¡°Si el que ¨¦s com¨² s¡¯ha de defensar des dels tribunals potser no ¨¦s tan com¨²¡±

Luisa Elena Delgado (Caracas, 1962) ¨¦s llicenciada en Filologia Hisp¨¤nica per la Complutense, doctora en Estudis Hisp¨¤nics per la Universitat de Calif¨°rnia i catedr¨¤tica a Illinois. ?s n¨¦ta d¡¯exiliats espanyols, nascuda a Caracas, criada a Madrid i resident als EUA. Recentment ha estat la sorprenent finalista del Premi Nacional d¡¯Assaig (2015) per la seva La naci¨®n singular. Fantas¨ªas de la normalidad democr¨¢tica espa?ola: 1996-2011 (Siglo XXI), una de les revelacions de la temporada passada i una an¨¤lisi innovadora de la democr¨¤cia de consens espanyola i el seu imaginari cultural. Es tracta d¡¯una de les escasses an¨¤lisis cr¨ªtiques de la cultura democr¨¤tica espanyola, d¡¯aix¨° que, entre els intel¡¤lectuals locals, nom¨¦s provoca unanimitat i fascinaci¨®.

Pregunta. Espanya ¨¦s una naci¨® singular?

Resposta. Singular t¨¦ un doble significat: rar, o excel¡¤lent, i tamb¨¦ ¨²nic, no plural. Totes dues accepcions s¨®n presents en les definicions oficials de la cultura nacional. Inevitablement, la idea d¡¯una cultura nacional implica sempre una creen?a en la seva singularitat. Aix¨° requereix un constant esfor? homogene?tzador, que esborra les relacions entre diferents tipus de comunitats i tradicions culturals i privilegia un sol idioma. D¡¯altra banda, ¨¦s evident que la idea d¡¯Espanya predominant se sost¨¦ sobre la presumpci¨® d¡¯una naci¨®, en singular, per molt que la realitat i la hist¨°ria demostrin una altra cosa.

P. El seu llibre analitza l¡¯imaginari cultural de l¡¯Espanya democr¨¤tica. Per qu¨¨ ha tingut m¨¦s bona acollida a la perif¨¨ria?

¡°A banda del tema

R. Imagino que per la cr¨ªtica a l¡¯imperatiu de vertebraci¨® i cohesi¨® que presideix la pol¨ªtica cultural de l¡¯Estat, que implica una relaci¨® jer¨¤rquica entre diferents cultures nacionals, una de les quals ¡ªla que s¡¯expressa en castell¨¤¡ª es considera l¡¯espanyola ¡°per antonom¨¤sia¡±, utilitzant una coneguda expressi¨® de Men¨¦ndez Pidal. La meva an¨¤lisi demostra la tensi¨® constant entre el que s¡¯ent¨¦n i defensa com el tot pol¨ªtic i cultural, i les parts, que en el millor dels casos es toleren i en el pitjor es volen mantenir a ratlla. Aix¨° fa que s¡¯entengui la cultura com a lloc de resoluci¨® de tensions, en comptes de ser el que ajuda a entendre-les.

P. Aquest ¨²s combatiu de la cultura ha viscut una etapa daurada a Madrid...

R. Tamb¨¦ q¨¹estiono que all¨° que ¨¦s com¨² s¡¯identifiqui amb el que ¨¦s establert i protegit des de l¡¯Estat. Si el que ¨¦s com¨² i el que suposadament ens uneix s¡¯ha de defensar des de les institucions i els tribunals, o fins i tot per les forces de seguretat de l¡¯Estat, llavors potser no ¨¦s tan com¨². Al meu entendre, en lloc d¡¯assumir i imposar per decret llei el que ens uneix, ens hem de plantejar el que haur¨ªem de tenir en com¨², com ara la vergonya (que, en efecte, ¨¦s un sentiment revolucionari) per la corrupci¨®, tant si ve dels nostres com si ¨¦s dels altres. Al final, el meu objectiu ¨¦s subratllar que la qualitat essencial d¡¯una democr¨¤cia radica en la seva obertura a la discrep¨¤ncia i a formes singulars de pert¨¤nyer-hi, i aix¨° engloba diferents tipus de dissid¨¨ncia de l¡¯espanyolitat oficial.

P. Des 2012 la societat catalana est¨¤ vivint un proc¨¦s d¡¯autodeterminaci¨®. Considera que tamb¨¦ ¨¦s un proc¨¦s propagand¨ªstic?

