Com for?ar i riure¡¯s del votant

Artur Mas s'aparta, tot i que a mitges: tutelar¨¤ l'hereu, Carles Puigdemont, des del control del partit; pret¨¦n aconseguir la poltrona que li vingui m¨¦s de gust ¨Cprobablement la de gran ambaixador volant¨C, i adverteix que supervisar¨¤ els seus botxins penedits de la CUP.

Encara que amb aquestes limitacions, la dimissi¨® agafa un valor de catarsi semblant al d'unes eleccions, tot i que a costa que la seva funci¨® d'aclarir el mapa pol¨ªtic sigui molt inferior.

Gaireb¨¦ totes les dimissions ¨Cles honestes, les deshonroses i les plusquamperfectes¨C s'erigeixen com un fet que demostra un frac¨¤s, una impossibilitat o una obsolesc¨¨ncia.

Aquesta dimissi¨® no ¨¦s una excepci¨®. Per¨° el frac¨¤s no ¨¦s nom¨¦s de Mas, sin¨® de tot el seu projecte, el proc¨¦s, ent¨¨s com un cam¨ª a la independ¨¨ncia il¡¤legal, unilateral, minoritari i expr¨¦s. Els seus successors podran reincidir-hi i intentar insuflar-li una nova vida, i en tenen tota la intenci¨®, per¨° no ¨¦s probable que si insisteixen en aquestes mateixes est¨²pides caracter¨ªstiques cullin resultats molt millors.

Amb la dimissi¨® d'ahir va quedar certificat el triple fiasco d'aquest proc¨¦s: de l'estrat¨¨gia independentista. Ni en les eleccions plebiscit¨¤ries del 27-S el plebiscit per marxar va sortir guanyador, ja que ning¨² al m¨®n (ni tan sols la CUP) ho va recon¨¨ixer, i ¨¦s que va concitar nom¨¦s el 47,8% dels vots. La declaraci¨® de ¡°desconnexi¨®¡± i insurrecci¨® que el 9-N posava un termini a la independ¨¨ncia i tres lleis cabdals immediates (mai escrites) va ser sostinguda uns pocs dies pels seus patrocinadors; ni les eleccions com a tals van llan?ar una majoria suficient com per, si m¨¦s no, investir un nou president.

Per aconseguir-ho s'han hagut de for?ar procediments i institucions fins a l¨ªmits escandalosos en un escenari surrealista, ha calgut refer als despatxos els resultats electorals de setembre: tal com va lletrejar el cessant, el que no ens van donar les urnes, ho hem aconseguit ¡°amb la negociaci¨®¡±.

Com? For?ant un grup ¨Cl'antisistema CUP¨C a renunciar a la majoria dels seus parlamentaris i deixant que els absorbeixin ¨Cheroicament¨C dos dels seus components com a aval per aconseguir la majoria.

Encara que s'admeten apostes sobre el futur d'aquesta congregaci¨® de Mas, no ¨¦s segur que el tractat de Versalles que se li imposa doni el resultat esperat de l'estabilitat parlament¨¤ria, jurada o no per escrit: la vida fa moltes voltes, molt de pressa i m¨¦s en un veritable Dragon Khan, aquest de deb¨°, de Catalunya. Millor no donar-ho per fet.

Per¨° m¨¦s greu encara que aquest interrogant ¨¦s el fet del tipus de reflexos d'escassa densitat democr¨¤tica exhibits per convergents i cupaires. Alg¨² s'ha preguntat pels perjudicis infligits als drets dels electors del grup (encara que sigui) extremista?

Van votar i resulta que els escollits contradiuen en bloc el pla social que els van prometre acceptant una c¨°pia falsa i, a m¨¦s, passen en part al grup de Junts pel S¨ª, a l'enemic capitalista. Per alguns aquest desdeny no val res i aix¨ª els electors ¨Cigual que els votants nacionalistes moderats¨C aprendran en carn viva. Per¨° un dem¨°crata ha de patir quan no compleix amb el principi representatiu, despr¨¦s d'haver-ho fet el de legalitat i el de seguretat jur¨ªdica.

Tamb¨¦ ¨¦s previsible que sofreixi (encara m¨¦s) el prestigi de la instituci¨® d'autogovern, la Generalitat. El control a dist¨¤ncia del president que segurament s'investir¨¤ avui (excepte exercicis parlamentaris paralitzadors), a c¨¤rrec del seu antecessor, des de la plataforma del partit, potser ser¨¤ ¨²til a Converg¨¨ncia, per¨° menys als catalans.

Per m¨¦s inri, el cessant va assegurar que els beneficis de l'operaci¨® (que va enumerar, sense ¨¨xit) superen als seus costos. Ignots?: esclar.