Escriptors ci¨¨ncia-ferits

Als escriptors actuals no els interessa la ci¨¨ncia. Amb aix¨° no vull dir que siguen reaccionaris, o anticient¨ªfics, sin¨® que senten poc inter¨¨s pels continguts cient¨ªfics. Llegeixen poques novetats de divulgaci¨® cient¨ªfica, segueixen poques revistes especialitzades en ci¨¨ncia, saben ben poc del conreu contemporani cient¨ªfic. Si se¡¯ls pregunta pels descobridors de l¡¯ADN dif¨ªcilment en recordaran els noms, i molt menys et faran algun comentari sobre aquella obra de James D. Watson, tan interessant i divertida, titulada La doble h¨¨lix. Ras i curt, excepte algunes honroses excepcions, els escriptors s¨®n uns ignars cient¨ªfics. I ho s¨®n sense espantar-se gota. Per a molts d¡¯ells, la cultura pot prescindir de continguts cient¨ªfics (sobre els ¨¤toms, l¡¯univers, les c¨¨l¡¤lules, el genoma o el canvi clim¨¤tic), i bona prova de tot aix¨° ¨¦s la quasi absoluta abs¨¨ncia de continguts d¡¯aquests tipus als suplements culturals.

La ci¨¨ncia, quan hi apareix, ho fa com una concessi¨®, com un perqu¨¨ no hi ha m¨¦s remei, per¨° no hi ha una aposta clara i decidida per aquestes q¨¹estions. Ans al contrari: encara es veu la ci¨¨ncia com un corpus intangible, que produeix tanta mandra com temor editorial. Tanmateix, no sempre ha estat aix¨ª. El llibre de Xavier Duran La ci¨¨ncia en la literatura (Publicacions de la UB) ¨¦s un bon exemple de com hi ha hagut una f¨¨rtil i abundant simbiosi entre el m¨®n de la recerca cient¨ªfica i la creativitat liter¨¤ria. Duran ha dut a terme un pacient i exhaustiu treball de buidatge de passatges cient¨ªfics en obres liter¨¤ries, i el resultat ¨¦s vertaderament aclaparador.

Escriptors com Lucreci, Montaigne, Voltaire, Goethe, Proust, George Eliot o Thomas Mann varen ser bons lectors de ci¨¨ncia i varen impregnar les seues obres de novetats cient¨ªfiques. Amb quina habilitat parla de la medicina i de la fe en el progr¨¦s George Eliot, amb aquell encantador personatge que ¨¦s el jove doctor Lydgate! I amb quina habilitat utilitza Marcel Proust les obres de Charles Darwin, per tal de dotar d¡¯extravagants car¨¤cters el seu inoblidable bar¨® de Charlus! O quina gl¨°ria per a Newton que el seu m¨¤xim popularitzador fos Voltaire!

En realitat, la ci¨¨ncia i la literatura han fet molt de cam¨ª juntes, fins a l¡¯extrem que el primer gran prosista en itali¨¤ ¡ªcom ho advertia Italo Calvino¡ª fou Galileu. Per aix¨°, ¨¦s tan decebedora la situaci¨® actual, on s¨®n tan pocs els escriptors que tenen una visi¨® contempor¨¤nia de la ci¨¨ncia del seu temps. Ian McEwan ¨¦s una excepci¨®, i ¨¦s molt d¡¯agrair que en les seues obres la ci¨¨ncia estiga tan present (a Solar, a Dissabte, a Amor perdurable...). Tamb¨¦ Antonio Mu?oz Molina ¨¦s un selecte i constant lector de ci¨¨ncia, com es manifesta en la seua columna ¡°Las dos culturas¡±, a la revista Muy interesante. Per¨° com veieu la collita ¨¦s ben magra. En realitat, bona part dels escriptors actuals encara estan ancorats en una visi¨® de l¡¯home de caire freudi¨¤, del tot anacr¨°nica i esbiaixada amb el seu temps cient¨ªfic. Cal doncs recuperar la vella tradici¨® human¨ªstica, i retornar als textos moderns de ci¨¨ncia. Ser uns escriptors ci¨¨ncia-ferits: ?o ¨¦s projectar en la teua obra liter¨¤ria una visi¨® completa i hol¨ªstica del teu temps.