Nadal a ciutat

El Circ Raluy s¡¯ha instal¡¤lat al Port Vell, davant del palau de Correus. Cada cop m¨¦s, les atraccions com aquesta, at¨¨s l¡¯imparable progr¨¦s de la ciutat cap a tot all¨° comercial, s¡¯assemblen m¨¦s a una instal¡¤laci¨® o a una performance art¨ªstica que a cap altra cosa. Aix¨° pot semblar una ximpleria, per¨° ?qu¨¨ ¨¦s sin¨® una instal¡¤laci¨®, el nou pessebre laic de la pla?a de Sant Jaume? Una bona idea, per¨° degradada per la seva execuci¨® impr¨°pia d¡¯un lloc i unes dates com aquestes. Una instal¡¤laci¨® que reprodueix quatre grans llibres infantils de manera massa expl¨ªcita, quan en realitat es podrien imaginar sense gaire esfor?. Quatre peces sense matisos, amb darreres que s¡¯hauria pogut evitar, igual que el circuit obligat de visita, que l¡¯empitjora en tenir un ¨²nic punt de ¡°lectura¡±.

Al seu costat el Raluy resulta fant¨¤stic, amb el seu envelat al centre. Est¨¤ envoltat per una corona de camions i vagons d¡¯una altra ¨¨poca, i tamb¨¦ rulots, com un vestigi d¡¯un altre temps, que semblen guardar l¡¯envelat il¡¤luminat amb bombetes i aconsegueix fer m¨¦s Nadal que moltes de les il¡¤luminacions dels carrers barcelonins. Un recinte que suggereix una estranya informalitat. La seva forma t¨¦ un aire similar a altres coses dels temps actuals, l¡¯aire que han adquirit les assemblees i reunions als llocs i solars buits ocupats de les ciutats, clarament marcats per l¡¯est¨¨tica post-15-M. S¨®n la forma de la reuni¨® per excel¡¤l¨¨ncia, cercles al voltant de l¡¯espai buit en el qual es desenvolupa l¡¯esdeveniment. La forma primitiva de la reuni¨®, el gest al voltant del foc o del sacrifici, el parlament sense tribuna, el circ. Tota la informalitat exterior, tot l¡¯aire de provisionalitat i d¡¯improvisaci¨® d¡¯aquest ¡°campament¡±, es dissipa en entrar-hi i ens mostra el seu espai envellutat i il¡¤luminat com una sala de ball. ?s el predomini de l¡¯interior per excel¡¤l¨¨ncia, la recompensa final.

El Nadal t¨¦ aquestes sorpreses, que transformen l¡¯espai de la ciutat, pessebres, llums, fires o circs. Aquestes darreres m¡¯agraden perqu¨¨ semblen resistir a la fal¡¤lera de la moda i l¡¯obsessi¨® del canvi dictat per decret. Els llums de Nadal al carrer, cada cop amb menys paraules amb algun sentit i redu?des a convenis, s¨®n una contradicci¨® flagrant en la nova Barcelona escollida Ciutat de la Literatura per la Unesco. Un fet que equipara aquest organisme amb la Guia Michelin i les ciutats amb restaurants amb estrelles. L¡¯afirmaci¨®: ¡°All¨° que devem estar dibuixant amb les nostres formes de viure¡±, que va estar escrita amb bombetes sobre el carrer del Carme fa dos anys en una celebrada instal¡¤laci¨® de Pere Jaume, ens ve al cap en veure les onomatopeies de la Gran Via, les mateixes de l¡¯any passat, tan poc liter¨¤ries, tan poc creatives, i que clarament diuen que ¡°no podem canviar-les¡±. Tampoc ajuden a ser capital liter¨¤ria les caricatures de cares penjades a la Rambla, que demostren que tal vegada un altre any seria millor encarregar la il¡¤luminaci¨® als poetes, que almenys ens regalarien paraules amb sentit i no cares que no volen dir res, per m¨¦s que ens diguin que estan ¡°plenes de color, naturalesa i alegria, i de la qual tots en formem part¡±, com han afirmat els promotors.

El Circ Raluy i la Fira de Santa Ll¨²cia ¡ªil¡¤luminada de manera gens apropiada, i que fa la impressi¨® d¡¯haver revifat modestament, amb les seves velles parades que mostren arrenglerats els ingredients per muntar el pessebre¡ª semblen uns inspiradors anacronismes que no t¨¦ cap inter¨¨s pensar a renovar-los, m¨¦s del que ells mateixos es renovin cada any. Som nosaltres els que els renovem en veure¡¯ls des del punt de vista actual, un punt de vista ¡°informat¡± per les coses que ens envolten. Per avan?ar-me a aquells que ho pensaran, diria que ¨¦s est¨¨ril la discussi¨® sobre la nost¨¤lgia perqu¨¨ aquesta no ¨¦s la q¨¹esti¨®. No sentim nost¨¤lgia perqu¨¨ s¨®n nous, igual que ¨¦s nova la nostra mirada. Bon Nadal!