R. Precisament vaig viure a Barcelona entre el 2013 i el 2015. Fins i tot vaig estar en dues Diades, que vaig veure des del Paral¡¤lel, no precisament el centre neur¨¤lgic del nacionalisme catal¨¤ tradicional. El que vaig veure va ser una gran varietat de raons per manifestar-se p¨²blicament, aix¨ª com diferents formes d¡¯entendre la catalanitat. La meva experi¨¨ncia personal i professional (i s¨®c castellanoparlant amb un catal¨¤ parlat b¨¤sic) ¨¦s que a Catalunya hi ha diversitat d¡¯opinions que s¡¯expressen p¨²blicament. Comparar la realitat catalana, com s¡¯ha fet a la premsa, amb Corea del Nord o amb qualsevol r¨¨gim totalitari, em sembla una baixesa, a m¨¦s de ser completament improductiu.

P. Per¨° algunes decisions preses des de Catalunya...

R. El proc¨¦s d¡¯autodeterminaci¨® catal¨¤ t¨¦ un vessant propagand¨ªstic, com tot proc¨¦s de construcci¨® nacional, i sens dubte hi ha hagut, i seguir¨¤ havent-hi, decisions discutibles i q¨¹estionables. El q¨¹estionament i la possibilitat de dissentir s¨®n elements fonamentals d¡¯una democr¨¤cia, la qualitat de la qual no ve determinada per la capacitat de generar consens, sin¨® al contrari, per com es maneja el dissens, que de vegades pot ser radical, cosa que, per cert, tampoc s¡¯acaba d¡¯entendre en la pol¨ªtica espanyola. En qualsevol cas, no ¨¦s acceptable, en cap context pol¨ªtic, escudar-se en el patriotisme per evitar la cr¨ªtica a la gesti¨® pol¨ªtica. Tampoc ¨¦s acceptable tenir representants pol¨ªtics que eludeixen els debats p¨²blics i no donen explicacions en seu parlament¨¤ria, cosa que seria impensable en un context anglosax¨®, franc¨¨s o n¨°rdic: si diem que aquests s¨®n els nostres models, haur¨ªem d¡¯imitar-los en la pr¨¤ctica.

P. Des de la seva perspectiva d¡¯investigadora espanyola, per¨° establerta en Estats Units i familiaritzada amb la cultura catalana, com interpreta el panorama actual a Catalunya? Significa el proc¨¦s la fi del catalanisme tradicional o ¨¦s m¨¦s aviat un reciclatge?

R. Encara que conec raonablement b¨¦ la situaci¨® catalana, no s¨®c polit¨°loga ni historiadora, sin¨® cr¨ªtica cultural. No puc contestar com a experta en la hist¨°ria del catalanisme sobre un proc¨¦s que, d¡¯altra banda, segueix en marxa, per¨° s¨ª que puc opinar com a ciutadana. Crec que els espanyols en general, i les persones p¨²bliques en particular (pol¨ªtics, intel¡¤lectuals), haurien de deixar de posar tant el focus en els errors de la democr¨¤cia a Catalunya, i aplicar la mateixa vara de mesurar per millorar la qualitat de la nostra, que ens fa bona falta. Aix¨ª mateix, crec que els espanyols hem de mostrar m¨¦s respecte per l¡¯opini¨® manifesta d¡¯un percentatge molt significatiu de catalans; una opini¨® que en cap cas s¡¯ha d¡¯entendre com un desafiament, terme que en si mateix denota rivalitat, sin¨® com l¡¯expressi¨® d¡¯una voluntat pol¨ªtica que no cal compartir, per¨° s¨ª recon¨¨ixer pol¨ªticament.

P. T¨¦ la reivindicaci¨® sobiranista tamb¨¦, com defensen alguns, un punt de modernitzaci¨®?

R. Al final, crec que la societat catalana est¨¤ buscant respostes a reptes actuals tamb¨¦ compartits per ciutadans en molts altres contextos (crisi de representativitat i de model econ¨°mic; gesti¨® de les difer¨¨ncies, noves pr¨¤ctiques pol¨ªtiques...), tant com a la q¨¹esti¨® del seu encaix problem¨¤tic en un Estat que ¨¦s ali¨¨, quan no hostil, a la seva especificitat cultural. En aquest sentit, m¡¯agradaria recordar una cita d¡¯Incerta gl¨°ria, sobre la qual crec que val la pena reflexionar: ¡°No sabem res dels altres, ni ens importa; en canvi, voldr¨ªem que els altres ens coneguessin a fons. El nostre afany de ser compresos nom¨¦s es pot comparar amb la nostra desgana per comprendre ning¨²¡±. La meva posici¨® ¨¦s clara: no es pot comprendre, i encara menys estimar, el que no es coneix.

?