L¡¯art de la mentida pol¨ªtica

La mentida ¨¦s l'¨²ltim recurs d'un partit pol¨ªtic derrotat i insubm¨ªs.

John Arbuthnot/Jonathan Swif

Fa m¨¦s de 300 anys que els intel¡¤lectuals brit¨¤nics van demostrar la utilitat de la mentida en la vida p¨²blica. L¡¯apel¡¤laci¨® a la falsedat com a mitj¨¤ per obtenir el poder, o venjar-se per haver-ne estat desbancat, no ¨¦s, per¨°, un privilegi exclusiu dels pol¨ªtics. Habitualment en aix¨° els fan la compet¨¨ncia periodistes, tertulians, bloguers i altres fam¨ªlies, contribuint tots a una confusi¨® cerimonial que permet als m¨¦s espavilats presentar-se com els har¨²spexs capa?os de desentranyar les veritats emboscades entre la verbositat dels uns i els altres.

Ha corregut aix¨ª tanta tinta i saliva des de les eleccions del passat 20 de desembre que no ¨¦s pas petit el rubor que causa incorporar-se a les files dels opinadors. Si finalment m¡¯he decidit a fer-ho ¨¦s perqu¨¨ aquesta setmana s¡¯obre un nou decurs pol¨ªtic al nostre pa¨ªs, simbolitzat en tres esdeveniments singulars: la instal¡¤laci¨® d¡¯un Govern a Catalunya amb un programa per la independ¨¨ncia; la compareixen?a de la germana i el cunyat del Rei davant d¡¯un tribunal ordinari acusats de corrupci¨® i saqueig de fons p¨²blics; i la constituci¨® del nou Parlament de l¡¯Estat.

Comen?ant per les mentides, o mitges veritats, a les quals ens tenen acostumats, val la pena destacar la incapacitat dels nostres l¨ªders per recon¨¨ixer la seva frustraci¨®, i la seva derrota, despr¨¦s dels ¨²ltims comicis. El president del Govern espanyol es va atrevir a saltar d¡¯alegria al balc¨® del carrer G¨¦nova despr¨¦s de perdre tres milions i mig de vots i un ter? dels diputats del seu partit. El secretari general del PSOE va assegurar que havia fet hist¨°ria, i en aix¨° no va mentir, per¨° s¨ª en la seva valoraci¨®, ja que va obtenir el pitjor dels resultats electorals en tota la traject¨°ria de la nostra democr¨¤cia. Els l¨ªders dels anomenats partits emergents van ignorar que el seu intent de derrotar per sempre el bipartidisme no ha estat coronat amb ¨¨xit, almenys no de moment, ja que aquest encara reuneix m¨¦s d¡¯un seixanta per cent de la Cambra i sense el concurs de les dues formacions que el representen no podr¨¤ resoldre¡¯s cap dels problemes d¡¯aquest pa¨ªs. Finalment, la pirueta del candidat d¡¯Esquerra Unida, disposat a dissoldre el seu partit abans que renunciar a la seva acta i anar-se¡¯n a casa, ¨¦s tot un ep¨ªtom de la mediocritat imperant en la nostra classe pol¨ªtica. En general, s¡¯ha fet molt poca autocr¨ªtica, s¡¯ha mirat massa el propi melic i no hi ha hagut cap gest de generositat per part dels seus membres a qui, malgrat tot, se¡¯ls omple la boca fent crides a la responsabilitat, entenent que aquesta ¨¦s una obligaci¨® exclusiva dels altres.

Cal convocar els partits per reformar la Constituci¨® i apropar-la a la realitat dels temps

Mentrestant, hem seguit suportant una pluja de fal¡¤l¨¤cies, que ja va comen?ar despr¨¦s dels comicis plebiscitaris catalans, en qu¨¨ els independentistes van perdre, per¨° van proclamar c¨ªnicament la seva vict¨°ria. Entre els enganys destaca tamb¨¦ l¡¯afirmaci¨® repetida insistintment pel PP i els seus cortesans que el que ¨¦s democr¨¤tic ¨¦s que governi el partit m¨¦s votat, i no el que sigui capa? d¡¯articular una majoria; per no parlar del somni que ¨¦s possible un gabinet d¡¯unitat de l¡¯esquerra quan no suma prou escons, afavorint de passada la demag¨°gia de la dreta, sempre disposada a agitar el fantasma frontpopulista; ni de la impostura legal, creada pel costum que ells mateixos van impulsar, que els caps de llista per Madrid siguin per propi dret els ¨²nics aspirants a primers ministres, denominaci¨®, per cert, molt m¨¦s concorde a la realitat d¡¯una monarquia parlament¨¤ria que la de presidents del Govern.

