Els dimonis catalans de Tarradellas

¡°El Sr. Albert no ¨¦s federal ni federalista. Creu que Catalunya ha de fer un contracte amb l¡¯Estat espanyol a for?a de donar la menor quantitat de mol¨¨sties als castellans [¡­] En cap cas Catalunya ha de desgastar la seva posici¨® adoptant posicions rom¨¤ntiques i d¡¯esc¨¤s avenir [¡­] Cal evitar la producci¨® d¡¯estats passionals catastr¨°fics. Va dir repetidament que l¡¯Esquerra havia aconseguit l¡¯Estatut per una sola causa: l¡¯amistat personal que va unir Maci¨¤ amb Alcal¨¢ Zamora [¡­]. La q¨¹esti¨® consisteix, doncs, segons el Sr. Albert, a resoldre el problema amb la menor quantitat possible d¡¯estralls morals, pol¨ªtics i materials. Aix¨° obligar¨¤ a no inflar la q¨¹esti¨® i, malgrat mantenir la dignitat, m¨¦s aviat a reduir-la¡­¡±.

El Sr. Albert ¨¦s, ni m¨¦s ni menys, un Josep Tarradellas que havia rebut per espai de 22 hores, entre el 21 i el 23 de juny del 1960, el redactor de l¡¯informe, ni m¨¦s ni menys (tamb¨¦) que Josep Pla. El missatge del llavors president de la Generalitat a l¡¯exili, en el qual es va ratificar 16 anys despr¨¦s davant Alfonso Osorio, observador per part d¡¯Adolfo Su¨¢rez (¡°Catalunya no ha de ser ¡®incordiant¡¯ en el conjunt pol¨ªtic espanyol¡±), contrasta amb la realitat catalana del 2015. Eren altres personalitats i actituds en circumst¨¤ncies diametralment oposades, encara que no exemptes de tensions poc conegudes, com l¡¯amor-desamor entre Tarradellas i Jordi Pujol, o la immensa desconfian?a d¡¯aquell cap a suposats aliats com ?mnium Cultural o Montserrat¡­ Tot aix¨° ¨¦s a Josep Tarradellas. L¡¯exili 2: 1954-1977 (Dau), nou lliurament d¡¯una biografia indirecta necess¨¤ria del president de la Generalitat en qu¨¨ s¡¯ha convertit la publicaci¨® del seu ingent arxiu custodiat a Poblet.

Tarradellas sembla, en aquests 23 anys, l¡¯encarnaci¨® orteguiana de l¡¯home i les seves circumst¨¤ncies. Una tempesta perfecta a partir dels acords d¡¯Espanya amb els EUA i el Vatic¨¤ (tots dos del 1953) i l¡¯imminent reconeixement de les Nacions Unides (1955), les conseq¨¹¨¨ncies del perfil baix de la Generalitat per la malaltia del president Josep Irla i la mis¨¨ria de recursos converteixen la Generalitat en una instituci¨® invisible quan l¡¯estiu del 1954 Tarradellas accedeix a la presid¨¨ncia.

Pragm¨¤tic i amb excel¡¤lent pitu?t¨¤ria pol¨ªtica, Taradellas s¡¯adona que l¡¯exili es fon: per envelliment f¨ªsic i mental i pels aires nous que corren ja a l¡¯interior de Catalunya, d¡¯on est¨¤ sempre ben informat, com constata l¡¯historiador Carles Santacana, responsable de la proteica introducci¨® del volum i del del seu lliurament anterior Josep Tarradellas. L'exili 1:1939-1954.

¡°Els meus temors al fet que Banca Catalana un dia tindr¨¤ un fort entrebanc s¨®n avui m¨¦s convincents que mai¡±, escrivia Tarradellas el 1970

