Els nous magatzems del saber

En la monumental hist¨°ria de l¡¯Encyclop¨¦die (Anagrama), Philipp Blom identifica les tauletes cune?formes dels reis de Mesopot¨¤mia com la primera gran mostra en la hist¨°ria de la humanitat de ¡°l¡¯afany enciclop¨¨dic¡±, 25 segles abans del projecte il¡¤lustrat que van encap?alar Diderot i D¡¯Alembert.

Assumida l¡¯her¨¨ncia, la idea de compendiar tot el coneixement universal en diferents volums va ser nom¨¦s la part m¨¦s evident del projecte fundacional d¡¯Enciclop¨¨dia Catalana, que ara celebra els 50 anys de vida ¡°d¡¯un grup que va comen?ar amb una obra¡±, subratlla el seu director, Albert P¨¨lach. Una obra que, de fet, va protagonitzar de manera monogr¨¤fica els primers 15 anys, entre el 1965 i el 1980, i que en origen va n¨¦ixer sota l¡¯¨¨gida d¡¯Edicions 62 i l¡¯impuls ideol¨°gic de Max Cahner.

No es tractava ¨²nicament de recollir fets i dades, eren anys combatius i s¡¯havia de ¡°fornir el pa¨ªs d¡¯un instrument que pogu¨¦s ¨¦sser consultat amb efic¨¤cia i modernitat sobre tots els temes, human¨ªstics o cient¨ªfics, car entenem que una cultura o esdev¨¦ normal o deixa d¡¯¨¦sser viable¡±, escrivia Jordi Carbonell, director de l¡¯enciclop¨¨dia, a les p¨¤gines de presentaci¨® del primer volum (A-Ami), publicat el juliol del 1969. M¨¦s tard el grup va cr¨¦ixer, es va independitzar de 62 i es va diversificar en tres potes: la venda directa de les obres d¡¯Enciclop¨¨dia, la xarxa comercial de llibreries, amb la compra de Proa i la Galera, i la xarxa comercial d¡¯escoles.

Mig segle despr¨¦s, l¡¯enciclop¨¨dia en paper ¨¦s material de col¡¤leccionistes (es va deixar de vendre el 2005), per¨° encara arrossega xifres hist¨°riques: ¡°La primera edici¨® ¡ªrecorda P¨¨lach¡ª es va completar l¡¯any 1980. Cinc anys m¨¦s tard va comen?ar la segona (completada el 1990) com a revisi¨® i ampliaci¨® de la primera: nous pa?sos, aven?os cient¨ªfics, morts... En total, entre la primera i la segona edici¨®, m¨¦s de 200.000 llars a Catalunya van adquirir l'enciclop¨¨dia¡±.

Si el v¨ªdeo no va matar l¡¯estrella de la r¨¤dio, la transici¨® al digital no ha fet desapar¨¨ixer la figura dels venedors, veritables divulgadors de les bondats de l¡¯enciclop¨¨dia des dels seus inicis. A partir dels setanta, amb els primers volums acabats de sortir del forn, els venedors anaven casa per casa per tot Catalunya ¡°perqu¨¨ funcionava m¨¦s b¨¦ la venda directa, amb el sistema tradicional del pla de finan?ament i del pagament a terminis, que no pas el canal de les llibreries¡±, explica P¨¨lach. Un producte amb aquelles dimensions i amb un preu que superava les 100.000 pessetes ¡°era gaireb¨¦ impossible de vendre pels canals habituals¡±, per¨° aix¨° no els va estalviar conflictes amb els llibreters, ¡°perqu¨¨ es queixaven que els f¨¨iem la compet¨¨ncia¡±. Actualment Enciclop¨¨dia Catalana compta amb una xarxa d¡¯uns 70 venedors, per¨° com detalla Antoni Jim¨¦nez, director comercial de l¡¯¨¤rea de grans obres, ja han deixat enrere el m¨¨tode tradicional de ¡°porta freda i del venedor itinerant que va a les fires al darrere d¡¯un estand¡±. Ara els venedors es dediquen sobretot ¡°a fer visites personals als subscriptors, o en funci¨® de la campanya o del t¨ªtol els truquen per tel¨¨fon¡±. La diversificaci¨® va obrir el cat¨¤leg del grup Enciclop¨¨dia a camps com la geografia comarcal, la pol¨ªtica, la hist¨°ria natural...

