Rebutgi imitacions

?s un fenomen tan antic com curi¨®s. Tant al govern com a l'oposici¨®, el PSOE ¨Cque en mat¨¨ries ben sensibles, com l'avortament, el matrimoni homosexual, l'eutan¨¤sia, l'ensenyament de la religi¨®, etc¨¨tera, no ha dubtat a desafiar els valors del conservadorisme i els dogmes de l'Esgl¨¦sia cat¨°lica¨C es mostra incapa? de fer el mateix, d'apartar-se d'aquells valors i dogmes, quan del que es tracta ¨¦s del concepte d'Espanya com a naci¨® ¨²nica, de la sagrada unitat de la p¨¤tria, de la intangibilitat de la sobirania nacional i assumptes similars. Aqu¨ª, als socialistes els resulta impossible allunyar-se conceptualment ¨Ccosm¨¨ticament no ¨¦s dif¨ªcil¨C de les tesis de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar o de monsenyor Ca?izares, per citar un parell de referents ben acreditats.

Com ja he apuntat, la cosa ve de lluny. Per no furgar m¨¦s enrere, el 1981, quan un PSOE desitj¨®s de fer m¨¨rits com a alternativa de govern va considerar necessari donar suport a la LOAPA, aquella llei que desvirtuava l'esperit autonomista de la Constituci¨® acabada d'aprovar. Despr¨¦s, entre el 1983 i el 1989, un Felipe Gonz¨¢lez que governava sense oposici¨® efectiva ¨Cla dreta estava aixafada sota el ¡°sostre de Fraga¡±¨C no va voler fer res consistent per modificar la cultura pol¨ªtica espanyola, per corregir els seus rancis reflexos unitaristes i impregnar-la de conceptes pluriidentitaris i federalitzants. Si va ser per convicci¨® o per t¨¤ctica, per jacobinisme o per oportunisme, aix¨° ho ignoro.

Sota el lideratge de Rodr¨ªguez Zapatero, va poder semblar que les coses canviaven. No va ser aix¨ª, i la relaci¨® pol¨ªtica entre el lleon¨¨s i Pasqual Maragall en constitueix un bon testimoni. Despr¨¦s d'haver donat suport sense entusiasme i a la baixa al nou Estatut catal¨¤, el president Zapatero no es va atrevir a donar un cop d'autoritat davant de les cavernes medi¨¤tica, funcionarial i judicial, que van acabar guanyant la partida amb la sent¨¨ncia del Constitucional de l'estiu del 2010. Tot indueix a pensar que Pedro S¨¢nchez mant¨¦, en aquesta mat¨¨ria, la continu?tat amb els seus predecessors, afegint-li el candor del debutant.

Quan, a finals d'octubre, el jove l¨ªder del PSOE va brindar a Rajoy el seu suport pol¨ªtic davant del ¡°repte independentista¡± i va acordar amb l'inquil¨ª de la Moncloa sostreure el proc¨¦s catal¨¤ de la imminent pugna electoral, va creure de deb¨° que el Partit Popular renunciaria a un argument de campanya tan formidable?

¡°El PP defensar¨¤ la unitat d¡¯Espanya com ha fet sempre¡±; ¨¦s a dir, que la dreta tradicional porta aquesta defensa a l¡¯ADN, en la seva hist¨°ria (es remunti a Fraga, a Franco, a Jos¨¦ Calvo-Sotelo o a C¨¢novas)

Si ho va creure, ja deu haver compr¨¨s el seu error. De fet, sigui a B¨¦jar (Salamanca), a Lorca (M¨²rcia), a Las Mesas (Conca) o a Madrid, Mariano Rajoy no deixa passar cap m¨ªting sense insistir en dues idees clau. Una, que ¡°el PP defensar¨¤ la unitat d'Espanya com ha fet sempre¡±; ¨¦s a dir, que la dreta tradicional porta aquesta defensa a l'ADN, en la seva hist¨°ria (es remunti a Fraga, a Franco, a Jos¨¦ Calvo-Sotelo o a C¨¢novas), com una cosa metaconstitucional, cosa que no pot dir tothom... I dues, que davant dels qui amenacen de saltar-se la llei, la garantia del seu acatament, qui t¨¦ els instruments i la voluntat per posar de genolls la Generalitat (vegeu el FLA) ¨¦s ell, el president Rajoy.

No s¨¦ com ho veuen els spin doctors de Ferraz, per¨°, posades les coses en aquest terreny, el PP t¨¦, al meu modest judici, totes les opcions de guanyar. Si el PSOE ofer¨ªs, pel que fa a l'arquitectura politicoterritorial espanyola, un altre producte inequ¨ªvocament diferent, un altre model ¨Cno una gasosa reforma constitucional ¨°rfena, a m¨¦s, de la majoria exigida¨C, llavors existiria una compet¨¨ncia real entre S¨¢nchez i Rajoy. No obstant aix¨°, i amb els socialistes situats a remolc t¨¤ctic i estrat¨¨gic dels populars, funcionar¨¤ el vell¨ªssim esl¨°gan comercial: "Compri'ns la marca genu?na i rebutgi imitacions".

Pitjor encara: al PSOE no li queda ni l'esperan?a d'atreure electors amb una concepci¨® unit¨¤ria i homog¨¨nia d'Espanya, per¨° fastiguejats de B¨¢rcenas i G¨¹rtel, o farts de l'estil pesat i gris de Rajoy, o anhelosos d'un cert regeneracionisme. Aquest perfil de votants els t¨¦ guanyats Ciutadans que, encara sense la tradici¨® del PP, fa valer el seu origen catal¨¤ per¨° antinacionalista i la seva gaireb¨¦ virginitat pol¨ªtica. Quan Albert Rivera ¨¦s capa? d'atribuir al model escolar la suposada fractura social existent avui a Catalunya, quan el seu cap de llista per Barcelona ¨¦s un antic col¡¤laborador de Federico Jim¨¦nez Losantos, el perill per Pedro S¨¢nchez ¨¦s quedar tercer al r¨¤nquing patrioticoelectoral.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.