Una hist¨°ria del neguit europeu

Tot un editor com Jorge Herralde posant-se dret per vegada primera i traient-se metaf¨°ricament el barret, i el mateix autor, el fil¨°sof i doctor en Hist¨°ria de l'Art Josep Casals, admetent una fatiga que, despr¨¦s de nou anys de treball intens, ja ha creuat el llindar de l'insomni. S¨®n les conseq¨¹¨¨ncies d'editar i escriure un assaig de la magnitud de Constelaci¨®n de pasaje (Anagrama), impressionant recorregut per autors, personatges, arts, ambients i conceptes per explicar ¡°un segle de crisi¡± a Europa, segons Casals, o una ¡°crisi mortal¡±, en paraules de Walter Benjamin, que ja la va preveure en la m¨²sica d'Offenbach. L'estudi¨®s la fixa entre el 1870 i el 1980 i l'ha comprimit en gaireb¨¦ 1.100 p¨¤gines, entrella?ades per una constel¡¤laci¨® de 739 noms.

Avisat per Musil o Wittgenstein que s'estava llavors ¡°girant una cantonada¡±, Casals (Barcelona, 1955) arrenca el per¨ªode amb originalitat i valentia en l'episodi de la Comuna de Par¨ªs, el 1870. ¡°?s una revoluci¨® en estat susp¨¨s, una promesa incomplerta, que anir¨¤ reapareixent a la Guerra Civil espanyola o el Maig del 68. Aqu¨ª es veu una revoluci¨® obrera esquin?ada d'una burgesia i amb un moviment de dones feministes, armes en m¨¤¡±.

Tamb¨¦ li sembla veure ¡°un canvi cultural d'una burgesia que es convertir¨¤ en conservadora i que tindr¨¤ ja una actitud davant all¨° nou, ja siguin idees o art, de prevenci¨®: per aix¨° sortir¨¤ llavors tant artista male?t¡±. No menys important li sembla la conseq¨¹¨¨ncia de l'ascens d'Alemanya com a pot¨¨ncia imperial mentre, ja en el terreny personal, ratifica la seva tesi que ¡°hi havia un malestar a finals de la segona meitat del XIX, abans del que sempre s'ha mantingut¡±.

Li sembla fins i tot que el fam¨®s Segon Imperi ¡°ja era una projecci¨® del m¨®n present, amb aquest Par¨ªs com a casino i timba, un Napole¨® III com a comediant i precursor de la pol¨ªtica espectacle, una especulaci¨® fruit del capitalisme financer, el culte a la joventut¡­¡±. I aqu¨ª comen?a a enlla?ar-se tot, com en les cartolines amb esquemes de relacions que acabaven en embolic pur i que li va mostrar diverses vegades Casals al seu editor: ¡°Les transformacions nom¨¦s es poden comparar amb les del Neol¨ªtic. S¨®n cient¨ªfiques, t¨¨cniques o industrials; el m¨®n s'ha fet petit per la velocitat; l'electricitat ja no deixa destriar entre dia i nit; la medicina troba les subst¨¤ncies barbit¨²riques que poden modificar el comportament, aix¨ª que l'actitud espiritual tamb¨¦ pot ser-ne fruit¡±.

?s quan apareix el passatge com a sin¨°nim de tr¨¤nsit, per¨° tamb¨¦ aquestes galeries comercials i els seus aparadors, museus de cera i la f¨ªsica recreativa, quan Klee es planteja recomen?ar ¡°com un nounat¡± i Musil ve a dir que tots els joves simpatitzen amb el mal en un estat suspensiu. Sorgeixen figures com l'¨¤ngel o l'hermafrodita, o el maniqu¨ª, l'incest, l'epil¨¨psia¡­ I Casals, en un caos ordenat, cita Freud, Dostoievski i la crisi de l'idealisme i del cristianisme, amb la mort de D¨¦u, de la idea d'un fonament d'una veritat inalterable; i a l'assalt arriben l'esdevenir, la caducitat i els canvis en el llenguatge, ¡°la difer¨¨ncia entre logos i cosmos¡±. I el que ¨¦s pitjor: la ci¨¨ncia demostra tot aix¨°.

Amb aquesta orfandat humana respecte a un fonament que empari (¡°sigui D¨¦u, rei o p¨¤tria¡±, escriu), arrenca Casals la segona part del seu estudi, on es construeixen ponts entre m¨²ltiples escenaris europeus (Berl¨ªn, Budapest¡­) i apareixen noms com Foucault, Genet, Duras o, ¨¦sclar, Benjamin, ¡°nus i centre de relacions i s¨ªmbol de nomadisme del llibre¡±. Entrenat en aquest tipus de teranyines, com ja va mostrar a les seves Afinitats vieneses (2003, Premi Anagrama d'assaig), el paper que aqu¨ª jugava la m¨²sica ho fa ara el cinema. Per aix¨° afloren Fassbinder i Godard o Visconti. Les relacions del que ¨¦s veritat i no, del que ¨¦s realitat i ficci¨® es ¡°compliquen¡±. El fraccionari, el despersonalitzat mana; el valor ¨¦s la mercaderia i l'intercanviable; ho havia dit ja abans Rimbaud: ¡°Ja no ¨¦s aquesta l'aut¨¨ntica vida¡±.

Atura el seu estudi Casals als anys vuitanta, que ¨¦s fins on creu que arriba ¡°una cultura cr¨ªtica, q¨¹estionadora i d'on avui aquesta Europa d'Estats burocr¨¤tics, submisa a les directrius financeres i on les universitats han abandonat els criteris de qualitat i excel¡¤l¨¨ncia¡±, pot treure la seva for?a ¡°i d'on pot sortir alguna cosa que pertorbi el model vigent¡±.