Es tracta ¡°d¡¯eixamplar els clients i el producte¡±, conclou Jim¨¦nez, que precisa que el que ha canviat m¨¦s en tot aquest temps ¨¦s ¡°la informaci¨® de qu¨¨ disposem sobre els clients: abans, amb les visites, no pod¨ªem saber quins interessos tenien, eren vendes a cegues; ara, amb l¡¯ordinador o amb la tauleta, s¡¯arxiva l¡¯hist¨°ric de cada client per poder-ne fer un assessorament en funci¨® de les seves prefer¨¨ncies¡±. Una setantena, doncs, de venedors treballen per cuidar i mantenir una cartera ¡°d¡¯uns 100.000 clients¡±, cada cop m¨¦s centrats ¡ªapunta P¨¨lach¡ª ¡°en productes monogr¨¤fics com l¡¯obra catalana de Pablo Picasso¡±, en t¨ªtols il¡¤lustrats i en una diversitat de volums de tem¨¤tica especialitzada que busquen l¡¯excel¡¤l¨¨ncia amb una edici¨® propera al llibre objecte (L¡¯art g¨°tic a Catalunya, El Modernisme, Catalunya, naci¨® d¡¯Europa: 1714-2014, volums de gran format amb obres de Dal¨ª, Plensa, Perejaume...). Encara hi ha quota de mercat per a aquest tipus de llibres? ¡°Venem entre 3.000 i 6.000 exemplars¡±, explica P¨¨lach, per venda directa i en la modalitat de pagament a terminis, ¡°perqu¨¨ a les llibreries, amb preus tan elevats, no t¨¦ gaire sortida¡±.

Sense fer soroll, el m¨®n del llibre a trav¨¦s de la subscripci¨® sembla haver trobat un forat entre els lectors catalans. Despr¨¦s d¡¯haver-se encarregat de la realitzaci¨® editorial ¡°d¡¯obres a cr¨¨dit per al Grup 62 (La Guerra civil a Catalunya, Catalunya poble a poble...), Izaskun Arretxe, directora editorial d¡¯Ara Llibres, va decidir aprofitar el ¡°coneixement editorial, de canal de venda i de p¨²blic¡± per tirar endavant el projecte de La Segona Rep¨²blica, aix¨° ¨¦s, tres volums il¡¤lustrats (800 p¨¤gines, 400 imatges, 150 articles) dirigits per Jordi Casassas que no es comercialitzen a les llibreries sin¨® per subscripci¨®, amb un sistema de venda telef¨°nic. ¡°S¨®n obres pensades per a la venda a terminis ¡ªmatisa Arretxe¡ª que en aquests moments tenen al voltant de 2.000 subscriptors, tot i que l¡¯obra est¨¤ encara en proc¨¦s de comercialitzaci¨®¡±.

Entre la primera i la segona edici¨®, fins a 200.000 llars van adquirir la ¡®Gran Enciclop¨¨dia Catalana¡¯

