Els amics europeus de la Generalitat

Amadeu Alfataj, representant de la Generalitat a la Uni¨® Europea, creu que ¡°haur¨ªem de clonar Krystyn Schreiber i tenir-la en diferents idiomes i nacions¡±. Alfataj ho va dir a la presentaci¨® del llibre de Schreiber, 'Qu¨¨ en penses, Europa?' (Angle Editorial). Els padrins de l'esdeveniment van ser Alfataj i Carme Forcadell, presidenta del Parlament. Forcadell va elogiar Schreiber, a qui coneix per la feina que l'escriptora alemanya ha realitzat a la secci¨® internacional de l'ANC. Alfataj i Forcadell van resumir que el llibre confirma all¨° d'¡°el m¨®n ens mira¡±, per¨° que el m¨®n no vol aventures unilaterals i recomana l'acord amb el govern espanyol. Forcadell fins i tot va rebaixar la c¨¤rrega de profunditat de la declaraci¨® rebel del 9 de novembre: ¡°Complirem escrupolosament la legalitat espanyola i europea fins que no hi hagi una legalitat catalana. Tots volem seguretat¡±.

A 'Qu¨¨ en penses, Europa?¡±, Schreiber entrevista onze acad¨¨mics i pol¨ªtics europeus per¨° tamb¨¦ recull les opinions de Forcadell, Alfataj i Artur Mas. Els europeus escollits per al llibre majorit¨¤riament no veuen amb mals ulls la independ¨¨ncia, en molts casos han estat convidats els darrers anys per la Generalitat per visitar Barcelona o fer d'observadors a les eleccions del 27-S o el 9-N. Bernhard von Gr¨¹nberg, diputat regional de Ren¨¤nia del Nord-Westf¨¤lia, tamb¨¦ convidat pel Diplocat per seguir les eleccions del 27-S, ¨¦s l'entrevistat que es mostra m¨¦s cr¨ªtic amb l'opci¨® de la independ¨¨ncia en el context de l'Europa actual, i defensa amb vehem¨¨ncia l'opci¨® d'un model federal per a Espanya. Les tesis independentistes s¨®n acceptades com a plausibles per la resta. Al pr¨°leg, Franz Schausberger, expresident regional de Salzburg i veter¨¤ dirigent del Partit Popular Europeu, assegura que ¡°la independ¨¨ncia de Catalunya ser¨¤ inevitable¡±.

Catalunya, poble ind¨ªgena

Hi ha propostes agosarades per superar l'atzucac. Nico Krisch ¨¦s presentat al llibre com a ¡°catedr¨¤tic de l'Institute of Human Rights and Development de Ginebra¡±. A la web de Krisch no apareix aquest c¨¤rrec, ni present ni passat. Krisch s¨ª que ¨¦s professor de Dret Internacional de l'Institut d'Estudis Internacionals i Desenvolupament de Ginebra. Tamb¨¦ ¨¦s investigador en exced¨¨ncia de la fundaci¨® de la Generalitat ICREA i coordinador del programa Global Governance de l'Institut Barcelona Estudis Internacionals (IBEI). Krisch suggereix que el govern catal¨¤ podria emparar-se en la ¡°Declaraci¨® dels Pobles Ind¨ªgenes, que estipula amplis drets d'autonomia i al mateix temps deixa molt obert el concepte de ?pobles ind¨ªgenes?, perqu¨¨ els defineix pel sol fet de ser hist¨°ricament i culturalment diferents de la societat majorit¨¤ria. Per qu¨¨ una declaraci¨® com aquesta no s'hauria de poder aplicar a grups ¨¨tnics com els catalans o els bascos?¡±.

A la 'zona grisa' no ens passar¨¤ res

Davant la possibilitat que la independ¨¨ncia es declari unilateralment, Kai-Olaf Lang, investigador del centre alemany de recerca pol¨ªtica SWP, considera que la situaci¨® no seria dram¨¤tica perqu¨¨ Catalunya fluctuaria en una ¡°zona grisa¡±: ¡°Fins que Madrid i altres pa?sos no reconeguin la sobirania de Catalunya i el seu estatus no passaria res [...] Els catalans serien ciutadans d'Espanya i Espanya no aixecaria cap barrera duanera, per¨° en aquesta ?zona grisa? Catalunya comen?aria a construir les seves estructures d'estat. La pregunta ¨¦s quan s'arribaria al llindar en qu¨¨ es pogu¨¦s parlar d'un poder estatal efectiu exercit pel govern de Barcelona¡±. Lang tamb¨¦ destaca que la Uni¨® Europea donaria suport indirecte a Catalunya en cas de DUI: ¡°La pregunta ¨¦s tamb¨¦ quina mena de pactes podria fer Brussel¡¤les si molts estats membres no reconeguessin el nou estat. Per¨° Catalunya no cauria en un buit. Es muntarien, de ben segur i de pressa, estructures auxiliars per no donar pas a aixecar noves fronteres¡±.

