrorista en territori franc¨¨s.

Els altres escenaris on Espanya podria substituir tropes franceses s¨®n Mali i la Rep¨²blica Centreafricana (RCA). Espanya ja participa en les dues missions de la Uni¨® Europea: EUTM Mali, amb 117 militars, i EUMAN RCA, amb 22. At¨¨s que es tracta de missions d'instrucci¨®, amb una plantilla de personal molt redu?da, no tenen capacitat per absorbir un refor? important de soldats. El m¨¦s l¨°gic, apunten les fonts consultades, ¨¦s que Espanya s'integr¨¦s en les missions de l'ONU, Minusma (a Mali) o Minusca (RCA), com ha fet Alemanya amb l'anunciat enviament de 650 soldats. En ser missions de Nacions Unides?tenen la m¨¤xima cobertura del dret internacional. M¨¦s complicat seria integrar-se en les dues missions operacions franceses a l'?frica subsahariana, la Barkhane al Sahel i la Sangaris a la RCA, a les quals Espanya ja d¨®na suport mitjan?ant transport aeri amb els seus destacaments a Dakar (Senegal) i Libreville (Gabon).

Si finalment Espanya opt¨¦s per col¡¤laborar en la lluita contra l'ISIS a S¨ªria, el men¨² d'opcions aniria, segons els experts, des de prestar una fragata al grup de combat del portaavions Charles De Gaulle, com han fet el Regne Unit i B¨¨lgica, l'opci¨® m¨¦s suau, fins a participar directament en els bombardejos, la m¨¦s dura. A mig cam¨ª, i el que sembla m¨¦s probable, ¨¦s la col¡¤laboraci¨® amb avions de reabastament en vol KC-130, una capacitat cr¨ªtica i escassa; o fins i tot amb caces de superioritat a¨¨ria (F-18 o Eurofighter) per donar protecci¨® als bombarders. Despr¨¦s que Turquia abast¨¦s un ca?a rus, aquesta missi¨® ¨¦s m¨¦s necess¨¤ria que mai, opinen els experts. Finalment, Espanya podria augmentar els 300 instructors que t¨¦ a Bagdad per ensinistrar l'Ex¨¨rcit iraqui¨¤ en la seva lluita contra l'ISIS i incrementar el subministrament d'equips i armament (i no nom¨¦s nord-americ¨¤ com ha fet fins ara, sin¨® tamb¨¦ de fabricaci¨® espanyola) a les Forces Armades iraquianes i a les mil¨ªcies kurdes.