En l¡¯opuscle que fa tres segles va publicar amb el mateix t¨ªtol que aquest article, Arbuthnot deia, sota l'¨¤lies impostat de Swift, que malgrat tantes mentides pol¨ªtiques com s¡¯acostumen a expressar, al final de tot (encara que de vegades ja sigui tard) preval la veritat. Aix¨ª ho comprovarem en les properes setmanes. Tot i que ¨¦s impossible preveure si aquesta veritat ens descobrir¨¤ el pa¨ªs modern, entusiasmat i amb futur que fa gaireb¨¦ quatre d¨¨cades es va engegar, o tornar¨¤ a mostrar-nos la cara tenebrosa de l¡¯Espanya invencible disposada sempre a presumir d¡¯honra davant de la destrucci¨® dels seus vaixells.

Tant que es parla ara de la mem¨°ria hist¨°rica, conv¨¦ no oblidar que aquest pa¨ªs deu la seva modernitzaci¨® i la seva incorporaci¨® al m¨®n global en un lloc rellevant, tot i que en un declivi progressiu, a l¡¯esfor? dut a terme des de fa quatre d¨¨cades per la q¨¹estionada vella pol¨ªtica, capa? de conduir els espanyols a trav¨¦s de la via de la reconciliaci¨® i l¡¯esfor? com¨². Aquesta fita avui corre el perill de dilapidar-se, per¨° la situaci¨® no ¨¦s en absolut catastr¨°fica, a condici¨® que els l¨ªders pol¨ªtics abandonin les seves manies d¡¯aficionats i es dediquin professionalment a la seva tasca. Aquesta tasca consisteix a abordar, i de manera urgent, tres reptes fonamentals:

1. La resposta al repte independentista catal¨¤, amb la integraci¨® de Catalunya a Espanya d¡¯acord amb el model federal ja impl¨ªcit a l¡¯Estat de les autonomies, que incorpori tamb¨¦ les aspiracions d¡¯altres territoris.

2. La sostenibilitat de l¡¯incipient creixement econ¨°mic, sense el qual ser¨¤ impossible generar ocupaci¨®.

La Corona ha de demostrar la seva utilitat, base de la seva perviv¨¨ncia, afavorint un pacte

3. La implementaci¨® de pol¨ªtiques socials concretes que posin fi als efectes perversos de l¡¯anomenat austericidi, promoguin la lluita contra la desigualtat i contribueixin al rescat de les classes m¨¦s desfavorides.

Per dur a terme una tasca com aquesta es necessiten en rigor dos acords diferents. Un, que dugui a terme la reforma constitucional i un pacte sobre determinades lleis b¨¤siques. L¡¯altre, que permeti la creaci¨® d¡¯un Govern estable i l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una oposici¨® forta que encarni una alternativa de poder.

El sistema pol¨ªtic de la Transici¨® pateix un esgotament considerable del qual no es podr¨¤ recuperar sense una reforma constitucional. Aix¨° ja se sabia des de fa anys i gaireb¨¦ l¡¯¨²nic que no ho ha volgut veure ha estat el president del Govern espanyol, disposat sempre a dir no davant de qualsevol iniciativa que no sigui la pr¨°pia. Cal convocar els partits de l¡¯arc parlamentari per escometre canvis que apropin el text constitucional a la realitat dels temps. Aquesta ¨¦s una iniciativa d¡¯urg¨¨ncia indefugible, que no es pot ajornar una vegada m¨¦s per una eventual repetici¨® de les eleccions, i que transcendeix en esdevenir de la governaci¨® di¨¤ria. Els pactes sobre la reforma constitucional han de tractar, per descomptat, sobre la conformaci¨® territorial d¡¯Espanya, no nom¨¦s sobre el conflicte catal¨¤, per¨° inclouen tamb¨¦ els que afecten les lleis electorals i determinats aspectes de la nostra societat del benestar, entre els quals destaquen l¡¯educaci¨® i la sanitat p¨²bliques i una definici¨® exigent del la?cisme de l¡¯Estat. Aquesta tasca pot consumir un parell d¡¯anys i no ¨¦s responsabilitat ¨²nica del Govern de torn, tot i que necess¨¤riament l¡¯haur¨¤ d¡¯encap?alar. Per dur-la a terme n¡¯hi hauria prou amb un comprom¨ªs formal subscrit amb els principals partits per a la creaci¨® immediata a les Corts d¡¯una comissi¨® encarregada de portar a efecte aquests treballs.

