L¨ªnies vermelles

La l¨ªnia vermella, la prima l¨ªnia vermella del metro que travessa Barcelona des de Fondo fins a Bellvitge, emergeix per un moment del subs¨°l (el subs¨°l t¨¦ mem¨°ria, ho va dir Dostoievski), i agafa aire com les balenes. Aix¨ª es veu com cau la nit aquest vespre de desembre, i tamb¨¦ que Barcelona comen?a a ser aqu¨ª una ciutat nua on encara queden ferros i descampats. Falten poques estacions per arribar al pavell¨® poliesportiu de Bellvitge, on d'aqu¨ª una estona demanar¨¤ el vot a la gent d'aquests blocs una esquerra que fa tot el possible per no dir-se esquerra sin¨® ¨¦s posant-se un ¡°nova¡± al davant o qualsevol paraula acabada en -ista?al darrere. No hi ha una esquerra nua per a una Barcelona nua.

Abans de comen?ar el m¨ªting, ja es veu a la cua que creix per la vorera que no hi podr¨¤ passar tot el personal. Els que es quedin a fora protestaran traient el nas a la porta, dient que encara hi ha lloc, que hi podria entrar m¨¦s gent. Un fotimer de mocadors morats de Podem, de dessuadores de Podem, de globus de Podem; en realitat sembla m¨¦s un acte de Podem que d'En Com¨² Podem.

La policia municipal vigila l'ordre al carrer, i un home gran recita a crits versos de teatre barroc per entretenir l'espera. Un cop a dins, es divideixen els assistents en els de dalt i els de baix. Els de baix, a les cadires de la pista, a peu de tarima, una multitud plena de mocadors. Els de dalt, a les graderies, fora de l'ull de les c¨¤meres, els descamisats, els que no van amb samarretes de Podem. Per¨° tots comparteixen l'anonimat dur que t¨¦ la gent dels barris, la gent de l'atur, de les feines prec¨¤ries, de l'exclusi¨® del m¨®n dels guais. De ser normals i corrents. ?vies i avis lluitadors, pares cansats i xavales i xavals orgullosos dels seus avis. De tant en tant, es posa dret el pavell¨® en ple al crit emocionat i tamb¨¦ an¨°nim de "S¨ª que es pot!". Per¨° qu¨¨ ¨¦s el que es pot?

Els qui s'han quedat fora escolten a la pla?a de bra?os plegats mirant fixament als altaveus. Els fanals projecten la seva llum hep¨¤tica sobre el ciment trencat, i les paraules d'un orador que est¨¤ dient ¡°sanitat p¨²blica¡± s'enfilen com una heura per les parets dels blocs de davant, de 13 pisos d'altura.