Lluita contra l¡¯ERO

Eixample. Perruqueria femenina plena de senyores rosses. Primer acte vespert¨ª de campanya de Duran Lleida, que es despla?ar¨¤ fins aqu¨ª per explicar a la Barcelona rossa les seves propostes per al col¡¤lectiu de treballadors aut¨°noms. Mentre arriba o no arriba, els entretindr¨¦ amb unes reflexions hist¨°riques sobre l'inquietant concepte aut¨°nom. El primer aut¨°nom apareix citat al Mahabharata. Krisna s'apareix a un intocable, i li ofereix un desig.

El pobre panoli no s'ho pensa i va i li demana no estar mai malalt. I D¨¦u, zas, el va convertir en aut¨°nom. Els anava a explicar ara l'acudit del capell¨¤, el rab¨ª i l'aut¨°nom per¨°, ostres, ja ve Duran. Saluda. Entra a la pelu. Com vost¨¨s, la pregunta que m'estic fent ara mateix ¨¦s la del mili¨®. A saber: qu¨¨-coi-fa-un-calb-en-una-pelu? En efecte, aquesta pregunta resumeix no nom¨¦s aquesta campanya, sin¨® aquest moment hist¨°ric.

A aquest home que, per primera vegada en diverses ¨¨poques geol¨°giques, no se sap si ser¨¤ diputat, fa tan sols quatre anys ¡ª¨¦s a dir, fa, si es fixen, 1.000 anys¡ª, mai se li hagu¨¦s ocorregut baixar a una pelu, a lluitar a matxet per la seva acta de diputat. Indici po¨¨tic: en l'anterior campanya meditava en una entrevista sobre la seva traject¨°ria professional ¡ªm¨¦s de Krisna que d'intocable¡ª, deixava planejar una propera retirada i, tatxan-tatxan, verbalitzava expl¨ªcitament la seva ¨¨poca i el seu ofici en aquesta frase: ¡°M'agradaria jubilar-me en el consell d'una empresa¡±. Amb un parell. B¨¦. En aquest prec¨ªs instant, Catalunya i Espanya estan repletes de senyors i senyores que s'anaven a jubilar en un consell, lluitant pel seu lloc de treball. Tot apunta que l'artista anteriorment conegut com CiU s'escalabrar¨¤ a Catalunya. El PSOE desapareix a Euskadi. A Catalunya i al Pa¨ªs Valenci¨¤ passa a ser una mena de Deportivo - Irun. El PP queda encara menys mal parat gr¨¤cies a que Espanya ¨¦s ¡ªt¨¨cnicament, espiritualment i, glups, informativament¡ª S¨°ria.

Els partits de la Restauraci¨®2.0 s'han acabat. Si aix¨° fos el segle XIX, despr¨¦s de les eleccions s'acabava la Restauraci¨®2.0. Per¨° ¨¦s el segle XXI. I la pol¨ªtica era nom¨¦s el que condu?a a jubilar-te en un consell. ?s a dir, ¨¦s una mica menys important que un consell.

Un pa¨ªs arru?nat, sense sobirania, amb una corrupci¨® estructural cridanera, i amb un Ibex m¨¦s influent que qualsevol Govern, est¨¤ de campanya. ?s a dir, a la pelu. Duran comen?a parlant d'aut¨°noms. Al Jap¨® ¡ªen crisi hispana des dels 90¡ª, en l'¨²ltima campanya ni es va esmentar els menors de 50. No accediran a l'estabilitat o a la jubilaci¨®. No s¨®n l'electorat. Aqu¨ª, hi ha una altra cultura del paperot. I en campanya es parla d'aut¨°noms, vells, joves, dones. Fins i tot d'aturats.