La dreta hauria de demostrar que treballa pel b¨¦ d'Espanya i no per mantenir el seu l¨ªder

Un pacte aix¨ª hauria d¡¯incorporar una xifra concreta de diversos milers de milions per a pol¨ªtiques socials definides i executades pel conjunt dels partits signataris, i podria facilitar en paral¡¤lel la formaci¨® d¡¯un Govern prou estable per part de les forces que han obtingut m¨¦s escons en les eleccions i que pertanyen al centre dreta. La pretensi¨® de Ciutadans d¡¯afavorir la investidura del PP sense incorporar-se al gabinet ¨¦s d¡¯una frivolitat alarmant. Un sistema electoral com el nostre produeix de forma gaireb¨¦ natural una fragmentaci¨® de l¡¯electorat. El que ¨¦s anormal, fruit sobretot de la perman¨¨ncia de la prov¨ªncia com a circumscripci¨®, s¨®n les majories absolutes o gaireb¨¦ absolutes que hem viscut. Aquest ¨¦s un moment en qu¨¨ Espanya necessita gabinets de coalici¨®, i ¨¦s impossible acceptar que ning¨² pretengui exercir un Govern eficient i estable amb 123 diputats, com t¨¦ el PP. Les diverses crides a la responsabilitat d¡¯Albert Rivera s¨®n roman?os (una forma peculiar de les mentides) si no van acompanyades de la seva decisi¨® de participar en el poder i sotmetre¡¯s a la cauci¨® dels partits de l¡¯oposici¨®.

L¡¯esquerra d¡¯aquest pa¨ªs, la veritable esquerra, militi on militi, no hauria de tenir por de contribuir a una soluci¨® d¡¯aquest tipus: la mantindria en l¡¯oposici¨® amb totes les seves conseq¨¹¨¨ncies, al mateix temps que serviria per incorporar al pacte constitucional algunes de les seves demandes m¨¦s rellevants. La dreta hauria de demostrar de passada que treballa pel b¨¦ d¡¯Espanya i no per la perman¨¨ncia d¡¯un l¨ªder amb una credibilitat que ha estat abrasada per la seva pr¨°pia perplexitat, responsable ¨Ci no pas en poca mesura¨C de la desastrosa evoluci¨® pol¨ªtica a Catalunya. La retirada honrosa de Mariano Rajoy de la vida pol¨ªtica sembla una condici¨® necess¨¤ria, tot i que no suficient, per arribar a un acord com el que comentem.

El Rei ha de convocar en breu les forces parlament¨¤ries, en moments singularment preocupants de la vida espanyola i en els quals la instituci¨® que encarna es veur¨¤ afectada tamb¨¦ pels ecos de la corrupci¨®. Pot ser, paradoxalment, una ocasi¨® magn¨ªfica perqu¨¨ enmig de la tempesta sigui capa? de demostrar la utilitat de la Corona, base gaireb¨¦ exclusiva de la seva perviv¨¨ncia, afavorint un pacte que benefici? el conjunt dels ciutadans. Esperem que el Govern, que no ha d¡¯oblidar que est¨¤ en funcions, deixi de tutelar en aquest cas el protagonisme del Monarca. Si no s¡¯arriba a algun tipus d¡¯acord en un termini raonable, caldr¨¤ tornar a les urnes a la primavera. Tant de bo mentrestant l¡¯esperpent catal¨¤ no adquireixi car¨¤cter de trag¨¨dia. Seria, en tot cas, el moment de comprovar com alguns pol¨ªtics acaben perint (vegeu l¡¯exemple d¡¯Artur Mas) ennuegats en les seves pr¨°pies mentides.

Juan Luis Cebri¨¢n ¨¦s president d¡¯EL PA?S i membre de la Reial Acad¨¨mia Espanyola.