La Generalitat admet que perilla el servei d¡¯aigua en cas de sequera

Set anys despr¨¦s de l'¨²ltim episodi de sequera es mant¨¦ el problema: Catalunya encara no t¨¦ assegurat el subministrament d'aigua de tota la seva poblaci¨® en el cas d'un nou cap¨ªtol amb baixes reserves. L'Ag¨¨ncia Catalana de l'Aigua (ACA) reconeix que ara faltarien dos metres c¨²bics d'aigua per segon o, el que ¨¦s el mateix, es podria produir una dessalinitzadora com la del Prat de Llobregat. Les previsions s¨®n m¨¦s greus a partir de l'any 2021. El canvi clim¨¤tic podria triplicar aquest d¨¨ficit fins als sis metres c¨²bics d'aigua.

L'ACA ha fet una detallada an¨¤lisi al Pla de Gesti¨® del Districte de Conca Fluvial de Catalunya ¡ªen queda fora la de l'Ebre¡ª, el document que ha de marcar la planificaci¨® hidrol¨°gica de la Generalitat en els propers sis anys (2016-2021) i que est¨¤ pendent d'aprovaci¨®. En aquest document es fa la diagnosi de la situaci¨® de Catalunya i, malgrat que assegura que hi ha hagut millores respecte a l'aprovaci¨® de l'¨²ltim pla, tamb¨¦ admet que l'esfor? que s'ha fet en inversions i en conscienciaci¨® ciutadana encara no s¨®n suficients. Sobretot en el cas del sistema Ter-Llobregat, la principal xarxa de subministrament d'aigua que permet assegurar l'arribada d'aquest recurs b¨¤sic a la regi¨® metropolitana de Barcelona. La seva falta d'aigua ha obligat a prendre mesures restrictives en el subministrament en cinc ocasions en els ¨²ltims 25 anys, situaci¨® que podria tornar a repetir-se.

?s en aquest sistema en el qual faltarien els dos metres c¨²bics per segon d'aigua per poder evitar les restriccions. Aix¨° a curt termini, perqu¨¨ el document esgrimeix que es poden agreujar les coses amb el temps: ¡°A mig termini (2021-2027), les afeccions derivades del canvi clim¨¤tic podrien incrementar la necessitat d'aquesta font complement¨¤ria fins als 4 m3/s. A m¨¦s llarg termini (2033-2045), en funci¨® de l'evoluci¨® dels creixements demogr¨¤fics i la din¨¤mica de les demandes d'aigua, aix¨ª com de la intensificaci¨® dels impactes clim¨¤tics, la necessitat podria arribar als 6 m3/s¡±. Tamb¨¦ es detecta un d¨¨ficit h¨ªdric a la conca fluvial del riu Muga, per la qual es necessitaria una font alternativa capa? d'aportar 0,25 metres c¨²bics d'aigua.

Aix¨ª ho van escriure els t¨¨cnics que van fer el document el 2015, mentre que, segons l'Observatori Fabra, avan?ava l'any m¨¦s c¨¤lid i sec a Barcelona en un segle. Les reserves dels embassaments continuen sent ara altes (un 73%), per¨° un 10% menys que fa un any.

El Pla de Gesti¨® no entra en les solucions necess¨¤ries per esquivar una altra sequera sense talls de subministrament. Amb el Govern d'Artur Mas enfrontat a l'estatal pel proc¨¦s sobiranista en el qual es troba immers Catalunya, el document assumeix que tant ¡°la definici¨® i el finan?ament de les solucions al d¨¨ficit estructural del districte de conca fluvial de Catalunya es traslladen al futur Pla Hidrol¨°gic Nacional, a causa de la magnitud de l'aportaci¨® complement¨¤ria requerida¡±.

Tots els experts consultats, tant de l'¨¤mbit industrial, institucional, com ecologista, treuen les seves pr¨°pies conclusions d'aquesta afirmaci¨®: la Generalitat cedeix el protagonisme a l'Estat amb dues possibilitats per resoldre aquest d¨¨ficit. Un seria el transvasament de l'Ebre; un altre portar aigua del Roina, riu del sud de Fran?a, que aquesta legislatura ha arribat a analitzar el Ministeri d'Agricultura, Alimentaci¨® i Medi ambient i al qual ha donat el seu vistiplau, mitjan?ant carta, l'actual conseller en funcions de Territori, Santi Vila. Un expert assegura que si s'hagu¨¦s constru?t la dessalinitzadora prevista al Foix s'hagu¨¦s resolt el d¨¨ficit a curt termini.

Un dels consultats contrastava el pla pendent d'aprovar amb el vigent: ¡°El primer es va fer en un marc de d¨¨ficit hidrol¨°gic i bonan?a econ¨°mica i aquest s'ha elaborat des de l'abund¨¤ncia hidrol¨°gica i la sequera econ¨°mica¡±. L'¨²ltim pla dissenyat preveu uns 917,9 milions d'euros d'inversions, dels quals 484,6 milions els hauria d'executar l'Ag¨¨ncia Catalana de l'Aigua. Aquest comprom¨ªs xoca amb els 9.405 milions previstos en inversions en l'anterior (2009-2015), en el qual la Generalitat va assumir planificaci¨® i inversions per donar garantia de subministrament. Es va construir la nova dessalinitzadora (amb capacitat per oferir 60 hect¨°metres c¨²bics per any), es va ampliar la de la Tordera (es va guanyar una capacitat de 10 hm3/ any), es van engegar projectes de reutilitzaci¨® al Camp de Tarragona (6,5 hm3/any) i els usos complementaris per a la reutilitzaci¨® d'aigua de la depuradora del Prat de Llobregat, que s'utilitza per a reg per¨° podria ser potabilitzada en cas de sequera.

Per¨° un dels millors exercicis de l'¨²ltima d¨¨cada per aconseguir m¨¦s aigua han estat les mateixes sequeres i els efectes de conscienciaci¨® sobre la poblaci¨®. Des de la sequera dels anys 2007 i 2008 el consum urb¨¤ i industrial d'aigua a Catalunya s'ha redu?t un 12%, l'equivalent a uns 90 hect¨°metres c¨²bics anuals.

De moment, amb l'actual situaci¨®, els experts consideren que es rebaixaran els cabals ambientals del Llobregat i del Muga fins que no existeixi una soluci¨® inclosa al Pla Hidrol¨°gic Nacional.