El paper del digital

El 13 de mar? del 2012, l¡¯Encyclop?dia Britannica, tota una instituci¨® amb 244 anys de prestigi acumulat, va anunciar que deixava d¡¯editar en paper. El m¨®n va llegir aquella not¨ªcia en clau de fi de cicle: la consolidaci¨® definitiva d¡¯internet com el magatzem universal de la informaci¨®. L¡¯evoluci¨® de l¡¯anal¨°gic al digital t¨¦ una traducci¨® directa en el gros de persones que s¡¯hi dediquen: en la redacci¨® original de la Gran Enciclop¨¨dia Catalana (GEC) hi havia un centenar de treballadors, sumats a ¡°una xarxa d¡¯uns 1.500 col¡¤laboradors que feien articles especialitzats¡±, recorda P¨¨lach. Ara l¡¯equip editorial el formen quatre persones, encarregades del manteniment en l¨ªnia de les obres de refer¨¨ncia, un total de sis: quatre enciclop¨¨dies i dos diccionaris, que s¡¯han d¡¯anar nodrint i sobretot actualitzant per combatre l¡¯obsolesc¨¨ncia. Conscients, molt abans que la Britannica, que la nova vida de les enciclop¨¨dies seria virtual, el grup va crear el 1997 la Hiperenciclop¨¨dia, ¡°la primera enciclop¨¨dia online d¡¯Europa¡±, explica P¨¨lach, ¡°per¨° funcionava ¨²nicament per subscripci¨® i en l¡¯¨¤mbit escolar, en la modalitat usuari-password¡±. Ara, amb motiu del cinquant¨¨ aniversari, el portal Enciclop¨¨dia.cat ha portat a la xarxa les obres de refer¨¨ncia hist¨°riques, amb m¨¦s de 600.000 entrades i 39.000 imatges.

La GEC, el diccionari i el conjugador catal¨¤ s¨®n, com abans, d¡¯acc¨¦s lliure, perqu¨¨ de moment el digital, segons P¨¨lach, ¡°no ens el plantegem com a negoci, el negoci el seguim veient en el paper. Aspirem a tenir subscripcions suficients per mantenir el nostre equip de redactors. Fins ara ho ha estat a trav¨¦s de les subvencions al nostre accionista, Enciclop¨¨dia Catalana, per¨° la idea ¨¦s generar ingressos per mantenir l¡¯equip editorial que treballa amb el producte¡±. La viabilitat del conjunt passa, doncs, per ¡°un model freemium, meitat free meitat premium: la part gratu?ta continuar¨¤ sent l¡¯enciclop¨¨dia i els diccionaris de llengua catalana, i la part de pagament, els diccionaris biling¨¹es i les obres tem¨¤tiques¡±. Comen?ar a cobrar per una part dels continguts ha estat una decisi¨® recent, perqu¨¨ fins fa molt poc ha estat gratu?t, tot i que ¡°de les subscripcions online no vivim¡±, subratlla P¨¨lach. En termes de contingut editorial, qui vulgui profunditat d¡¯informaci¨® la trobar¨¤ en les obres tem¨¤tiques: ¡°Si vols saber on va n¨¦ixer i quines obres t¨¦ Antoni Gaud¨ª, ho trobes a l¡¯enciclop¨¨dia. Per¨° si vols relacionar Gaud¨ª amb els moviments art¨ªstics, veure¡¯n pl¨¤nols i con¨¨ixer els seus deixebles, has d¡¯anar a les obres que nosaltres hem definit com premium¡±.

Larousse, un hist¨°ric en l¡¯¨¤mbit de l¡¯edici¨® d¡¯enciclop¨¨dies, ha apr¨¨s a combinar el paper i el digital en el fam¨®s Peque?o Larousse Ilustrado, un dels diccionaris enciclop¨¨dics m¨¦s veterans, publicat per primer cop a Fran?a el 1905. En l¡¯edici¨® espanyola, el seu encert va ser anar per davant de l¡¯Acad¨¨mia: ¡°Durant molts anys el diccionari de la RAE anava molt lent en la incorporaci¨® de l¨¨xic nou, i en canvi Larousse es podia permetre, anualment, ampliar el repertori de noves paraules¡±, explica Enrique Vici¨¦n, responsable de m¨¤rqueting i comunicaci¨®. Des del 1994 editen un Peque?o Larousse cada any (unes 2.000 p¨¤gines), amb un ter? del contingut nou o ampliat. I des de fa tres anys, han trobat una manera rendible d¡¯estar presents a la xarxa, un complement en l¨ªnia: quan compres el Peque?o Larousse en paper, el llibre inclou un codi que d¨®na acc¨¦s als continguts premium permanentment actualitzats. ¡°Les enciclop¨¨dies tradicionals s¡¯han mort¡±, sentencia Vici¨¦n.

