Els antics violents irrompen al proc¨¦s

Una vintena de ¡°represaliats de la lluita independentista¡±, entre els quals hi ha antics membres de la banda terrorista Terra Lliure ¨Cdissolta el 1995¨C i de la seva predecessora, l'Ex¨¨rcit Popular Catal¨¤ (EPOCA) ¨C1976 a 1980¨C, van publicar la setmana passada un manifest per demanar l'acord de govern entre Junts pel S¨ª i la CUP. Els mitjans de comunicaci¨® del nacionalisme catal¨¤ han dif¨®s el document presentant els signants com ¡°antics combatents de l'esquerra independentista¡±, ¡°represaliats de Terra Lliure¡± o ¡°independentistes hist¨°rics¡±. En cap mitj¨¤ es va emprar la paraula ¡°terrorista¡± ni es van destacar les morts que Terra Lliure i EPOCA van causar.

El cas m¨¦s significatiu d'aquest nou protagonisme pol¨ªtic dels ex-Terra Lliure es va produir a la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals. Els programes?M¨¦s 324 i El mat¨ª de Catalunya R¨¤dio van entrevistar Carles Sastre, el primer signant del manifest. Sastre ¨¦s dirigent del sindicat Intersindical-CSC. Va ser condemnat el 1986 per l'assassinat ¨Cel 1977¨C de l'empresari Jos¨¦ Mar¨ªa Bult¨®. Sastre va ser declarat culpable de l'adhesi¨® al cos de Bult¨® d'un explosiu que li va provocar la mort.

La fam¨ªlia, molesta

Membres de la fam¨ªlia Bult¨® asseguren que cap dels autors de l'assassinat va demanar perd¨® i admeten que estan molt molestos amb les intervencions p¨²bliques que Sastre ha protagonitzat sense que els periodistes esmentessin que va matar Bult¨®. EPOCA va exigir 500 milions de pessetes a canvi de retirar-li la bomba, segons un portaveu de la fam¨ªlia. Sastre tamb¨¦ va ser condemnat el 1987 a 18 anys de pres¨® per pert¨¤nyer a banda armada i tinen?a d'armes. A difer¨¨ncia d'aleshores, l'independentisme ¨¦s avui massiu i netament pac¨ªfic.

A M¨¦s 324, Sastre va ser presentat com un ¡°militant hist¨°ric de l'independentisme¡± i va ser descrit com un ¡°gran reserva de l'independentisme¡±. Sobre l'assassinat de Bult¨®, el conductor del programa es va limitar a esmentar que ¡°Sastre va ser empresonat arran de la mort de Jos¨¦ Mar¨ªa Bult¨®¡±. El presentador, Xavier Graset, va detallar que Sastre, ¡°des de la clandestinitat va ajudar a fundar Terra Lliure¡±. Graset tamb¨¦ li va preguntar si el seu parer, com a independentista hist¨°ric, tenia el mateix valor que el dels independentistes de nova fornada de Converg¨¨ncia.

El mat¨ª de Catalunya R¨¤dio tamb¨¦ va entrevistar Sastre. El programa va iniciar l'entrevista informant que ¡°aquest mat¨ª ens hem llevat amb el manifest dels hist¨°rics de l'independentisme combatiu¡±. Els periodistes no van citar el passat terrorista de Sastre; la conductora va demanar a Sastre que es defin¨ªs: ¡°Qu¨¨ vol dir ¡®hist¨°rics de l'independentisme¡¯? A la gent jove li costa situar qu¨¨ va ser Terra Lliure¡±. Sastre va respondre que ¡°fa 40 anys, 30 anys, ja ¨¦rem una opci¨® independentista d'esquerres¡±. M¨¦s endavant, M¨°nica Terribas, la directora d'El mat¨ª de Catalunya R¨¤dio, va esmentar els firmants del manifest com ¡°els companys de Terra Lliure¡±. Un dels components de la tert¨²lia d'aquell dia, l'advocat Josep Maria Fuster i Fabra, va posar en dubte que els antics militants de Terra Lliure fossin bons companys de viatge i va recordar la bomba que Terra Lliure va col¡¤locar el 1992 en una oficina de l'Inem i que va deixar amb seq¨¹eles Mari Carmen P¨¦rez. Terribas va demanar ¡°no barrejar les coses¡±.

Pilar Rahola va publicar un article el 2007 a El Peri¨®dico arran del testimoni de P¨¦rez. Rahola va demanar perd¨® perqu¨¨ considerava que ERC, partit al qual havia militat, havia estat condescendent amb Terra Lliure. A l'article, Rahola apunta: ¡°Hem estat seriosament cr¨ªtics amb el que van significar? O b¨¦ els hem tractat com els nois esgarriats que tornen a la pleta, una esp¨¨cie de patriotes passats de rosca, per¨° patriotes al capdavall? Curiosament, per molts, el terrorisme propi no ¨¦s mai terrorisme; passa com amb els pirates, que quan eren de casa eren valents corsaris. I, no obstant aix¨°, algun dia s'haur¨¤ de dir que aquells nois catalan¨ªssims i independentistes eren uns radicals totalitaris que consideraven pertinent matar gent¡±.

