L¡¯ombra de la privatitzaci¨®

Les conseq¨¹¨¨ncies de les retallades que ha patit la sanitat catalana durant l¡¯¨²ltima legislatura (uns 1.400 milions menys de pressupost) han marcat l¡¯agenda sanit¨¤ria el 2015. L¡¯esperada recuperaci¨® de la sanitat catalana va fer aig¨¹es enmig de controvertides externalitzacions de serveis, impagaments a prove?dors sanitaris i llistes d¡¯espera millorades a cop de derivacions a altres centres.

L¡¯any va arrencar tal com es va tancar, amb els grans projectes del conseller de Salut, Boi Ruiz, pendents. El controvertit VISC+, de venda de dades sanit¨¤ries an¨°nimes per a investigaci¨®, va entrar en el 2015 amb cautela. Salut va recular en la seva idea inicial de licitar el projecte perqu¨¨ una empresa gestion¨¦s i comercialitz¨¦s les dades sanit¨¤ries an¨°nimes i va optar per redimensionar el projecte: la Generalitat assumia tota la gesti¨® i nom¨¦s cediria les dades a centres de recerca p¨²blics. Amb tot, Salut se¡¯n va tornar a desdir i va assegurar que cedirien les dades, en una primera fase, a ens p¨²blics, per¨° no va aclarir qui en serien els clients en la segona fase. El Parlament va demanar frenar-ho tot, per¨° el projecte, tot i que estancat, segueix en marxa.

La reunificaci¨® de la sanitat p¨²blica de Lleida en un consorci tamb¨¦ va generar enrenou el 2015 pel temor que aix¨° supos¨¦s una privatitzaci¨® encoberta. El projecte fins i tot va fer trontollar l¡¯alian?a governamental entre CiU i ERC quan els republicans s¡¯hi van posicionar en contra. El president Artur Mas va decidir frenar-lo temporalment.

El que no es va aturar va ser la creaci¨® d¡¯un consorci amb l¡¯Hospital Cl¨ªnic de Barcelona. La Generalitat va accedir a modificar els estatuts inicials i limitar l¡¯entrada a la seva governan?a a ens p¨²blics. Amb tot, els seus opositors alerten que les bases blinden l¡¯activitat de Barnacl¨ªnic, el bra? privat de l¡¯hospital p¨²blic.

Per¨° l¡¯ombra de la privatitzaci¨® no es va quedar en els consorcis i el VISC+. Salut tamb¨¦ va treure a concurs la gesti¨® d¡¯una vintena de centres d¡¯atenci¨® prim¨¤ria (CAP) malgrat l¡¯oposici¨® del Parlament. La mesura amena?ava que, en la gesti¨® d¡¯aquests CAP, poguessin entrar empreses alienes a l¡¯assist¨¨ncia sanit¨¤ria directa.

Per emmascarar externalitzacions de serveis, Salut va emprar les anomenades aliances estrat¨¨giques entre centres independentment de la seva titularitat. Va ser el cas de l¡¯al¡¤lergologia a l¡¯Hospital Josep Trueta de Girona, que ara gestiona una empresa privada.

Amb tots aquests plans sobrevolant la sanitat catalana, Boi Ruiz es congratulava d¡¯haver redu?t les llistes d¡¯espera per operar-se despr¨¦s de quatre anys incomplint els terminis marcats per llei. Amb 104.909 persones en espera a juny del 2015, Salut va reduir un 12% les llistes pel que fa al 2014, per¨° a costa de derivar 16.253 malalts del seu hospital p¨²blic de refer¨¨ncia a altres centres. L¡¯espera per a proves diagn¨°stiques va augmentar un 13,3%.

L¡¯any conclou amb un afartament entre els sanitaris, que no acaben de veure els brots verds promesos, i un ambient crispat entre els prove?dors sanitaris, que estan cobrant les factures malament i amb comptagotes. A l¡¯espera del Fons de Liquiditat Auton¨°mic (FLA), la Generalitat va arribar a deure fa un mes m¨¦s de 2.000 milions d¡¯euros a farm¨¤cies i concerts sanitaris.