Al canvi pel pacte

El mapa pol¨ªtic a Espanya reflecteix per fi la nova fisonomia social engendrada per la crisi i madurada en el relleu generacional (excepte l'esfinx ancestral de Mariano Rajoy). El problema ¨¦s que gaireb¨¦ tots els partits creien que estaven ben col¡¤locats per al nou mapa i el mapa del 20-D els ha descol¡¤locat. Ning¨² est¨¤ content perqu¨¨ ning¨² ha guanyat, excepte la dignitat democr¨¤tica i la reconnexi¨® entre ciutadans i Parlament. Bones not¨ªcies.

Bones not¨ªcies? Doncs semblen dolent¨ªssimes. Escric sense que s'hagi constitu?t el Parlament per¨° sospito que ja deu estar feta la foto amb el seu nou pintoresquisme i l'abs¨¨ncia de corbates deu haver estat dominant, oxigenant i divertida: els canvis formals de vegades avancen canvis de fons. Per¨° on el canvi no ha arribat ¨¦s a la gesti¨® i la digesti¨® de resultats. Ning¨² est¨¤ c¨°mode en el seu nou vestit i gaireb¨¦ tots viuen com a agressions i opes, cops de colze i murrieries el que ¨¦s la natural pugna pels espais del poder, avui en suspens i en negociaci¨®.

La major part de les persones de bon sentit creuen que aquestes picabaralles presagien la impot¨¨ncia per establir acords de canvi pol¨ªtic. Jo no ho crec, segurament per la meva falta de bon sentit. Jo crec que mostren alguna cosa que no hav¨ªem vist mai en l'¨¤mbit de la pol¨ªtica estatal. El tempteig, la prova, l'escaramussa, la descaradura i la rectificaci¨®, alguna fatxenderia ocasional i alguna ingenu?tat passatgera aquesta vegada es juguen a quatre mans. I aix¨° ¨¦s nou, i no ¨¦s un mel¨® enigm¨¤tic ni ¨¦s un ou trencad¨ªs. ?s un Parlament amb quatre partits.

Descartada, com ¨¦s l¨°gic i natural, l'alian?a de socialistes i populars, la resta del camp sembla immens, suc¨®s i ple de possibilitats. No hi ha hagut cap altre mandat democr¨¤tic m¨¦s expl¨ªcit que aquest. Per¨° per no engolar la veu amb llenguatge de triler, prefereixo una versi¨® suavitzada: el Parlament retrata una Espanya ¨¤mpliament fastiguejada de la cotilla monol¨ªtica d'un partit d'alta toxicitat i llengua empobrida fins a la inanitat. L'exclusi¨® del Partit Popular de les f¨®rmules de poder respon de forma natural al c¨¤stig quotidi¨¤ infligit durant els ¨²ltims anys.

S¨®n factibles els acords entre socialistes, podemites, fins i tot Ciutadans, amb algun acord d¡¯investidura que involucri nacionalistes i/o independentistes i IU?

S¨®n factibles els acords entre socialistes, podemites, fins i tot Ciutadans, amb algun acord d'investidura que involucri nacionalistes i/o independentistes i IU? Sens dubte, s¨®n factibles. Per¨° a m¨¦s s¨®n desitjables, tot i que avui soni a m¨²sica estrident o a somni humit de radical antisistema. El relleu de formes pot atreure un relleu de fons quan la desconfian?a davant les declaracions p¨²bliques es torni confian?a en les aptituds negociadores de pol¨ªtics que estan jugant-se literalment el seu futur i el nostre. Catalunya ¨¦s un problema de tres parells de nassos i la soluci¨® d'una consulta acordada sembla l'¨²nica versemblant per desencallar-lo sense empitjorar-lo. Alguns proposen amb bon sentit liderar aquesta consulta des de l'Estat i fer-ho de manera que el s¨ª revalidi un preacord pactat i el no comporti el rebuig a tot acord i la decisi¨® d'independitzar-se.

Paraules noves i f¨®rmules netament democr¨¤tiques podrien ser lloc de trobada de socialistes i podemites sense ancoratges metaf¨ªsics ni ostentaci¨® de poder regional, ni del PSOE ni de Podem, perqu¨¨ els seus poders s¨®n tirant a il¡¤lusoris i, per descomptat, fr¨¤gils i vol¨¤tils. Els entenc destinats a combinar-se entre si, i fins i tot amb alguns altres, si aspiren a moure alguna cosa m¨¦s que les pancartes electorals en pocs mesos.

Catalunya no ho arregla tot, per¨° sense reconduir una mica Catalunya, la resta perdr¨¤ lluentor i quota de pantalla. A la dreta li convindr¨¤, com sempre, accelerar els cors patri¨°tics i l'esquerra tornar¨¤ a quedar sepultada al mig i noquejada. La multitud de propostes d'oxigenaci¨® de la vida de l'Estat, algunes reformes concretes a la Constituci¨® i fins i tot alguns gestos simb¨°lics podrien propiciar un canvi de clima de cara a un electorat l'expectativa del qual em sembla que t¨¦ a veure amb aix¨°, encara que calgui cedir aqu¨ª i all¨¤, i encara que calgui desdramatitzar els desacords perqu¨¨ ¨¦s part del nou joc de la nova democr¨¤cia que estrenem avui.

O potser ja estem tots tan immersos en les baralles de Twitter que hem oblidat que vivim per una vegada una aut¨¨ntica legislatura hist¨°rica. La foto del Parlament actual ha estat rigorosament inimaginable en trenta i escaig anys de vida democr¨¤tica, i no perqu¨¨ les corbates han passat de moda.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.