Els d¨¨ficits ocults

Escric aquest article quan tot Catalunya est¨¤ pendent de la decisi¨® de la CUP sobre la investidura de Mas i no en tinc cap pron¨°stic. Per¨° la cultura assemble¨¤ria d'aquestes candidatures populars ha introdu?t un factor poder¨®s de renovaci¨® democr¨¤tica. La seva milit¨¤ncia ¨¦s minsa per¨° la seva capacitat de connectar amb una poblaci¨® descontenta i insatisfeta amb el funcionament ordinari de la democr¨¤cia ha estat molt alta.

Al marge del que decideixin, em sembla que el que ha passat ha estat saludablement i inquietantment revelador: ha posat al descobert alguns dels d¨¨ficits ocults del poder quan aspira a seguir en el poder costi el que costi, incloent-hi el reconeixement que s¨ª que disposa de 250 milions d'euros que estaven destinats a altres coses i que per art de m¨¤gia poden passar a finan?ar, despr¨¦s d'investir Mas, una bateria de propostes d'emerg¨¨ncia social. O no eren emerg¨¨ncies socials fins fa dos mesos, o a la Generalitat nom¨¦s li han semblat emerg¨¨ncies socials quan ha necessitat el vot de la CUP. Si Junts pel S¨ª hagu¨¦s obtingut algun esc¨® m¨¦s, aquestes mesures no estarien sobre la taula ni formarien part de la negociaci¨® perqu¨¨ no hi hauria cap negociaci¨®. I sense que ning¨² em titlli de malastruc, mantinc una desconfian?a profunda sobre l'efectivitat de les mesures i ignoro la manera en qu¨¨ la CUP pot blindar el compliment d'aquests acords una vegada Mas ja estigui investit.

La meitat de la causa del naixement de Podem t¨¦ a veure amb la mateixa insatisfacci¨®. Els uns i els altres constitueixen les millors proves de la manera en qu¨¨ una democr¨¤cia viva taxa les seves noves exig¨¨ncies de neteja i equitat. Si tant la CUP a Catalunya com Podem a Espanya obtinguessin resultats massius i majoritaris, percentatges de suport pr¨°xims a majories absolutes, estar¨ªem sens dubte davant la fallida del sistema. El seu ¨¨xit arrasador evidenciaria la inconsist¨¨ncia d'una democr¨¤cia parlament¨¤ria i obviaria que havia entrat en una crisi radical i irreversible: s'obriria llavors un escenari tant indefinit com inimaginable.

El que ha passat al llarg d'un any complet en campanya electoral ¨¦s molt diferent i molt poc apocal¨ªptic. Ha estat una demostraci¨® fastuosa i descarada de democr¨¤cia sense complexos i sense el menor besllum de risc sist¨¨mic ni d'amena?a a l'estabilitat institucional, ni tan sols al funcionament ordinari de l'Estat. Els dos partits han expressat com cap altre sector social la voluntat de traslladar la respiraci¨® renovada del carrer a la respiraci¨® de l'Estat, per¨° a m¨¦s han aconseguit provar amb la seva mobilitzaci¨® i la seva agitaci¨® medi¨¤tica, pol¨ªtica i de carrer que la democr¨¤cia funciona insospitadament b¨¦. Dos partits destinats presumptament a la marginalitat extramurs han assaltat el centre sense pujar als merlets, sin¨® a les conviccions, a l'exig¨¨ncia i a l'evid¨¨ncia de l'erosi¨® que vivia aquesta mateixa democr¨¤cia.

La CUP i Podem han entrat per la porta sense rebentar finestres i sense saltar t¨¤pies, i de moment cap dels dos ha donat cap mostra de propiciar la subversi¨® del sistema. Els qui comencen a donar mostres de la seva mala educaci¨® pol¨ªtica o fins i tot escapen als m¨ªnims de dignitat democr¨¤tica han estat altres, en particular a Catalunya. Si aleteja la desobedi¨¨ncia a l'ordenament jur¨ªdic espanyol que promou la CUP ¨¦s perqu¨¨ al nacionalisme convergent de nova generaci¨® li ha convingut conjunturalment fingir la seva complicitat amb aquesta desobedi¨¨ncia. Per¨° l'objectiu d'Artur Mas ¨¦s el poder i, malgrat encadenar derrota rere derrota, a Mas l'exemple democr¨¤tic dels anglesos no li ha servit per dimitir, com hagu¨¦s fet qualsevol d'ells, i com van fer efectivament els perdedors fa uns mesos. Els invocava Mas per al refer¨¨ndum escoc¨¨s, per¨° no els invoca per a aquesta altra exig¨¨ncia democr¨¤tica. Ha quedat al descobert la pobresa de l'¨¨tica democr¨¤tica d'un president que no nom¨¦s no dimiteix en cada sagnia de vots successiva, sin¨® que es resisteix a fer el pas que resoldria la governabilitat a Catalunya.

A mi m'agradaria poc el resultat, per¨° hauria de resignar-me a acceptar la investidura de Junqueras amb els vots de la CUP. El que sufoca democr¨¤ticament ¨¦s la intangibilitat sagrada de Mas: aix¨°, a l'Anglaterra de tots els refer¨¨ndums, ning¨² ho hauria ent¨¨s ni tolerat.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.