El socialisme al desert

Encara estem descobrint el rus Andrei Plat¨®nov (1899-1951), tot i ser un autor de la primera meitat del segle XX. No era un desconegut, i Ernest Hemingway en va fer un enc¨¨s elogi als anys quaranta, despr¨¦s de llegir la narraci¨® de regust txekhovi¨¤ El tercer fill, per¨° no sabem que conegu¨¦s res m¨¦s de Plat¨®nov. Sens dubte no va poder llegir cap de les novel¡¤les que Miquel Cabal ha tradu?t en els ¨²ltims anys. Txevengur, La rasa i Djan, escrites als anys trenta, s¨®n ara de les m¨¦s celebrades, per¨° l¡¯estalinisme les va considerar injurioses i nom¨¦s van comen?ar a ser publicades completes a partir dels anys setanta i fora de la Uni¨® Sovi¨¨tica.

Aquesta descoberta passa per assumir els m¨²ltiples registres de l¡¯obra de Plat¨®nov i aprendre a llegir-los. Es tracta d¡¯un escriptor gens elitista i alhora dotat d¡¯una est¨¨tica radicalment personal. Per aix¨°, igual que, si li demanaven amb quin corrent literari simpatitzava, deia que amb cap, perqu¨¨ tenia el seu propi, sostenia que en la construcci¨® del socialisme, en qu¨¨ ell creia fermament, no hi havia lloc per a l¡¯escriptor pur: calia tenir una professi¨® ¡°productiva¡±, compromesa amb el desenvolupament col¡¤lectiu. I declarava, provocador: ¡°L¡¯art, que es cre? en els dies lliures, els diumenges¡±. Coherent amb aquesta ideologia, Plat¨®nov, el gran dels set fills d¡¯una fam¨ªlia obrera russa, exercia l¡¯ofici d¡¯enginyer agr¨°nom, i aix¨° el va portar a viatjar com a enviat del Comissariat Popular d¡¯Agricultura. Va con¨¨ixer aix¨ª els sovkhoz i els kolkhoz, les granges col¡¤lectives i estatals russes, la problem¨¤tica de les quals apareix a La rasa.

Diferent va ser la visita al Turkmenistan el 1934, juntament amb altres escriptors sovi¨¨tics: l¡¯objectiu era copsar les transformacions socialistes en aquella regi¨® fronterera amb P¨¨rsia i l¡¯Afganistan. El contacte amb Orient ¨¦s trasbalsador, i basta comparar el resultat d¡¯aquella experi¨¨ncia, la novel¡¤la Djan, amb les precedents Txevengur i La rasa. En aquestes preval una singular aproximaci¨® a la construcci¨® del socialisme, visible fins i tot en un l¨¨xic innovador que aspira a assumir el nou m¨®n i el nou home sovi¨¨tics. Solem llegir-les en clau simb¨°lica, per¨° ¨¦s probable que siguin m¨¦s realistes del que ens sembla des de la visi¨® occidental.

Djan no s¡¯allunya de la voluntat de presentar la lluita socialista, per¨° se situa en un m¨®n lluny¨¤ i ali¨¨ a la revoluci¨® urbana, industrial i agr¨¤ria que dirigeix Stalin. El protagonista, Nazar Txagat¨¤iev, ¨¦s un jove turcman que, despr¨¦s de formar-se a Moscou com a economista, torna al petit poble natal per portar-hi la felicitat del socialisme. La novel¡¤la descriu el xoc de les il¡¤lusions de Nazar amb la realitat asi¨¤tica, des¨¨rtica, tribal. El poble djan, barreja de diverses ¨¨tnies, trepitjat de sempre pels poderosos, viu dispers, n¨°mada, en una pobresa radical i amb l¡¯¨¤nima gaireb¨¦ esvanida, a punt d¡¯extingir-se en silenci sepultat per la sorra del desert. No saben qui ¨¦s Stalin i el seu cau ¨¦s una depressi¨® al peu d¡¯una muntanya, una ¡°fondalada fangosa¡±, esp¨¨cie d¡¯infern a la terra.

Com hem de llegir Djan? Hi ha un primer final, m¨¦s aviat pessimista, que correspon a l¡¯edici¨® censurada editada a l¡¯URSS el 1966. La traducci¨® catalana inclou una segona redacci¨® de Plat¨®nov que arrodoneix la hist¨°ria en un sentit diferent. L¡¯escriptura de Plat¨®nov adquireix aqu¨ª un caire po¨¨tic que brolla del paisatge, dels animals i de la gent que poblen el relat. ?s po¨¨tic en el sentit que Manuel Rivas assenyalava fa poc en aquest diari: ¡°Toda escritura es po¨¦tica porque el lenguaje se pone o no se pone en vilo¡±. A Djan, el llenguatge ens repta sovint. De vegades fa pensar en Pedro P¨¢ramo de Juan Rulfo: ¡°Aqu¨ª no n¡¯hi ha, de vius; n¡¯hi ha que encara no s¡¯han mort, que estan acabant de viure el seu temps en somnis¡±. Plat¨®nov sembla assajar un socialisme empeltat de panteisme, tot t¨¦ una vida profunda i alhora evident: un camell trist i afamat que tanca els ulls ¡°perqu¨¨ no sabia com havia de fer-ho per plorar¡±; les ovelles, abandonades i sense pastor, s¡¯han assilvestrat, per¨° quan topen amb humans s¡¯hi acosten buscant guiatge; les mates rodones de barrella que el vent arrossega constantment pel desert guien el cam¨ª de Nazar; la sorra humida que es troba gratant el terra ¨¦s l¡¯aliment dels djan per hidratar-se.

Djan ¨¦s una nova i apassionant incitaci¨® a endinsar-se en el fascinant m¨®n literari de Plat¨®nov.

DJAN

Andrei Plat¨®nov

Traducci¨® de Miquel Cabal Guarro

Edicions de 1984

192 p¨¤gines. 16,90 euros