La Fundaci¨® T¨¤pies es reinventa

Quan el 1990 la Fundaci¨® T¨¤pies va obrir les portes impulsada per l'artista de la mat¨¨ria, el MNAC feia anys que estava tancat per obres i el Macba era nom¨¦s un projecte, per la qual cosa amb la seva obertura s'omplia un buit en el panorama art¨ªstic barcelon¨ª. 25 anys despr¨¦s, els dos museus p¨²blics ofereixen un ampli programa d'exposicions i activitats, T¨¤pies fa tres anys que ha mort i la ciutat i la societat no tenen res a veure amb aquella de fa un quart de segle. Per aix¨°, i per la crisi que ha fet que les administracions hagin disminu?t considerablement les seves aportacions, els responsables de la fundaci¨® creuen que ha arribat el moment de fer un gir de 180 graus, posar-se al dia i reinventar-se, buscant noves formes de gesti¨® i nous p¨²blics per afrontar el futur.

Ho han explicat aquest dimecres el president del patronat, el fil¨°sof Xavier Antich i el nou director del centre Carles Guerra, durant la presentaci¨® de la nova temporada. Segons Antich, el gir no vol trencar amb el passat: ¡°Hi haur¨¤ continu?tat, per¨° amb un nou impuls, amb canvis en la l¨ªnia del treball a nivell de mecenatge i patrocini, generaci¨® de recursos, comunicaci¨® i de recerca de p¨²blics¡±. Antich ha revelat els n¨²meros que disposa actualment el seu centre: un pressupost de prop de dos milions d'euros anuals, dels quals el 44% l'aporten les institucions p¨²bliques: 529.000 euros l'Ajuntament (que inclouen una aportaci¨® extraordin¨¤ria de 200.000 euros), 278.000 la Generalitat i 50.000 el Ministeri de Cultura, una aportaci¨®, aquesta ¨²ltima, que representa el 2,8% del total i que Antich no ha dubtat a qualificar d'¡°irrellevant i ornamental¡±. En els ¨²ltims cinc anys, el descens global ha estat, ha assegurat, de 250.000 euros. Tant ell com Guerra s'han comprom¨¨s a augmentar els recursos propis ¡°a partir del patrocini i mecenatge perqu¨¨ sigui el 55,15% del pressupost global¡±, ha dit.

Antich ha explicat que, com estava pactat, la fam¨ªlia T¨¤pies ha anat retirant el seu suport econ¨°mic, passant dels 300.000 euros que s'aportaven fins al 2010, als 200.000 del 2011 i els 125.000 del 2012. ¡°L'any 2013, Miquel T¨¤pies va fer una aportaci¨® volunt¨¤ria de 45.000 euros que ha seguit amb altres de 75.000 el 2014 i 2015 i que, per complicitat amb el projecte de Guerra podria augmentar-se el 2016¡±.

Les ajudes p¨²bliques han descendit 250.000 euros en els ¨²ltims cinc anys

Els dos dirigents del centre treballen en la ¡°transformaci¨® integral dels ¨°rgans de govern, l'equip i la connexi¨® de la fundaci¨® amb la ciutat i el pa¨ªs¡±. Quant al govern, ha explicat Antich, que es cobriran les 4 places vacants de les 16 amb qu¨¨ compta el patronat, i s'han iniciat converses perqu¨¨ ¡°en el primer trimestre de 2016 s'actualitzi i es converteixi en un ¨°rgan de govern que respongui a la nova etapa en la qual la fam¨ªlia hi tingui un nou paper¡±. Tamb¨¦ s'ha alliberat una de les plantes de l'edifici modernista que acull la fundaci¨® per oferir-la a col¡¤lectius, almenys, durant un any, ¡°per buscar la complexitat i el contacte permanent amb els p¨²blics¡±, ha explicat Guerra.

Per a la propera temporada destaquen exposicions com la centrada en les col¡¤leccions d'art informal d'Anthony Denney i Daniel Cordier, unes seixanta obres d'autors com Lucio Fontana, Alberto Burri o d'artistes japonesos Gutai, en la qual s'analitzar¨¤ l'art de finals dels anys 40, la seva comercialitzaci¨® i l'assimilaci¨® a una modernitat internacional i el paper del cr¨ªtic Michel Tapi¨¦, responsable de la primera exposici¨® de Pollock a Par¨ªs el 1952.

Art informal i els films militants de Harum Farocki, en la temporada 2016

Una altra de les exposicions ser¨¤ la segona part d'un projecte compartit amb l'IVAM dedicat al cineasta, artista, cr¨ªtic i activista Harun Farocki mort el 2014, del qual es veuran els seus films?militants de la d¨¨cada de 1960 centrats en el treball i les noves formes que adquireix la demanda de producci¨® capitalista. Durant l'expo es presentar¨¤, per primera vegada a Espanya, una gran instal¡¤laci¨® de l'artista que rememora les sortides de la f¨¤brica que s'han produ?t durant m¨¦s d'un segle, inspirada, en la famosa obra dels Lumi¨¨re de 1895, considerada la primera producci¨® de la hist¨°ria del cinema.

La tercera exposici¨® de la temporada estar¨¤ protagonitzada pel jove Oriol Vilanova i les 30.000 postals que ha anat comprant per mercats i mercats ambulants. Tamb¨¦ tindr¨¤ un paper destacat l'any que ve, com no podia ser d'una altra forma, T¨¤pies. Ser¨¤ en l'exposici¨® sobre les obres produ?des per ell entre els anys 1955 i 1965, moment en el qual l'artista va aconseguir el seu reconeixement internacional.

El director ha plantejat la ¡°necessitat de sotmetre T¨¤pies a una revisi¨® cr¨ªtica, en un moment en el qual la producci¨® bibliogr¨¤fica ha decrescut, amb la intenci¨® d'arribar al 2023 amb una producci¨® que reveli nous aspectes de l'obra de l'artista¡±. Per aix¨°, s'est¨¤ treballant en ¡°una biografia pol¨ªtica d'un artista que travessa pr¨¤cticament tot el segle XX¡±, que acabar¨¤, ha dit, en una exposici¨® per als propers anys.