Una via de rehabilitaci¨®

Transcorreguts m¨¦s de 70 anys, els danys de la Guerra Civil espanyola no han estat reparats ¨ªntegrament. En alguns casos per falta de voluntat pol¨ªtica o de sensibilitat dels jutges, especialment els integrants de la majoria de la sala militar del Tribunal Suprem. En aquest sentit destaca el frac¨¤s dels intents d'anul¡¤lar o revisar les sent¨¨ncies dictades pels tribunals franquistes durant la guerra i la primera postguerra, moltes de mort, entre les quals hi ha la pronunciada contra Llu¨ªs Companys. Sobre aquesta q¨¹esti¨® no s'ha fet, en grau suficient, just¨ªcia amb els ven?uts. L'actuaci¨® del franquisme ha quedat intocada i no jutjada jur¨ªdicament.

Les diverses vies utilitzades, tant legislatives com judicials, per aconseguir la revisi¨®/nul¡¤litat no han tingut ¨¨xit. Aquest frac¨¤s s'ha d'atribuir al neofranquisme del PP, a la tebiesa de CiU i del PSOE i a la posici¨® institucional de l'Esgl¨¦sia cat¨°lica, preocupada pels seus m¨¤rtirs i reticent davant les altres v¨ªctimes. El Govern de Rodr¨ªguez Zapatero va ser el que va mostrar m¨¦s inter¨¨s a solucionar aquest problema. Va aconseguir que les Corts aprovessin la coneguda com a llei de la mem¨°ria hist¨°rica, ¨¦s a dir, la Llei 52/2007, de 26 de desembre, que va recon¨¨ixer el car¨¤cter il¡¤leg¨ªtim i radicalment injust de totes les condemnes dictades per raons pol¨ªtiques, ideol¨°giques o de creen?a religiosa durant el per¨ªode franquista.

Hi va haver qui ¨Cespecialment ERC¨C va argumentar que aquella declaraci¨® era equivalent a la nul¡¤litat de ple dret. La mateixa tesi es va mantenir en el decret de la Fiscalia General de l'Estat de 4 d'abril del 2010, que li va servir com a excusa per no presentar el recurs de revisi¨® demanat pel Govern de Catalunya l'octubre del 2009. El que va passar despr¨¦s ha demostrat que aquella posici¨® de la Fiscalia era una operaci¨® d'enginyeria jur¨ªdica destinada a evitar-li problemes. En tot cas, aquesta equiparaci¨® no ha estat compartida per la sent¨¨ncia del Tribunal de Drets Humans Europeu (TDHE), de 4 de novembre del 2014. Els processos davant del Tribunal Suprem per aconseguir la nul¡¤litat de les sent¨¨ncies per l'article 954.4 de la Llei d'Enjudiciament Criminal ¨Cen considerar la llei de la mem¨°ria hist¨°rica com a nou fet o element de prova¨C tampoc han prosperat. Hi havia motius de sobres per mantenir el contrari, per¨° la mala sort dels ven?uts continua.

Aquest reconeixement no ha de resultar dif¨ªcil si es recorda que aquells condemnats ho van ser en processos il¡¤legals, no equitatius, sense garanties

La situaci¨® estava encallada i, de sobte, sorpresa i esperan?a: les lleis 41/2015, de 5 d'octubre de reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal i Processal Militar, obren un cam¨ª, no exempt de dificultats, per¨° que permet la nul¡¤litat d'aquelles sent¨¨ncies a trav¨¦s d'una modificaci¨® del recurs de revisi¨®. En s¨ªntesi, la reforma consisteix en el seg¨¹ent: els condemnats per resoluci¨® judicial ferma ¨Ccom el president Companys¨C per si mateixos, els seus familiars o a trav¨¦s del fiscal general de l'Estat, podran sol¡¤licitar la nul¡¤litat d'aquestes resolucions si pr¨¨viament han obtingut del TDHE el reconeixement que van ser dictades amb violaci¨® d'alguns dels drets humans i llibertats fonamentals, sempre que aquesta violaci¨®, per la seva naturalesa i gravetat, comporti efectes que encara persisteixin i no puguin cessar de cap altra manera que no sigui amb aquesta revisi¨®.

Aquest reconeixement no ha de resultar dif¨ªcil si es recorda que aquells condemnats ho van ser en processos il¡¤legals, no equitatius, sense garanties i per delictes, com el de rebel¡¤li¨®, que en tot cas havien com¨¨s els revoltats el 18 de juliol, despr¨¦s convertits en jutges dels que es van mantenir fidels a la Rep¨²blica, diposit¨¤ria de la legalitat. Ara es tracta que els mateixos condemnats (en l'excepcional cas que visquin), els seus familiars o el fiscal general de l'Estat, previ acord del Govern de la Generalitat o d'altres institucions, intentin l'inici del proc¨¦s davant del TDHE.

El nou sistema, malgrat obrir una senda nova i m¨ªnimament favorable, mereix un judici negatiu, especialment en un punt: obligar els afectats a acudir al TDHE per obtenir una declaraci¨® que les sent¨¨ncies dels tribunals franquistes van ser dictades amb violaci¨® dels drets humans i drets fonamentals, quan aquest reconeixement, per la seva evid¨¨ncia, ¨¦s a l'abast de qualsevol jutge espanyol que acabi d'ingressar en la carrera judicial. El que s'ha de fer d'una vegada, com es va fer a Alemanya (Llei de 25 d'agost del 1998) ¨¦s anul¡¤lar, per contr¨¤ries a dret, mitjan?ant una llei totes aquelles sent¨¨ncies. Una altra cosa ¨¦s marejar la perdiu i demostrar poca voluntat reparadora.

?ngel Garc¨ªa Fontanet va ser magistrat del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya.