La CUP i l¡¯hora de la veritat

Ha arribat el dia del desenlla?. La CUP decideix si investeix Artur Mas. Sense embuts, sense assemblees en poliesportius, sense programa de xoc social. Es tracta de dir s¨ª o no al que Converg¨¨ncia pretenia des del principi: que el qui anava de n¨²mero quatre a la llista per Barcelona de Junts pel S¨ª es converteixi en president. La direcci¨® dels anticapitalistes, despr¨¦s de passatges fronterers amb el realisme m¨¤gic ¨Ccom l'episodi dels 1.515 vots contra els 1.515 vots¨C, ha optat per la f¨®rmula simple ¨Cs¨ª o no¨C que el perseguia des que el passat 27-S les matem¨¤tiques van impossibilitar l'acc¨¦s de Mas a la presid¨¨ncia.

L¡¯assemblearisme ha acabat arraconat pel pragmatisme: el proper dia 10 de gener, en cas de no haver-hi acord, les eleccions quedaran autom¨¤ticament convocades. Per tant la CUP ha de decidir sense pretextos assemblearis amb fons de pavell¨® poliesportiu desenvolupista, com el que va acabar en un gran empat el dia 27 de desembre a Sabadell. El mandat estricte d'aquest magn¨ªfic impossible de 1.515 contra 1.515 podria haver estat que cinc diputats de la CUP votessin la investidura de Mas i els altres cinc ho fessin en contra. Aix¨° implicava anar a eleccions i els assemblearis han preferit perllongar l'ag¨°nic debat i evitar ser declarats sabotejadors oficials del proc¨¦s sobiranista, aquest que t¨¦ en el l¨ªder de Converg¨¨ncia llum, far i guia. Sorpr¨¨n que la destresa a les xarxes socials dels independentistes-anticapitalistes no hagi tingut traducci¨® democr¨¤tica per arribar amb efic¨¤cia a la milit¨¤ncia. En gaireb¨¦ mitja setmana, al desembre del 2013, els socialdem¨°crates alemanys van consultar els seus afiliats si havien de donar llum verda a la gran coalici¨® amb la CDU de Merkel o no. Van votar per correu 370.000 militants. A Catalunya s'ha preferit l'est¨¨tica de pavell¨®.

Per¨° aquest cap de setmana la decisi¨® es fa inajornable. De l¡¯assemblearisme ornamental ¨Ca la vista dels resultats¨C?es passa a l¡¯exegesi de la direcci¨®. Ja no es pot posposar la determinaci¨® per dolorosa que sigui, encara que divideixi la CUP en dues meitats. El drama arriba aix¨ª a un cru desenlla?. I en aquest punt, el gui¨® es presenta desprove?t de qualsevol additament embellidor del tipus pla de xoc contra la pobresa, amb el qual s'ha pret¨¨s fer digerible per a l'anticapitalisme una rotunda investidura de centredreta. Fins ara la proposta de votar el candidat convergent a la presid¨¨ncia de la Generalitat anava acompanyada d'un digestiu suau, l'anomenat pla social, que en paraules de Teresa Crespo, presidenta de les Entitats Catalanes d¡¯Acci¨® Social (ECAS), ¨¦s insuficient i de car¨¤cter ¡°caritatiu¡±.

La CUP va estimar durant la campanya electoral que aquest pla de xoc havia de dotar-se d'uns 6.900 milions d'euros. En les negociacions amb convergents i republicans, els anticapitalistes ¡°van racionalitzar¡± la seva reivindicaci¨® fins als 3.000 milions d'euros. La coalici¨® de Junts Pel S¨ª li va passar el ribot, a l'estil Alfonso Guerra, i la va acabar rebaixant en m¨¦s d'un 90%: la va deixar en 270 milions d'euros, gaireb¨¦ 30 milions menys del que la Generalitat hauria de pagar a Acciona si decid¨ªs revertir la catastr¨°fica privatitzaci¨® d'Aig¨¹es Ter Llobregat.

¡°Vesteix coses antigues perqu¨¨ semblin noves¡±, sentenciava Teresa Crespo en refer¨¨ncia al pla social. Oriol Illa, president de la Taula d¡¯Entitats del Tercer Sector, afegia que ¨¦s un programa ¡°que ataca el que s'ha anat acordant en el primer semestre de l'any, per¨° no combat la desigualtat i quantitativament ¨¦s insuficient atesa la situaci¨® que viu el pa¨ªs¡±. A les entitats socials els costa veure la virtut d'aquestes mesures que anaven a convertir Catalunya en pr¨°leg de la terra de promissi¨®, una vegada el nostre peculiar Mois¨¨s acced¨ªs a la presid¨¨ncia. ?s clar que una part d'aquestes propostes nom¨¦s eren aplicables iniciant la travessia cap a la independ¨¨ncia. Com en el cas del poble escollit, el trajecte ¨¦s complex i est¨¤ ple de perills, ja que els governs de Mas no han recuperat els 33.000 expedients de la renda m¨ªnima d'inserci¨® que hi havia el 2011 i que Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya va retallar llavors?amb f¨²ria de convers a la fe neoliberal.

Ara arriba l'hora de la veritat. Les matem¨¤tiques que serveixen s¨®n les que investeixen presidents. Les que afecten els plans socials, pel que sembla, sempre s¨®n opinables i molt flexibles.