Altres v¨ªctimes

Una altra firmant del manifest ¨¦s l'antiga membre d'EPOCA i Terra Lliure Montserrat Tarrag¨®. EPOCA tamb¨¦ va matar el 1978 l'exalcalde de Barcelona Joaquim Viola i la seva esposa. Un altre signant ¨¦s Sebasti¨¤ Datzira, jutjat per haver col¡¤locat una bomba el 1987 als jutjats de les Borges Blanques que va causar la mort de la jubilada Emilia Aldom¨¤. ?lvar Valls, un altre dels autors del text, va ser empresonat per la mort de Bult¨®, per¨° va aconseguir fugir a Andorra. No va passar a Terra Lliure i en un llibre publicat el 2014, Valls assegura que ¨¦s l'¨²nic dels implicats en la mort de l'industrial que ha explicat el que va passar i les tortures que va rebre posteriorment per part de la policia.

En una entrevista a Vilaweb del gener passat, Valls comentava l'assassinat de Bult¨®: ¡°Era un dels homes m¨¦s rics de Catalunya. Era una operaci¨® econ¨°mica. L'objectiu ¨²nic era cobrar. Ten¨ªem una llista. Hi havia l'editor Lara, el pare, que tenia fama de poder disposar d'efectiu amb facilitat. En Juncadella, de les industries Bur¨¦s, fabricant dels famosos llen?ols Burrito Blanco i marit de l'escriptora Merc¨¨ Salisachs. En Josep Maria Santacreu. I vam vigilar el Porcioles, tamb¨¦¡±. El periodista pregunta si ha tingut alguna mena de contacte amb la fam¨ªlia Bult¨®. Valls respon: ¡°No. Nom¨¦s vaig tenir un contacte amb la germana. Va venir a la pres¨®, a la Via Laietana, amb el fiscal aquest que ara ¨¦s de Podem, en Villarejo. I en Mena tamb¨¦ hi era. En Mena era el que portava el cas. Per fer una ronda de reconeixement. Ja ho havien fet a la Via Laietana, per¨° all¨¤ jo no els vaig veure. Va dir que no em reconeixia. Ja explico que no vaig pujar al pis, sin¨® que era el que s'esperava a baix al carrer amb el cotxe¡±.

El diari Ara va presentar els autors del manifest com ¡°militants de l'independentisme de primera hora pr¨°xims a la CUP¡±. Sastre va ser candidat de la CUP per Lleida a les eleccions catalanes del 2012. L'Ara destacava que el text es va fer p¨²blic coincidint ¡°amb la commemoraci¨® del 30¨¨ aniversari de la mort del militant de Terra Lliure Quim S¨¢nchez en esclatar-li un artefacte que manipulava¡±.

M¨°nica Terribas explica a El Pa¨ªs la rellev¨¤ncia de l'entrevista a Sastre ¡°pel fet que diversos dels signants s¨®n hist¨°rics militants de la CUP, i els que no ho s¨®n, estan considerats independentistes hist¨°rics per tot l¡¯entorn de l¡¯MDT, Catalunya Lliure, Maulets, PUA, etc¨¨tera¡±. Terribas assegura que ¡°en cap cas se¡¯l va presentar com a combatent, ni independentista d¡¯esquerres ni represaliat. Vam titllar els signants d¡¯¡®hist¨°rics de l¡¯independentisme combatiu¡¯ perqu¨¨ aquesta ¨¦s la denominaci¨® que es fa, acad¨¨micament, de tot l¡¯entorn vinculat a l¡¯independentisme armat o violent, un entorn que inclou els activistes i, tamb¨¦, els seus bra?os pol¨ªtics¡±.

Sense consens sobre qu¨¨ ¨¦s terrorisme

Terribas destaca que no hi ha consens sobre el concepte del que ¨¦s terrorisme: ¡°Aquest ¨¦s un concepte pol¨ªtic sobre el qual no hi ha consens internacional. I els c¨¤nons period¨ªstics considerats referencials, com els de la BBC, sempre proposen parlar ¡®d¡¯activistes¡¯ o ¡®militants d¡¯organitzaci¨® armada¡¯, perqu¨¨ qualificar de terrorista una persona o organitzaci¨® ¨¦s un gest pol¨ªtic. Hi ha qui considera Bin Laden terrorista i hi ha qui el considera un heroi. Hi ha qui considera Obama un heroi i hi ha qui el considera un terrorista. Hi ha qui parla de terrorisme d¡¯Estat i hi ha qui parla de pol¨ªtiques de seguretat... El concepte de?terrorisme no ha aconseguit cap consens ni tan sols dins de les Nacions Unides¡±. La directora d'El mat¨ª de Catalunya R¨¤dio defensa que no es parl¨¦s del passat violent de Sastre: ¡°Si Sastre tingu¨¦s cap causa pendent, caldria dir-ho. Per¨° parlar d¡¯un delicte com¨¨s fa 40 anys, crec que no t¨¦ cap relaci¨® amb un manifest que parla d¡¯unes negociacions pol¨ªtiques del 2015¡±. Catalunya R¨¤dio i TV3 s'han referit habitualment a ETA amb la paraula?terrorisme. El Parlament de Catalunya va homenatjar el 2012 les v¨ªctimes catalanes del terrorisme en qu¨¨ s'inclo?en els afectats pels atemptats de Terra Lliure.