Un concepte que es repeteix al llibre ¨¦s que ¡°Europa ¨¦s pragm¨¤tica¡±. G¨¦rard Onesta ¨¦s exvicepresident del Parlament Europeu, l¨ªder de Nou M¨®n, partit ecologista i catalanista al Llenguadoc i Migdia Pirineus. Onesta no t¨¦ cap dubte que en cas d'independ¨¨ncia s'imposaria ¡°el principi de realitat¡± a Europa: ¡°Simplement s'imposar¨¤ el resultat. Si hi ha una majoria a favor de la independ¨¨ncia, qu¨¨ passa? Avui tots els estats, incl¨°s Fran?a, diuen que no reconeixeran un proc¨¦s d'independ¨¨ncia, per¨° el dia que s'hagi fet, s'imposar¨¤ el principi de realitat. Cal recalcar una cosa important d'Europa, i ¨¦s que funciona pel mecanisme de pragmatisme. Li recordo que el Banc Central Europeu en principi no podia comprar deute de cap manera. Per¨° arran de la crisi del 2008 el BCE va passar a comprar deute i ning¨² va dir que estava prohibit, tot i que ho estava¡±.

Fran?a t¨¦ por d'una annexi¨® del Sud

Malgrat aquest pragmatisme, Onesta admet que Fran?a t¨¦ raons particulars per oposar-se a la independ¨¨ncia de Catalunya: ¡°El primer ministre, Manuel Valls, ¨¦s nascut a Catalunya per¨° no vol de cap manera que el Departament dels Pirineus Orientals, al Sud, es digui Pa¨ªs Catal¨¤, per por del fantasma que algun dia aquest Pa¨ªs Catal¨¤ pugui ser annexionat per la Catalunya Sud. I en cap cas no es vol plantejar la pregunta de si per a Perpiny¨¤ ¨¦s millor ser m¨¦s a prop de Barcelona que de Tolosa o Montpellier. No es vol plantejar aquesta q¨¹esti¨® de cap manera. El simple fet de plantejar-la implica ser sospit¨®s de voler destruir la Fran?a eterna¡±.

A 'Qu¨¨ en penses, Europa?¡± tamb¨¦ hi ha opinions respectables per¨° que freguen el rid¨ªcul. Harrington Thomas, professor en exced¨¨ncia d'Estudis Hisp¨¤nics del Trinity College, relativitza la trama d'evasi¨® fiscal i comissions a l'engr¨°s del clan Pujol, una organitzaci¨® criminal segons el jutge: ¡°La impunitat a Catalunya ¨¦s m¨¦s baixa que a molts llocs del m¨®n. A Madrid la impunitat ¨¦s absoluta. I als Estats Units avui en dia tamb¨¦: el cap de la CIA ha mentit obertament al Congr¨¦s sense cap conseq¨¹¨¨ncia; els taurons de Wall Street no han vist cap conseq¨¹¨¨ncia dels seus actes... Per¨° aqu¨ª Jordi Pujol, per una her¨¨ncia mal administrada, est¨¤ en la vergonya completa i s'ha apartat de la pol¨ªtica, i els mateixos convergents no volen tenir res a veure amb aquest senyor¡±.

El poble m¨¦s treballador i auster del Sud

L'entrevista a Artur Mas ofereix aspectes interessants sobre el personatge. Schreiber destaca que ¨¦s el president de la Generalitat m¨¦s devot del protocol: ¡°Sembla que Artur Mas ¨¦s el m¨¦s protocol¡¤lari de tots els presidents de la Generalitat. Els diferents sons de timbre indiquen al personal quan s'ha de ser en un lloc o en un altre i quan poden relaxar-se, perqu¨¨ el president ha marxat a casa¡±. Mas insisteix en la seva comparativa entre Catalunya i Massachusetts i en els paral¡¤lelismes amb el Nord d'Europa: ¡°Si analitzem els pobles del Sud d'Europa, no hi ha poble de mentalitat m¨¦s centreeuropea que el catal¨¤ [...] Perqu¨¨ ¨¦s un poble que ha fet gala de la cultura del treball, de l'esfor? i de l'austeritat personal. Aix¨° no ho trobareu igual en cap altre poble del Sud [...] Si un alemany es mira el Sud d'Europa, el que m¨¦s s'assembla a Alemanya del Sud d'Europa ¨¦s Catalunya¡±.