R¨°mul i el rid¨ªcul

Com la majoria dels autors en llengua alemanya, el su¨ªs Friedrich D¨¹rrenmatt va dedicar la seva obra a parlar amb llic¨¨ncia cr¨ªtica sobre la societat i la cultura que millor coneixia. Tamb¨¦ a?R¨°mul, el Gran. Quan el cabdill germ¨¤ Odoacre arriba fins a les estances de l'emperador amb Roma rendida, es produeix la trobada entre dues figures dram¨¤tiques que tenen com a missi¨® redimir la hist¨°ria del passat d'un imperi i del futur d'un altre que assumir¨¤ la seva legitimitat. Dos talps ¡ªo quintacolumnistes¡ª que pensen i actuen com a absoluts c¨ªnics, deixebles avantatjats de Di¨°genes. L'escepticisme de l'autor no permetr¨¤ que la voluntat de la parella de sabotejadors de la hist¨°ria es compleixi del tot. Al final tamb¨¦ ells claudicaran ¡ªper¨° clarividents i refractaris¡ª en el paper que l'implacable esdevenir els tindr¨¤ assignat.

C¨ªnic, esc¨¨ptic, amb dist¨¤ncia per¨° no brechtiana, aquest text est¨¤ marcat per la sorna i un halo grotesc. Una ficci¨® caricaturesca sobre com resistir-se al dest¨ª col¡¤lectiu. Amb elements de farsa, per descomptat, que la directora i dramaturga Marta Domingo ¡ªnova en les dues funcions¡ª ha pres pel tot sense mostrar cap mena de finor en argumentar amb qualitat esc¨¨nica aquesta pirueta de distorsionar la distorsi¨®. Quan el tra? gruixut i simplista s'imposa, en un evident malent¨¨s de l'objectiu de la farsa (l'element risible prov¨¦ de la lectura que fa el p¨²blic de la veritat deformada i no de l'efecte rid¨ªcul de la seva representaci¨® esc¨¨nica immediata) es passa amb penosa facilitat de "riure's amb" a "riure's de". All¨° grotesc deixa llavors de ser el missatge metaesc¨¨nic per mostrar-se com un simple esperpent involuntari.

Convertir R¨°mul, el Gran?en un acudit, en un gag sense gr¨¤cia de Golfus de Roma o La vida de Brian, ¨¦s no haver ent¨¨s la profunditat ¨¤crata de la com¨¨dia de D¨¹rrenmatt. La proposta destapa la seva superficialitat quan, a m¨¦s, es combina amb pretensiosos elements metaf¨°rics presos de l'univers de Cocteau i una est¨¨tica absurda d'estrany classicisme postmodern desconstru?t que nom¨¦s exhibeixen pen¨²ria pressupost¨¤ria. Tampoc l'apartat interpretatiu es tracta amb el rigor que caldria. Cal tornar a consultar el curr¨ªculum de la companyia per assegurar-se que els seus membres han passat per l'Institut del Teatre i no s¨®n simples aficionats que han comptat amb la generositat del Tantarantana per ocupar el seu escenari. Oriol Guinart (R¨°mul) ¨¦s potser la gran excepci¨®, per¨° qu¨¨ pot fer ell tot sol enmig d'un panorama actoral molt poc estimulant, amb una directora ¡ªella mateixa amb una bona carrera com a actriu¡ª que sembla obstinada a mostrar tots els seus defectes i des del perfil m¨¦s pat¨¨tic sense que vingui al cas. No ¨¦s aix¨ª, estimats camerlans?