En un context de frontera prim¨ªssima entre la instituci¨® i la persona (sempre es mostrar¨¤ contrari a formar govern a l¡¯exili o acabar¨¤ convertint les noces del seu fill en un acte d¡¯estat), Tarradellas tra?a un doble pla amb un ¨²nic denominador que ser¨¤ la Generalitat (o sigui, ell) com a ¨²nic interlocutor v¨¤lid per tractar amb Catalunya i evitar diluir-se en plataformes espanyoles. La pol¨ªtica exterior passar¨¤ per un primer viatge el 1956 a M¨¨xic, p¨¤tria gran de la Catalunya exiliada que sustenta econ¨°micament la instituci¨®. En la seva pol¨ªtica interior apostar¨¤ per l¡¯imparable historiador Jaume Vicens Vives com el seu home fort, conven?ut que ni l¡¯Esquerra Republicana ni la Lliga ja no serveixen. La primera reuni¨®, de novembre del 1959, no pot anar millor: li reserva la interlocuci¨® amb l¡¯Esgl¨¦sia catalana de la qual no gaudeix. Pensa crear un miniequip: ell s¡¯ocuparia de l¡¯organitzaci¨® pol¨ªtica i la relaci¨® amb la CNT, que creu capital per controlar l¡¯obrerisme; per sondejar la burgesia tenia Manuel Ort¨ªnez i per a q¨¹estions econ¨°miques, Joan Sard¨¤, en el servei d¡¯estudis jur¨ªdics del Banc d¡¯Espanya des del 1956, i Domingo Valls i Taberner, silenci¨®s, per¨° gran mecenes de la Generalitat.

Tot se¡¯n va en orris amb la inopinada mort de Vicens Vives el 28 de juny del 1960, devia estar seriosament malalt en aquella primera trobada. La ma?ada ¨¦s terrible: amb la seva desaparici¨® se¡¯n va ¡°el millor soldat que tenia avui Catalunya¡±, escriu Tarradellas. I arriba en el pitjor moment perqu¨¨ Vicens Vives era un bon amic de l¡¯abat Escarr¨¦ de Montserrat, monestir tamb¨¦ espiritual de Catalunya que, creu, amb la seva actitud com a espai de llibertat independentment d¡¯ideologies i activitats culturals compromeses (inclosa la revista Serra d¡¯Or, niu de marxistes, segons un sempre anticomunista Tarradellas ja des de la Guerra Civil i encara m¨¦s amb la guerra freda) s¡¯est¨¤ significant en exc¨¦s. ¡°?s absolutament necessari despolititzar Montserrat¡±, escriur¨¤ a l¡¯abat. Nom¨¦s van faltar les declaracions d¡¯aquest a Le Monde, que no va dubtar a qualificar d¡¯¡°un Sis d¡¯Octubre¡± i fruit de la ingenu?tat de l¡¯abat, manipulat per monjos afins a aquests ¡°paraguaians¡±, com definir¨¤ els comunistes sempre.

Montserrat era, en la seva lectura, la punta de l¡¯iceberg dels perills interns de Catalunya i que tenia a ?mnium un altre gran dimoni. La desconfian?a davant l¡¯entitat sembla estar en els seus promotors: ¡°Creu que s¨®n franquistes catalans, guanyadors el 1939 i que no formen part de la burgesia tradicional, nous rics amb la dictadura i que ara no poden ser antifranquistes¡±, explica Santacana. Tem que, com que la promoci¨® de la llengua ve a trav¨¦s de la burgesia ¡°de la Gallina Blanca, Flo?d i altres grups de pressi¨®¡±, escriu, es torni als temps d¡¯aquell lerrouxisme en el qual ¡°molts treballadors veien en els qui defensaven els nostres valors espirituals els seus pitjors enemics¡± i que s¡¯identifiqui de nou ¡°la llengua catalana com la de la burgesia¡±, escriu a Pujol l¡¯abril del 1970. I li recorda el fiasco de la rebuda al poeta Josep Carner, on s¡¯esperaven 20.000 catalans i van anar-hi 300. ¡°Quin frac¨¤s m¨¦s espant¨®s¡±, constata, com abans s¡¯ha queixat que facin campanya a favor del Govern angl¨¨s ¡°per impossibilitar les reivindicacions imperialistes d¡¯Espanya d¡¯apoderar-se de Gibraltar¡±.

Hi havia una ra¨® oculta, i potser m¨¦s ajustada a la por real, en les retic¨¨ncies del pragm¨¤tic Tarradellas cap a ?mnium: l¡¯entitat recorria als exiliats de Par¨ªs i Am¨¨rica Llatina per recaptar fons, fet que a ell li restava possibilitats d¡¯obtenir-los. ?mnium li treia visibilitat pol¨ªtica i econ¨°mica. Tamb¨¦ aquest aspecte va incidir en les relacions amb Pujol, aquest jove a qui volia con¨¨ixer com li demana en el seu primer contacte escrit, el 13 de gener del 1965, ¡°per estudiar a fons la situaci¨® del nostre pa¨ªs i les possibilitats que encara tenim per evitar que caigui en algun dels paranys que l¡¯envolten¡±.

