Otegi i els altres

El principal partit de l'esquerra abertzale, Sortu, intenta conv¨¨ncer els etarres que segueixen a la pres¨® ¨Cuns 400 dels 750 empresonats fins al cessament de la viol¨¨ncia, el 2011¨C que acatin les vies legals per accelerar l'excarceraci¨®. ?s a dir, que desisteixin del seu somni que sortiran per efecte d'una negociaci¨® amb el Govern sobre les conseq¨¹¨¨ncies del conflicte, fet que en la pr¨¤ctica equival a un canvi de lliurament de les armes per retirada de les forces de seguretat de territori basc i amnistia.

Predicant amb l'exemple, 35 dirigents de les diferents marques de l'esquerra abertzale jutjats per integraci¨® a ETA ¨Camb peticions de fins a 10 anys¨C han pactat amb el tribunal una reducci¨® substancial de les penes ¨Cque en la pr¨¤ctica suposar¨¤ la seva no entrada a la pres¨® perqu¨¨ s¨®n inferiors a dos anys¨C a canvi d'un reconeixement per escrit d'haver estat ¡°instrumentalitzats per ETA¡± i assumint ¡°com a contribuci¨® a la reparaci¨® a les v¨ªctimes el seu comprom¨ªs de ren¨²ncia a qualsevol activitat relacionada amb la viol¨¨ncia¡±.

Aix¨° passa al comen?ament d'un any amb eleccions auton¨°miques al Pa¨ªs Basc, en les quals l'esquerra abertzale s'enfronta a una compet¨¨ncia refor?ada: de la dissid¨¨ncia interna, que li retreu falta de combativitat en la reclamaci¨® de l'amnistia, precisament; per¨° tamb¨¦ de l'esquerra radical encarnada en Podem, que ha estat la for?a m¨¦s votada a Euskadi el 20-D i que ha aconseguit neutralitzar les resist¨¨ncies del votant nacionalista amb l'assumpci¨® program¨¤tica del dret a decidir.

EH-Bildu es veur¨¤ afavorida pel car¨¤cter auton¨°mic de les eleccions, per¨° sobretot per la probable pres¨¨ncia en la campanya del secretari general de Sortu i l¨ªder d'aquest corrent, Arnaldo Otegi, que sortir¨¤ de la pres¨® a finals de mar?, i que estaria disponible per ser candidat electoral ¨Cel que en la pr¨¤ctica suposaria ser aspirant a lehendakari¨C. Hip¨°tesi no del tot descartable despr¨¦s dels sis anys i mig de pres¨® que haur¨¤ complert des de la seva detenci¨®, acusat de pertinen?a a ETA per intentar refundar l'antiga Batasuna per ordre de la banda.

Una acusaci¨® que amb el temps s'ha tornat inversemblant. No ¨²nicament perqu¨¨ ETA ha deixat de matar, sin¨® perqu¨¨ el que llavors era una hip¨°tesi sense demostrar ¨Cque l'aband¨® de les armes era definitiu¨C avui ¨¦s una realitat no discutida. Tamb¨¦ sabem ara que la iniciativa de refundaci¨® de Batasuna era inseparable de l'abandonament del terrorisme. I seria absurd suposar que ETA havia ordenat al seu bra? pol¨ªtic que l'obligu¨¦s a aquest aband¨®.

Encara que la Just¨ªcia va rebaixar la pena de deu a sis anys i mig admetent que no n'era dirigent, es va mantenir l'acusaci¨® de pertinen?a a banda armada, i se li va negar l'empara sol¡¤licitada. Aix¨° ha refor?at la imatge d'Otegi, fet que tindr¨¤ un efecte electoral. Especialment si ¨¦s capa? de fer el que altres vegades ha amagat i ara han fet per una via una mica complicada els 35 dirigents jutjats aquestes ¨²ltimes setmanes: recon¨¨ixer el mal causat, demanar perd¨® a les v¨ªctimes i admetre que no hi havia cap causa que justifiqu¨¦s tants assassinats que el seu partit va avalar.