Un dels noms m¨¦s repetits per explicar la defunci¨® de la Britannica en paper va ser el de Jimmy Wales, fundador de Wikipedia. Tot i que P¨¨lach no ho veu com a compet¨¨ncia (¡°nosaltres apostem m¨¦s per la profunditat de coneixements i per una visi¨® catalana del m¨®n¡±), el cert ¨¦s que les xifres d¡¯aquest esperanto de la informaci¨® torpedinen tots els r¨¨cords: ¨¦s el cinqu¨¨ web m¨¦s consultat del m¨®n, amb 21,5 milions de visites per hora: 1,6 milions de visites en castell¨¤, 10,3 milions en angl¨¨s i 37.000 en catal¨¤. ?lex Hinojo, gestor cultural i un dels viquipedistes m¨¦s actius (¨¤lies Kippelboy), parla dels ¡°dos requisits¡± necessaris per fer un article a Viquip¨¨dia: ¡°Coneixement publicat (biografies, llibres de refer¨¨ncia, mem¨°ries...) i un voluntari que en faci el resum¡±. Fidel al seu esperit de construcci¨® col¡¤laborativa, la Viquip¨¨dia en catal¨¤ compta amb ¡°1.500 persones que editen, com a m¨ªnim, un cop al mes, en castell¨¤ unes 15.000 i, mundialment, unes 100.000 persones editant¡±, on editar t¨¦ el doble sentit de crear articles nous o simplement modificar una coma. ¡°Tothom hi pot sumar ¡ªexplica Hinojo¡ª, no cal ser un expert: si alg¨² va m¨¦s fluix en ortografia, es pot centrar en els continguts, un altre corregir les faltes, un tercer fer la revisi¨® d¡¯estil...¡±.

Els editors, en el m¨®n viquip¨¨dic, s¨®n per tant ¡°persones normals que tenen com a hobbie fer una enciclop¨¨dia¡±. Una de les cr¨ªtiques m¨¦s esteses t¨¦ a veure amb la fiabilitat. Hinojo, que tamb¨¦ fa divulgaci¨® des de l¡¯Amical Wikimedia (Associaci¨® d¡¯Amics de la Viquip¨¨dia), creu que ¡°res no ¨¦s fiable per si mateix¡± i fa sempre una recomanaci¨® clau: ¡°La Viquip¨¨dia ¨¦s el millor lloc per comen?ar una cerca i el pitjor per acabar-la; de fet a internet la consideraci¨® de font autoritzada es reserva a l¡¯¨²ltim lloc on es fa una cerca¡±. Si Wikip¨¨dia i tot el que representa ja viu entre nosaltres, en el futur l¡¯en¨¨sim pas endavant es diu Wikidata: ¡°En la meva opini¨®, aix¨° ¨¦s present i futur de la gesti¨® del coneixement a nivell enciclop¨¨dic¡±, assegura Hinojo. Es tracta d¡¯una base de dades estructurada, ¡°multiling¨¹e (ara mateix en 280 idiomes), oberta, de domini p¨²blic, que pot ser llegida i actualitzada tant per humans com per m¨¤quines¡±. Amb el seu sistema d¡¯estructurar la informaci¨®, ¨¦s possible fer-li ¡°preguntes din¨¤miques, com quines s¨®n les ciutats m¨¦s grans del m¨®n amb una alcaldessa, quants ministres s¨®n al seu torn fills de ministres, quin ¨¦s l¡¯edifici m¨¦s alt de Barcelona...¡±. Una mena de ¡°repositori com¨² ¡ªconclou Hinojo¡ª de la informaci¨® de la humanitat¡±. En els nous magatzems digitals els sabers s¨ª que ocupen lloc, per¨° de moment el n¨²vol no presenta problemes d¡¯espai.