El candidat que seguir¨¤ arrossegant-se per les voreres

No contracteu ploracossos per l'¨²ltima humiliaci¨® a Artur Mas. Nom¨¦s hi ha un individu afectat per la indecisi¨® sensacional de l'antisistema CUP, nom¨¦s ¨¦s ell qui una altra vegada implorar¨¤ ¨¤rnica, arrossegant per les voreres un mandat mendicant. No pas la idea del catalanisme ni la idea de la moderaci¨®. Ni la seva simbiosi, el catalanisme integrador, amb qui negociar, pactar futurs catalans i assegurar governabilitats espanyoles. Altres personatges i partits ocuparan un dia aquest buit.

La recent execut¨°ria de l'hereu pol¨ªtic de Jordi Pujol l¡¯est¨¤ buidant. Va implorar sense ¨¨xit el suport no ja d'un rival, sin¨® d'una host, la CUP, que pret¨¦n destruir (amb m¨¦s habilitat i gr¨¤cia cruel) el sistema al qual ell pertany fins i tot abans de n¨¦ixer. Va deshonrar la presid¨¨ncia de la instituci¨® m¨¦s estimada pels catalans, la Generalitat, en separar-la, fer-ne trossos i banalitzar-la. I va acceptar fins i tot que els seus aficionats protegits de la radiotelevisi¨® p¨²blica aclamessin com a ¡°companys de Terra Lliure¡± els terroristes assassins de Bult¨® i Viola perqu¨¨ havien signat un manifest dirigit als joves cupaires en pro de la seva reelecci¨®: aquesta inf¨¤mia.

Alguns somiaran encara en un possible paper interlocutor, componedor o moderador de Mas per aconseguir alguna canalitzaci¨® de l'aventura secessionista. ?s un sentiment in¨²til, ja que ¨¦s impossible, perqu¨¨ el president en funcions i malm¨¨s candidat no representa des de fa temps cap opci¨® seriosa per a cap classe de negociaci¨® viable. I l¡¯empat morda? dels assemblearis no va fer ahir sin¨® magnificar el seu descr¨¨dit: perqu¨¨ va ser ell, i nom¨¦s ell, qui es va obstinar a reconquistar la poltrona a for?a dels seus vots, i aquests han decidit, displicents, que ni ho saben ni contesten.

I ¨¦s que la primera qualitat del negociador s'estableix sobre la confian?a que aquest ¨¦s capa? d'inspirar. Mas pot transmetre'n encara? ?s dif¨ªcil per qui es postulava com a t¨°tem del catalanisme centrista i nom¨¦s ha fet que regalar el seu llegat mitjan?ant pactes cada vegada m¨¦s contra natura en mans de l¡¯esquerra m¨¦s radical, primer (per a una alian?a en el seu segon Govern, per al 9-N, i per formar Junts pel S¨ª), i de la ultraradical CUP, despr¨¦s.

?s dif¨ªcil per qui es presentava com a business-friendly i acaba renegant de les seves pr¨°pies retallades socials, del seu antic mentor del grup La Caixa en el projecte Barcelona World i de les seves m¨²ltiples (encara que fracassades, irendibles i maldestres) privatitzacions.

?s dif¨ªcil per qui s'erigia en campi¨® del compliment de la llei i defensor de la seguretat jur¨ªdica, i va acabar enganyant tiris i troians: aix¨° s¨ª, mostrant presumpta valentia pol¨ªtica ¨Cen assumir el lideratge del 9-N, o la declaraci¨® d'insurrecci¨® del Parlament¨C, combinada amb la penosa covardia jur¨ªdica d'endossar la responsabilitat concreta en el maneig t¨¨cnic del pseudorefer¨¨ndum del 9-N als funcionaris voluntaris, o d'al¡¤legar que la insubordinaci¨® parlament¨¤ria rupturista era un desig de broma.

?s dif¨ªcil tamb¨¦ per qui s'atribu?a qualitats pactistes i ha estat incapa? de negociar absolutament res amb el Govern central conservador ¨Cd'altra banda gens inclinat al pacte¨C. Ni tan sols ha enarborat la reivindicaci¨® de les 23 peticions concretes que li va formular el juliol del 2014, i de les quals va obtenir resposta satisfact¨°ria nom¨¦s en mitja (la l¨ªnia 9 del metro barcelon¨ª a l'aeroport), i encara gr¨¤cies que la finan?a la iniciativa privada.

?s dif¨ªcil, al cap i a la fi, per qui va atapeir els seus discursos d¡¯objectius d'estabilitat, previsibilitat i serietat i que en la pr¨¤ctica va encoratjar la inestabilitat anticipant dues vegades (les ¨²niques que va poder) les eleccions. Que va fomentar la incoher¨¨ncia pactant primer amb el Partit Popular i despr¨¦s amb el seu mirall c¨°ncau, Esquerra Republicana. Que va demostrar debilitat en el combat contra la corrupci¨® (si ¨¦s que mai el va emprendre) i benevol¨¨ncia cap a tresorers, donants i altres sospitosos (judicials). I que va modificar els seus objectius estrat¨¨gics, maquinalment, com es canvia un els mitjons: del pacte fiscal al dret a decidir, d'aquest a un Estat propi, no se sabia si separat o no, i despr¨¦s a la independ¨¨ncia i al final a la secessi¨® expr¨¦s en 18 mesos... model de perseveran?a.

Tot aix¨° seria molt graci¨®s, si no fes plorar. I com a rematada barroca, arriba la CUP imitant aquell sonet de Miguel de Cervantes: ¡°Fu¨¦se, y no hubo nada¡±.