Malgrat aquest inter¨¨s i considerar-lo ¡°el jove m¨¦s ben preparat de la seva generaci¨®¡±, ¡°el millor coneixedor dels fets que van passar el 1936¡±, ¡°fervor¨®s patriota, bona persona i intel¡¤ligent¡± despr¨¦s de veure¡¯s el 20 i 21 de mar? del 1970, Pujol acabar¨¤ formant part de la dolent¨ªssima trinitat tarradelliana: Montserrat, ?mnium i Banca Catalana, comunistes a part. Justament per haver-se deixat manipular per aquests el veu ¡°massa ingenu¡±. ¡°En les seves notes personals del 1970 recorda que Vicens Vives li va dir que Pujol era ¡°intolerant i fan¨¤tic¡±. I conclou: ¡°Els meus temors al fet que Banca Catalana un dia tindr¨¤ un fort entrebanc s¨®n avui m¨¦s convincents que mai¡±. Ja en democr¨¤cia, l¡¯¨²ltim temor, el real: ¡°El Sr. Pujol avui dia creu que pot representar Catalunya perqu¨¨ els comunistes li donen el seu suport total?¡± (desembre del 1976, al periodista Manuel Ib¨¢?ez Escofet).

De nou es barreja el personal i l¡¯institucional: Tarradellas i la Generalitat passen per una situaci¨® econ¨°mica delicad¨ªssima. Instal¡¤lat a Saint-Martin-Le Beau des de l¡¯estiu del 1955 despr¨¦s de la mort del seu pare, malviur¨¤ en part de l¡¯explotaci¨® dels vinyers d¡¯aquest a Clos-de-Mosny. Sobre la finca arribaran a pesar fins a cinc hipoteques, tot per no perdre (ell o la instituci¨®) la seva sagrada independ¨¨ncia pol¨ªtica, la qual cosa el porta a rebutjar una oferta d¡¯una fundaci¨®, via Pujol, per vendre el seu arxiu. Ja s¡¯havia desfet, a contracor, de part de la seva biblioteca (2.600 volums, a l¡¯historiador Herbert Southworth) i d¡¯un quadre de Dal¨ª (per 6.251 d¨°lars, a un canadenc). El va molestar que una de les vegades li envi¨¦s per negociar la seva esposa, Marta Ferrusola. ¡°La proposta era realment bona i vost¨¨ sap que no comportava contrapartida pol¨ªtica¡±, li escriu Pujol el juliol del 1973, que ja havia aportat 250.000 pessetes a la Generalitat, en ¡°una contribuci¨® personal meva¡±, li aclareix. Tarradellas, gel¨®s de la seva independ¨¨ncia i desconfiat pol¨ªtic, encara que escurat, havia preferit vendre el Clos a la casa Taittinger.

¡°Pujol sempre tindr¨¤ un inter¨¨s relatiu a veure Tarradellas: en condici¨® de qu¨¨? Perqu¨¨ li donava un car¨¤cter simb¨°lic a la Presid¨¨ncia¡±, interpreta Santacana, que recorda que ¡°Adolfo Su¨¢rez va tenir la temptaci¨® de privilegiar Pujol com a interlocutor catal¨¤; aqu¨ª el president a l¡¯exili va patir¡±. Per aix¨° s¡¯esfor?ar¨¤ per causar gran impressi¨® a Andr¨¦s Cassinello, el tinent coronel que envia el Govern espanyol per sondejar una negociaci¨®. ¡°Tarradellas irradia dignitat¡± ¨¦s la primera frase del brillant informe del militar, de novembre del 1976, a qui no se li escapa la precarietat en qu¨¨ viu. Tarradellas es mour¨¤ b¨¦: li dir¨¤ que el rei Joan Carles ¨¦s ¡°una realitat perdurable¡± (contr¨¤riament a la seva carta oberta del 1975 a la mort de Franco: ¡°monarquia inadmissible¡±; ¡°els catalans volem la Rep¨²blica¡±) i es mostrar¨¤, una altra vegada, pr¨¤ctic: es conformar¨¤, per comen?ar, amb les atribucions de les quals gaudia Joan Antoni Samaranch com a president de la Diputaci¨® de Barcelona ¡°per¨° amb els Mossos d¡¯Esquadra¡± i que volia seguir negociant ell i ja amb el Govern espanyol perqu¨¨ creu que ¡°la seva autoritat moderar¨¤ les postures, que la seva instituci¨® salvar¨¤ l¡¯enfrontament entre Catalunya i la resta d¡¯Espanya¡±. Una, vista avui, pragm¨¤tica obsessi¨®.