L¡¯¨¤rea metropolitana es resisteix a l¡¯independentisme

Hist¨°ricament, l¡¯¨¤rea de Barcelona s¡¯ha conegut amb el nom de ¡°cintur¨® roig¡±, on el PSC guanyava c¨°modament les eleccions, mentre l¡¯interior de Catalunya era territori de CiU. Des de l¡¯auge del sobiranisme, les paletes de color han canviat considerablement i en les passades auton¨°miques es va comen?ar a tenyir del taronja de Ciutadans, un color que no ha resistit ni tres mesos per ser reempla?at pel morat.

El 27-S, amb unes eleccions plantejades per moltes forces com un plebiscit, el vot es va polaritzar cap als partits clarament a favor o en contra de la independ¨¨ncia, arraconant Catalunya S¨ª que es Pot (marca d¡¯En Com¨² Podem a les auton¨°miques), amb un discurs m¨¦s indefinit sobre el proc¨¦s. En aquella ocasi¨® l¡¯¨¤rea de Barcelona va quedar pr¨¤cticament monopolitzada per Junts pel S¨ª. Ciutadans va aconseguir canalitzar el vot no sobiranista, passant la m¨¤ per la cara al PP, i va sorprendre imposant-se en 17 municipis metropolitans, alguns tan importants com l¡¯Hospitalet, el Prat, Sant Boi, Rub¨ª o Castelldefels. El PSC nom¨¦s va aconseguir mantenir poblacions com Santa Coloma, Cornell¨¤ i Badia del Vall¨¨s, mentre que la resta va quedar en mans de la coalici¨® independentista, Junts pel S¨ª.

En aquestes eleccions generals, on segurament la independ¨¨ncia ja no ¨¦s la clau que ha determinat el vot de molta gent, plantejaments m¨¦s intermedis, per¨° que contemplen el dret a decidir, han conven?ut els votants de la zona m¨¦s poblada de Catalunya. El gran damnificat ha estat Ciutadans, que creia que tenia controlada una part important de l'¨¤rea metropolitana, per¨° ha vist com se li escapaven els 17 on havia guanyat i ara nom¨¦s ha aconseguit mitja dotzena de petits municipis (cap de Barcelona), entre els quals destaquen Roses i Salou.

El domini al Barcelon¨¨s i al Baix Llobregat ¨¦s aclaparador. A Barcelona, l¡¯efecte Ada Colau (molt present durant la campanya) ha funcionat d¡¯all¨° m¨¦s b¨¦ i ha ajudat que En Com¨² Podem aconsegueixi m¨¦s del doble de vots, 218.080, que la segona for?a, que ha estat ERC. Tamb¨¦ s¡¯imposa clarament a la segona i tercera ciutat catalana en grand¨¤ria: a Badalona ¨Cun dels bastions governat per la conflu¨¨ncia d¡¯esquerres, amb el nom de Badalona en Com¨²¨C i a l¡¯Hospitalet, tradicionalment feu del PSC.

Al Vall¨¨s Occidental, En Com¨² Podem ha guanyat en tots els municipis tradicionalment socialistes, entre ells les dues cocapitals, Sabadell i Terrassa. En canvi, Democr¨¤cia i Llibertat (DiL) mant¨¦ els baluards convergents (Sant Cugat del Vall¨¨s i Matadepera), mentre que ERC mant¨¦ places com Sant Lloren? Savall. A l¡¯Oriental la formaci¨® lila tamb¨¦ s¡¯imposa en les dues principals ciutats, tradicionalment socialistes, com Granollers i Mollet, i fins i tot en un dels nou bastions d¡¯ERC, Caldes de Montbui. La resta de municipis se¡¯ls ha repartit DiL i ERC. El mateix patr¨® es repeteix al Maresme, on la conflu¨¨ncia violeta guanya en bastions rojos com Matar¨®, Pineda o Premi¨¤ de Mar. ERC s¡¯imposa en els dos Arenys i Argentona, mentre els convergents es fan forts a Calella, Sant Pol de Mar o Vilassar de Dalt, entre d¡¯altres.