Barcelona lidera la compra de vehicles verds el 2015

L'any passat es van vendre a la prov¨ªncia de Barcelona 3.678 cotxes verds, inclosos els el¨¨ctrics i els h¨ªbrids. La xifra representa un de cada cinc dels vehicles que es venen a Espanya i col¡¤loca l'¨¤rea Metropolitana com a l¨ªder en l'adquisici¨® d'aquest tipus de vehicles: representen el 3% del total de matriculacions, contra el 2% dels cotxes verds que es matriculen a Madrid. Malgrat el lideratge de la capital catalana i el seu entorn, les estad¨ªstiques dels vehicles estrictament el¨¨ctrics s¨®n baixes i el mercat de la mobilitat sostenible se salva per l'estirada dels vehicles h¨ªbrids, les vendes dels quals van cr¨¦ixer un 38% el 2015.

Malgrat que a la Zona Franca hi ha una de les principals factories europees de vehicles el¨¨ctrics, la de Nissan?¨Con es fabrica en exclusiva per a tothom la furgoneta eNV200¨C, a Barcelona al sector purament el¨¨ctric li costa arrencar. El 2015 nom¨¦s es van vendre 470 vehicles totalment el¨¨ctrics.

El portaveu d'Anfac, la patronal dels fabricants d'autom¨°bils, David Barrientos, admet que tot i que lidera les matriculacions, les xifres de vehicles verds ¡°s¨®n modestes¡±. Per¨° subratlla una xifra: comparades amb la penetraci¨® dels primers models h¨ªbrids fa uns anys, les vendes dels el¨¨ctrics s¨®n un 16% superior: ¡°El mercat va m¨¦s r¨¤pid¡±, celebra.

Barrientos subratlla especialment el fet que el vehicle el¨¨ctric m¨¦s venut a Barcelona sigui la furgoneta eNV200 i atribueix el seu ¨¨xit al fet que ¡°la ciutat est¨¤ al capdavant de l'e-commerce, que requereix un lliurament f¨ªsic i no hi ha res millor que fer-la amb un vehicle que consumeix poc per¨° que tingui un gran espai de c¨¤rrega¡±. En la seva opini¨®, ¡°Barcelona sempre ha estat a l'avantguarda de les noves tend¨¨ncies i ha anticipat algunes solucions de mobilitat que despr¨¦s s'han est¨¨s a altres ciutats, aix¨ª que ¨¦s un bon s¨ªmptoma que Barcelona tingui la quota de mercat m¨¦s gran de vehicles el¨¨ctrics i h¨ªbrids¡±.

Des de l'Ajuntament de Barcelona, el director del programa de vehicle el¨¨ctric, ?ngel L¨®pez, celebra que Catalunya, sense comptar els models h¨ªbrids, estigui tres vegades per damunt en penetraci¨® al mercat respecte a la resta de l'Estat. L¨®pez reconeix, amb tot, que malgrat la implantaci¨® les xifres no acaben de despuntar i considera que el b¨¤sic ¨¦s crear ¡°context: entre administracions p¨²bliques, xarxa de rec¨¤rrega, ajudes a la compra, mesures com la gratu?tat de peatges de la Generalitat d'acc¨¦s a Barcelona...¡± i cita el cas de la plataforma Live, en la qual participen administracions, fabricants, les el¨¨ctriques o la DGT. Nom¨¦s l'Ajuntament de Barcelona t¨¦ una flota de 357 vehicles el¨¨ctrics: cotxes de neteja, manteniment, per als regidors o motos de la policia local.

L¨®pez enumera les tres raons per les quals fins ara no ha despuntat el sector el¨¨ctric: preu m¨¦s elevat dels vehicles verds que els tradicionals, menys autonomia i escassetat de punts de rec¨¤rrega. I, davant l'evid¨¨ncia que a Barcelona ja no ¨¦s una q¨¹esti¨® de xarxa de rec¨¤rrega, ¨C¡°hi ha infraestructura, quaranta punts de rec¨¤rrega r¨¤pida¡±, recorda¨C; i que hi ha diverses bonificacions en taxes municipals, apunta que la clau ¨¦s ¡°demostrar amb cotxes de repartiment, taxis o autobusos que ¨¦s possible¡±. Un altre factor que hi ajudaria, afegeix, ¨¦s que les ajudes p¨²bliques fossin ¡°permanents i estables¡±.

¡°Per molt esfor? que faci l'Ajuntament, els vehicles el¨¨ctrics tenen poca autonomia i a m¨¦s hi ha poca infraestructura de c¨¤rrega¡±, analitza Jos¨¦ Mar¨ªa S¨¢nchez Baena, secretari del Sindicat del Taxi de Catalunya, que condueix un taxi propulsat amb gas liquat. Baena tamb¨¦ assenyala que els taxistes gaireb¨¦ nom¨¦s poden escollir entre cinc vehicles verds, entre els quals destaquen els h¨ªbrids, propulsats principalment per un motor t¨¨rmic ajudat per un altre d'el¨¨ctric.

Des de Nissan s¨®n optimistes amb el despuntament dels vehicles el¨¨ctrics en els propers anys, encara que ara nom¨¦s representen el 0,11% del total a Espanya. De qu¨¨ dep¨¨n que es confirmi la millora? Tornem al mateix: que s'acabi desenvolupant una infraestructura de c¨¤rrega?¨Cfins i tot en l'¨¤mbit privat¨C, que els incentius a la compra siguin estables, que existeixi col¡¤laboraci¨® publicoprivada per impulsar les flotes verdes i que es cre? un marc de comunicaci¨® i difusi¨®. Amb aquests problemes resolts, a Noruega un 14,9% de la flota s¨®n el¨¨ctrics, contra el 0,3% del Regne Unit o el 0,8% de Fran?a.