Barcelona obre el 5% de la seva inversi¨® a la participaci¨® ciutadana

Els ajuntaments governats per coalicions d'esquerres hauran d'obrir al comen?ament de l'any que ve els processos perqu¨¨ la ciutadania participi als pressupostos municipals si volen arribar a temps. Despr¨¦s d'una onada de municipis catalans que al comen?ament de la d¨¨cada passada van sotmetre al debat ciutad¨¤ part de la seva inversi¨®, aquesta vegada engegaran aquesta f¨®rmula consistoris com Barcelona, Badalona, Castelldefels o Cerdanyola del Vall¨¨s. Per a aix¨°, tenen les experi¨¨ncies de Figar¨®-Montmany, Terrassa o Santa Cristina d'Aro. La recessi¨® i els canvis de govern van fer que molts municipis, no obstant aix¨°, deixessin de costat aquesta pr¨¤ctica. En el cas de Barcelona, els ciutadans decidiran la destinaci¨® del 5% de la inversi¨®.

Els pressupostos participatius van arribar a Catalunya a comen?aments de la d¨¨cada passada despr¨¦s de l'experi¨¨ncia de Porto Alegre (Brasil). Diverses localitats, des de Santa Cristina d'Aro a Terrassa, la van posar en pr¨¤ctica. No obstant aix¨°, aquesta onada es va frenar el 2011. Els canvis de govern i, sobretot, la recessi¨®, van posar fi a aquesta experi¨¨ncia. Ernesto Morales, investigador de l'Institut de Govern i Pol¨ªtiques P¨²bliques (Igop), assenyala que dels onze processos vius el 2007 avui nom¨¦s en queda un.

Els nous equips de govern de Barcelona, Badalona, Cerdanyola del Vall¨¨s o Castelldefels van defensar obrir l'elaboraci¨® dels pressupostos a la ciutadania. No obstant aix¨°, cap d'aquests va arribar a temps per aquest any. La regidora de Participaci¨® i Territori de Barcelona, Gala Pin, estima que es requereixen almenys sis mesos de preparaci¨®. ¡°Tenim experi¨¨ncies de participaci¨® i bones pr¨¤ctiques d'altres ajuntaments. Hem decidit que hi destinarem el 5% de la inversi¨®, ara hem de determinar l'enfocament i el nivell territorial adequat¡±, explica.

Lluc Pel¨¤ez va ser alcalde de Figar¨®-Montmany (Vall¨¨s Oriental), una localitat en la qual durant tres mandats els ciutadans decidien sobre part del pressupost. ¡°Vam comen?ar per crear els consells de poble i vam aprovar un reglament de participaci¨®. A partir d'aqu¨ª, vam tra?ar el pla d'actuaci¨® de cada mandat, on ja hi havia les grans inversions. I anualment, f¨¨iem els pressupostos¡±, explica Pel¨¤ez. Nom¨¦s comen?ar l'any, al febrer o mar?, ja es comen?aven a abordar els comptes de l'any seg¨¹ent. Entre el 80% i el 90% de les inversions previstes procedien d'aquests processos, i fins i tot es portaven les consultes a les escoles. ¡°Els xavals primer proposaven una fira o un circ, per¨° quan s'adonaven que les quantitats revertien a tot el m¨®n feien un altre tipus de propostes¡±, explica Pel¨¤ez. Alguns debats, recorda, van ser molt vius. Com quan es va decidir posar gespa artificial al camp de futbol, encara que despr¨¦s no es va arribar a materialitzar el projecte per falta de fons.

Mariona Ferrer, professora de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, explica que no va haver-hi un patr¨® ¨²nic en els municipis on s'aplicaven aquests pressupostos: hi havia localitats en les quals nom¨¦s es podia decidir la destinaci¨® d'una petita partida i unes altres com Santa Cristina d'Aro, on els ciutadans van arribar a ser consultats sobre la destinaci¨® de fins al 60% del pressupost. ¡°Cal escoltar les propostes, recollir-les, veure si t¨¨cnicament les inversions s¨®n viables i si hi ha compet¨¨ncies per executar-les. Per aix¨° ha d'haver-hi coordinaci¨® entre Hisenda, Urbanisme i els t¨¨cnics de participaci¨®¡±, sost¨¦.

Una de les q¨¹estions rellevants ¨¦s la resposta ciutadana. La forma de vehicular-la ha estat normalment a trav¨¦s de les associacions, encara que tamb¨¦ directament. ¡°A Porto Alegre van arribar a 30.000 persones. I aix¨ª i tot, aix¨° suposava el 5% de la poblaci¨®¡±, adverteix Morales.

La ciutat m¨¦s gran en la qual s'han dut a terme aquests processos ¨¦s Terrassa, en la qual en el per¨ªode d'entre 2008 i 2011 es van executar quatre milions mitjan?ant aquest m¨¨tode. ¡°Va funcionar raonablement b¨¦, encara que la participaci¨® sempre ¨¦s limitada. En el passat mandat no ho vam fer perqu¨¨ hi havia pocs recursos i calia prioritzar, per¨° ¨¦s un cam¨ª que cal mantenir¡±, afirma el tercer tinent d'alcalde de Terrassa, Alfredo Vega. ¡°Terrassa va ser una experi¨¨ncia ambiciosa, per¨° va arribar com a molt al 5%¡±, diu Ferrer.

En el que cap localitat catalana va entrar va ser a obrir el cap¨ªtol d'ingressos als ciutadans. ¡°El Partit dels Treballadors s¨ª que va actuar sobre ells quan va modificar l'impost de la terra sobre gran part de la poblaci¨®¡±, explica Morales. No obstant aix¨°, Pel¨¤ez opina que estendre l'¨¤mbit de decisi¨® fins a aquest punt ¡°¨¦s molt complicat¡±. ¡°Figures com l'Impost de B¨¦ns Immobles (IBI) no s¨®n f¨¤cils. Es requeriria molta informaci¨®¡±, assegura.