Dona enlluernada per un bisbe

Dilluns

L'afer?amor¨®s del bisbe em recorda l'¨²ltim enamorament de Mario Vargas Llosa. Dos homes que han superat feli?ment la longeva edat tardana, descobreixen l'amor. I qu¨¨ reben a canvi? La ingratitut d'una societat gelosa. En lloc de celebrar l'enamorament sobtat com una benedicci¨® ¡ªel senyal d'una vida duradora¡ª, l'opini¨® p¨²blica s'enerva i fustiga l'home enamorat. El que ¨¦s estrany ¨¦s que sigui la parella abandonada la que susciti simpatia. Normalment, la ciutat menysprea els perdedors i elogia els vencedors amb una submissa admiraci¨®. El marit de la dona enlluernada pel bisbe de la nostra di¨°cesi (un cas per a la Hist¨°ria Universal del Misteri) ¨¦s un home valent. A les seves declaracions, el marit ha revelat el desenlla?: ¡°Queda-te-la, li diu al bisbe, ja no la vull¡±. Les infidelitats conjugals no solen retransmetre's en directe, per aix¨° em sorpr¨¨n l'home que fa gala de banyegar el seu bisbe.

Dimarts

Un desorientat rumor recorre la vella ciutat de Palma: el fiscal negocia amb Jaime Matas un acord. Els m¨¦s ingenus es pregunten quin fonament tindr¨¤ el troc. Pel que sembla, si l'acusat confessa haver com¨¨s algun delicte, es podr¨¤ donar carpetada als expedients acumulats en contra seva i dispensar del seu comprom¨ªs els testimonis tartamuts. Aquesta ¨¦suna potestat de la Just¨ªcia? Anys de perquisicions, sagacitat, risc, interrogatoris, furgant en els lim¨ªtrofs de la fosca trama, suportant inf¨¤mies i desprestigis, condueixen el tena? fiscal cap a una pragm¨¤tica ren¨²ncia. En lloc de consumar les interminables sessions judicials previstes en les vuit causes obertes contra Jaime Matas, es negocia una transacci¨®. Me la imagino en aquests termes: tu confessa alguna cosa, retorna el que puguis i t'eximeixo del calvari. Haig de trucar al Fiscal per demanar-li explicacions. Li preguntar¨¦ si l'acusat, encoratjat pel reconeixement impl¨ªcit que suposa admetre nom¨¦s una part dels delictes, podr¨¤ presentar-se despr¨¦s com una v¨ªctima del sistema judicial i de l'assetjament medi¨¤tic. Potser llavors podr¨¤ reclamar a l'Estat una pensi¨® vital¨ªcia com a indemnitzaci¨® per les imputacions mai confessades i mai provades.

Dijous

En la memorable conversa que va mantenir amb Gina Lollobrigida, a Nova York, el 1963, Robert Graves reconeix que se sent consternat davant les estudiants que v¨¦nen a sentir-lo a les seves confer¨¨ncies. ¡°Veure a totes aquestes joves bell¨ªssimes, intel¡¤ligents, amables, tan ben cuidades, amb les seves mitjanes brillants, amb uns acompanyants bruts i malgirbats, que parlen ¨²nicament de beisbol. I quan penso que totes aquestes noies tan bufones han d'escollir entre aquesta gent els seus marits!¡±.

Nota per un libel feminista: Dones del m¨®n sencer, per favor, no sigueu homes. En lloc d'adoptar els seus h¨¤bits, desvestiu-los. En comptes d'imitar els seus posats, ridiculitzeu-los. A canvi d'enaltir els seus assoliments, menyspreeu-los. Nom¨¦s d'aquesta manera us n'alliberareu, d'ells.

No estaria gens malament un videoclip en el qual la mateixa Gina, encoratjada pel vell poeta angl¨¨s, recit¨¦s l'arenga amb eloq¨¹¨¨ncia i passi¨®. Tot i que em temo que la idea arribar¨¤ tard. Les quotes que es negocien a les altes inst¨¤ncies financeres i governamentals demostren que el model de mascle alfa ha contagiat a les femelles el seu estil de primat irritat.

Diumenge nit

M'inspira tendresa la il¡¤lusi¨® dels votants. Van a exercir el vot donant per bona la conjectura del nostre temps: els homes que parlen en p¨²blic diuen el que pensen i mitjan?ant un gest de prestidigitaci¨® les seves paraules coincideixen amb els nostres sentiments. Quin prodigi! Ja ho va dir Baudelaire: ¡°La superstici¨® ¨¦s el planter de totes les veritats¡±.