El Suprem s¡¯oposa a l¡¯indult dels assaltants del Parlament del 2011

El Tribunal Suprem s'ha oposat aquest dijous al fet que s'indulti els vuit participants a l'assalt al Parlament de Catalunya del 15 de juny del 2011 que van resultar finalment condemnats a penes de tres anys de pres¨®. L'alt tribunal ha em¨¨s un informe desfavorable a la mesura de gr¨¤cia en entendre que els vuit condemnats per un delicte contra les institucions de l'Estat van afectar amb la seva actuaci¨® ¡°l'exercici pac¨ªfic de les funcions legislatives per part dels leg¨ªtims representants del poble catal¨¤¡±.

Aquell dia, el president de la Generalitat, Artur Mas, i 30 parlamentaris m¨¦s van haver d'accedir en helic¨°pter a la Cambra mentre prop d'un miler de persones ocupaven els accessos del Parlament per evitar que se celebr¨¦s la votaci¨® dels Pressupostos auton¨°mics, que inclo?en dures retallades.

Entre els diputats que van patir m¨¦s assetjament hi ha la llavors secret¨¤ria segona del Parlament, la socialista Montserrat Tura, a qui un manifestant va pintar una creu amb esprai negre a la gavardina i la bossa; l'independentista Alfons L¨®pez Tena, a qui un manifestant va colpejar i va emp¨¨nyer repetidament i un altre li va sostreure de la butxaca les claus de casa; i la convergent Ana Isabel Marcos, a la qual van llan?ar per sobre ¡°gran quantitat d'una subst¨¤ncia l¨ªquida¡±.

Un altre cas ¨¦s el del convergent Josep Maria Llop, que com que ¨¦s invident anava al Parlament amb el seu gos pigall i del bra? del tamb¨¦ diputat Jordi Turull. Un gran nombre de manifestants ¡°els van increpar i els van acorralar mitjan?ant amenaces i insults¡± per evitar que entressin a l'edifici.

L'informe, adjuntat a l'expedient de tramitaci¨® de l'indult, t¨¦ un vot particular, del magistrat Perfecto Andr¨¦s Ib¨¢?ez, que era partidari del perd¨® en entendre que no va resultar provat a la sent¨¨ncia que els vuit manifestants actuessin amb ¡°for?a, viol¨¨ncia, intimidaci¨® o amena?a greu¡±. Aquest jutge ent¨¦n que aquestes conductes estan destipificades penalment amb la l¨°gica constitucional i recorda que ¡°no han estat poques les ocasions ¨Calgunes, a m¨¦s, recents i particularment cridaneres¨C en qu¨¨ funcionaris policials responsables d'odiosos delictes de tortura es van beneficiar de generoses condonacions de pena¡±.

Els vuit condemnats ja estan complint les seves penes de pres¨® despr¨¦s que l'Audi¨¨ncia Nacional, que va absoldre en primera inst¨¤ncia els 19 processats inicials, vei¨¦s revocada la seva sent¨¨ncia pel Tribunal Suprem, que en va condemnar vuit el mar? passat.

En un dur examen a la decisi¨® de l'Audi¨¨ncia Nacional, del juliol del 2014, el tribunal considera que els arguments que van servir per a l'absoluci¨® inicial van alterar ¡°les claus constitucionals que han de presidir la tasca jurisdiccional de ponderaci¨®¡±. Afirma que aquella sent¨¨ncia va inc¨®rrer en una ¡°err¨°nia i traum¨¤tica desjerarquitzaci¨® del dret constitucional de participaci¨® pol¨ªtica a trav¨¦s dels leg¨ªtims representants en l'¨°rgan legislatiu, que, malgrat l'esfor? argumental utilitzat, s'aparta de les claus definit¨°ries del nostre sistema¡±.