L¡¯invisible amic orto¨¨pic

Vagarejo oci¨®s per les tecles del comandament a dist¨¤ncia, fer z¨¤ping fa temps que se¡¯n diu. ?s dissabte a la nit, i ensopego amb la final del concurs de cant coral Oh Happy Day, del qual celebro la inclusi¨® en el jurat de la cantant Chenoa, parlant de la varietat balear de la llengua. De seguida em v¨¦nen al cap les cr¨ªtiques que ha rebut, precisament, per la qualitat del seu catal¨¤, que es veu que est¨¤ interferit sobre manera per la llengua castellana, m¨¦s habitual en ella, crec. Tenen ra¨®, t¨¦ un catal¨¤ fortament interferit pel castell¨¤, per¨° no pas per la varietat central de la llengua, com sempre passava amb els locutors balears de La Teva, que acabaven parlant un entremig inidentificable. Les interfer¨¨ncies del castell¨¤ s¨®n m¨¦s reconeixibles i s¡¯hi pot garbellar.

El presentador del xou connecta amb la rebotiga on hi ha tots els participants fent festa, i em quedo garratibat. All¨¤ Marc Gir¨®, col¡¤laborador habitual de la casa, curosament abillat amb una americana de flors triad¨ªssima i un estilisme immaculat, perpetra una co?a rere l¡¯altra a la fon¨¨tica m¨¦s o menys est¨¤ndard de la llengua catalana, tot demostrant que, efectivament, ¨¦s possible convertir totes les vocals neutres en as. No n¡¯estava del tot segur, que es pogu¨¦s fer amb totes. Per sort, torna la connexi¨® al plat¨®, on la Chenoa recupera la quota de vocals neutres que l¡¯altre no fa. Sembla que se les hagin repartit.

Intentar parlar b¨¦ no hauria de ser un objectiu secundari, o inexistent, dels que treballen en el m¨®n de la comunicaci¨®. El mateix zel que posem en elements clau de l¡¯aspecte f¨ªsic (pentinat, maquillatge, vestimenta) s¡¯hauria de traslladar a la manera que parlem, a fi d¡¯equilibrar la pinta que fem amb all¨° que som capa?os d¡¯emetre per la boca. Per¨° aix¨° no sempre passa, i sovint qui molt es cuida de la seva imatge no mira les pr¨°pies paraules ni es deixa assessorar pels que hi entenen. ¡°?s que jo parlo com la gent normal, com es parla al carrer¡±, com si ho sent¨ªs. Ning¨² surt per la tele vestit tal com baixa les escombraries, ni es posa davant la c¨¤mera amb la cara d¡¯haver-se llevat.

De la pron¨²ncia correcta se¡¯n diu orto¨¨pia, i vindria a ser l¡¯equivalent oral de l¡¯ortografia. Qui m¨¦s qui menys, tothom t¨¦ una certa cura a l¡¯hora d¡¯escriure, amb els l¨ªmits que marquen el missatge i el registre, perqu¨¨ mai ser¨¤ el mateix escriure un correu electr¨°nic a un amic que redactar un curr¨ªculum, i ning¨² no n¡¯ha de fer res de com poso sushi, iogurt o remolatxa a la llista de la compra. Per¨° aix¨ª com no volem quedar com uns aficionats en un text que elaborem amb una certa difusi¨® p¨²blica, igualment haurem de servar un cert dec¨°rum de la pron¨²ncia, sobretot si el nostre receptor est¨¤ format per milers de persones. Altrament, ¨¦s com si an¨¦ssim amb la falta a la boca.

I no, no es tracta d¡¯anar-nos-en a l¡¯altra banda de l¡¯espectre i pretendre que la pron¨²ncia normal s¡¯ha de basar en una pros¨°dia refistolada, ni pomposa, exagerant les vocals neutres i les eles geminades, tot convertint la pron¨²ncia correcta en un acte par¨°dic barretinaire. El catal¨¤ t¨¦ un nombre de lletres limitat i un nombre de fonemes tamb¨¦ limitat, i la correspond¨¨ncia orto¨¨pica de les unes amb els altres ¨¦s perfectament aprehensible pels que s¡¯hi dediquen.

No ¨¦s un problema nom¨¦s de professionals de la comunicaci¨®, per¨°. S¨®n molts els nens que no semblen tenir cap problema amb la pron¨²ncia de casa per¨° que, invariablement, quan s¡¯acosta el Nadal parlen de l¡¯amic invissible. Deu ser que a l¡¯escola no ho senten d¡¯altra manera.