El tallador de canyes

Junichir? Tanizaki (1886-1965) ¨¦s un cl¨¤ssic de les lletres japoneses. Els lectors el deuen recordar sobretot perqu¨¨ el 2006 l¡¯editorial Angle va publicar-ne Elogi de l¡¯ombra, un breu tractat de decoraci¨®. Aquest llibret va interessar for?a, i no ¨¦s agosarat dir que va crear una certa moda editorial. El quid de l¡¯obra ¨¦s ben clar: si a Occident les ombres, la foscor, l¡¯opacitat, tenen una connotaci¨® negativa, al Jap¨® ¡ªo al Jap¨® cl¨¤ssic¡ª l¡¯obscuritat no ¨¦s necess¨¤riament negativa, ja que fa ressaltar encara m¨¦s la llum.

Elogi de l¡¯ombra, que va agradar un arc de lectors molt ampli i encara es reedita (¨¦s a totes les bibliografies que tracten d¡¯esbrinar qu¨¨ ens arriba de genu¨ª de la cultura japonesa), ¨¦s com a m¨ªnim curi¨®s. Tanizaki tan aviat s¡¯hi delecta descrivint el fons esborrad¨ªs dels bols negres lacats com ens avisa de l¡¯h¨¤bit de les antigues dames nipones d¡¯ennegrir-se les dents. De curiositats com aquestes n¡¯hi ha for?a, i el sentit ¨²ltim del tractat ¨¦s exal?ar la bellesa que emergeix del joc de clarobscurs. Tanizaki el va escriure a rep¨¨l d¡¯Occident, ja que detectava que des del tombant de segle ¡ªel llibre va publicar-se el 1933¡ª hi havia una est¨¨tica que es perdia.

Aquesta preocupaci¨® ¨¦s tamb¨¦ present en aquesta novel¡¤la curta (escrita un any abans que Elogi de l¡¯ombra). La hist¨°ria pr¨°piament dita triga a arrencar. L¡¯inici ¨¦s un llarg exordi narratiu que ens parla del santuari de Minase, habitat fa vuit segles per l¡¯emperador Gotoba. El narrador ens diu que on ara hi ha ru?nes abans hi va haver un palau meravell¨®s, que on ara hi ha un canyissar abans senyorejava un estany resplendent. El narrador hi troba un tallador de canyes, alg¨² que tamb¨¦ ha anat all¨¤ a esbargir-se, concretament a veure el pleniluni de la tardor. I aquest home explicar¨¤ la hist¨°ria del seu pare, que ocupa la segona meitat del llibre, i no ¨¦s sin¨® una hist¨°ria d¡¯un amor malaurat, amb una dona protagonista, la bella Oy?, que destaca per la seva excepcionalitat, entre enigm¨¤tica i candorosa. El pare del tallador de canyes va estar enamorat d¡¯aquesta dona, per¨° nom¨¦s va poder viure al seu costat casant-se amb Oshizu, la germana d¡¯Oy?.

La hist¨°ria ¨¦s senzilla, i potser algun lector hi trobar¨¤ massa lirisme. Un tret d¡¯estil ¨°ptim ¨¦s imbricar un to realista en una mena de faula. El tallador de canyes evoca els dies en qu¨¨ el seu pare el portava a aquest mateix estany i es quedaven mirant una casa noble, on Oy? vivia aleshores despr¨¦s d¡¯acordar un matrimoni amb un home pr¨°sper. ?s interessant que l¡¯evocaci¨® que fa el tallador de canyes sembla que s¡¯escapi dels par¨¤metres realistes i es projecti cap al moment ¡ªpotser segles enrere¡ª en qu¨¨ all¨¤ hi havia el palau imperial.

M¨¦s que no pas un amor impossible, sembla que el que Tanizaki ens vol mostrar ¨¦s un paisatge bell per¨° desolat, el reflex de dies millors, i fer-ho per mitj¨¤ de dos homes crepusculars que es troben en un canyissar brut i que s¡¯expliquen una hist¨°ria per fer passar millor la tarda. El llenguatge ¨¦s minuci¨®s, subtil, evanescent; l¡¯atmosfera ¨¦s contemplativa, plena de nost¨¤lgia pel passat glori¨®s de la cultura japonesa, exal?ada tothora pels poetes. L¡¯obra de Tanizaki (com es pot veure en la majoria de les seves obres, tradu?des a Siruela) estan impregnades d¡¯aquests confort i malenconia pret¨¨rits. Les notes ¡ªsignades per Albert Nolla, que torna a fer una traducci¨® de primer ordre¡ª apunten sempre en aquesta direcci¨®.