El zasca, el fistro i el madafaca

No ho acabo de veure clar. No vull dir amb aix¨° que hi estigui en contra, perqu¨¨ proposar no ¨¦s mai dolent, per¨° el perill de precipitar-se pot acabar f¨¤cilment vestit d¡¯inefic¨¤cia. Ho dic arran de la campanya que s¡¯ha llan?at per buscar substitut per al castell¨¤ zasca, forma que equivaldria, en el terreny verbal, a un bon clatellot, una bufa, una cleca. El que no fa tant era un moc, i antany un miquel. Una plantofada que desautoritza i alhora ridiculitza, i que circula amb una abundor ben poc q¨¹estionable, tant en castell¨¤ com en catal¨¤. Vaja, que ho diu tothom.

Ja n¡¯han parlat Albert Pla Nualart i Mag¨ª Camps per mitj¨¤ de sengles articles als diaris on fan de bruixots de la llengua, i tots dos han convergit a proposar una soluci¨® ja existent en catal¨¤, flist-flast, en tant que expressa, per la via de l¡¯onomatopeia, la contund¨¨ncia no d¡¯una plantofada, sin¨® de dues. Diu el diccionari de l¡¯IEC sobre flist-flast: ¡°Expressi¨® que evoca el soroll de dos cops que es venten l¡¯un darrere l¡¯altre¡±. El terme ¨¦s genu¨ª, la f¨®rmula ¨¦s visualment potent, t¨¦ gr¨¤cia i es pot substantivar f¨¤cilment (¡°quin flist-flast que li ha fumut¡±), i tot apunta que amb una bona campanya pot arrelar sense gaires dificultats. Els responsables de l¡¯?sadir, el portal ling¨¹¨ªstic de la CCMA, ja li han obert entrada pr¨°pia.

No haur¨ªem de descartar, tanmateix, que ens trob¨¦ssim davant d¡¯una moda, com tantes sorgides dels mitjans de comunicaci¨® que han nodrit la col¡¤loquialitat. Una moda que dura, s¨ª, i potser encara sentirem zasques durant un bon temps, per¨° d¡¯aqu¨ª a poder confirmar l¡¯arrelament definitiu de l¡¯expressi¨® queda molt cam¨ª per c¨®rrer. Em recorda molt el fistro. Qui se¡¯n recorda, del fistro? L¡¯¨¨xit exorbitant de Chiquito de la Calzada ¡ªadmetem-ho sense vergonya¡ª va incorporar tot un seguit d¡¯expressions extravagants a la parla col¡¤loquial de molta gent, que es veia dient coses com candemor, cuidad¨ªn i fistro, i fins i tot fistro duodenal. Tamb¨¦ va circular amb for?a una mena d¡¯interjecci¨® de sorpresa o estranyament, afegint una erra final estrafeta (i una ela, tamb¨¦) a l¡¯adverbi c¨®mo, que resultava en un ?c¨®morrrrl? que avui tothom negar¨¤ haver dit mai. B¨¦, ara tot aix¨° fa riure, i deu sorprendre els m¨¦s joves, per¨° hem d¡¯admetre compungits que durant un temps el fistro va dur de corcoll els ling¨¹istes.

?Cal, doncs, cercar un substitut per al zasca, o b¨¦ acabar¨¤ morint com tantes altres expressions difoses pels mitjans? ?O hi tenim un recel afegit perqu¨¨ ve del castell¨¤? Penso ara en el madafaca. Admetem que no t¨¦, ni de bon tros, l¡¯extensi¨® i la vigoria que est¨¤ demostrant el zasca, per¨° ¨¦s cert que funciona com a f¨®rmula simp¨¤tica de salutaci¨® entre camarades i amics, com quan en castell¨¤ se saluden joiosament amb un joputa: ¡°Ei, qu¨¨ feu, madafaques¡±. L¡¯adaptaci¨® catalanitzada del motherfucker angl¨¨s ¨¦s divertida i efica?, i podria perfectament funcionar, sobretot si li engegu¨¦ssim una campanya a favor. Per¨°... qu¨¨ hem de fer en aquest cas? ?Tirem de diccionari a la recerca de substituts genu?ns, per cal?ar-hi malparit, fill de puta, carallot, capsigrany o cap de cony? ?Ens hi posem c¨°modes perqu¨¨ l¡¯angl¨¨s no ens revolta tant? O deixem que passi la moda?

No ho s¨¦ pas, aix¨° del flist-flast. Amb l¡¯economia de llenguatge que imposa Twitter, mala pe?a al teler tenen les lletres mudes i els guionets, aix¨ª que el veig m¨¦s aviat com un flisfl¨¤s o flisflas. Ll¨¤stima l¡¯homografia amb el nom propi (qui se¡¯n digui patiria de valent), perqu¨¨ la definici¨® de l¡¯esmentat miquel ens ve com l¡¯anell al dit: ¡°Ref¨²s, retret, menyspreu, desdeny, etc., inesperat, que deixa alg¨² en mal lloc, que el mortifica, que l¡¯humilia¡±. Vinguin miquels!