Puerilitat i esperpent

Barreja de sainet, vodevil i esperpent tragic¨°mic, la investidura in extremis d'un avatar d'Artur Mas ha injectat adrenalina a la vena a un proc¨¦s que semblava exhalar un final cantat, i que ha retornat el fervor als seus feligresos i, sobretot, ha evitat el naufragi d'una Converg¨¨ncia que s'acostava al naufragi. Per aix¨° ha calgut que el mandarinat mesocr¨¤tic que comanda el proc¨¦s recorri, entre bastidors, al seu arsenal m¨¦s astut, efica?ment assistit pel seu front medi¨¤tic en la tasca de doma de la ing¨¨nua i sentimental CUP i, amb ella, dels aut¨¨ntics humiliats i ofesos del pa¨ªs. El PP i la dreta amb seu a Madrid, ¨¦s clar, tamb¨¦ se'n freguen les mans.

Malgrat tot, els efectes del xut amfetam¨ªnic que la ressuscitaci¨® del moribund ha insuflat en la constel¡¤laci¨® sobiranista no sembla pugui durar. M¨¦s enll¨¤ de la baralla entre els cupaires i els del Junts pel S¨ª, el que est¨¤ esquerdant-se a ulls vista ¨¦s l'imaginari col¡¤lectiu que l'independentisme i els seus portaveus ¨Camb TV3, CatR¨¤dio i RAC1 al capdavant¨C van aconseguir inflar des de la lamentable sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, amb l'ajut de l'"Espanya ens roba"?i la gasolina amb qu¨¨ el PP va regar l'incendi. Un afavoridor, encara que engany¨®s mirall multitudinari, teixit en bona mesura amb fal¡¤l¨¤cies, que, a m¨¦s d'ocultar els excessos i lladronicis propis, va cam¨ª d'esdevenir un mirall trencat, els resquills del qual causaran v¨ªctimes incomptables i greus destrosses. En els dies d'auge del proc¨¦s, tan propers, gaireb¨¦ cap dels seus devots ¨Cni dels seus adversaris¨C va saber preveure que l'espectacularitat d'aquest imaginari, tan estetitzant i narcisista, esdevindria el seu enemic m¨¦s temible.

A despit del que proclamen els relats, consignes i icones que el discurs independentista difon, la catalana no ¨¦s una comunitat harm¨°nica i homog¨¨nia, sin¨® una societat molt m¨¦s heterog¨¨nia i complexa ¨Ci barrejada amb l'espanyola¨C del que acostuma a assumir-se. En les seves tessitures m¨¦s assossegades, la presumpta naci¨®?¨Ctan suposada i imaginada com qualsevol de les altres, Espanya inclosa¨C es fabula a si mateixa a imatge de la moderada sardana, una arquet¨ªpica rotllana de mans enlla?ades i salts prudents. I en els seus raptes m¨¦s ¨¨pics, com els vibrants castellers, d'uns anys en?¨¤ convertits en al¡¤legoria de la suposada excepcionalitat de la p¨¤tria somiada.

El contrast amb l'abrupta realitat, refuta una estampa tan id¨ªl¡¤lica. En arru?nar l'ampli consens catalanista, la revolta dels somriures ha obert profundes fractures. Per comen?ar, la de la societat civil, cada vegada m¨¦s crispada per una desoladora dicotomia identit¨¤ria, d'indubtable arrel ¨¨tnica, basada en l'exal?ament del nosaltres i la denigraci¨® de l'ells. I a continuaci¨®, la dels partits i coalicions que sostenien la societat pol¨ªtica, des del desastre del PSC i de CiU fins a l'actual inanitat d'UDC i Iniciativa, per no esmentar la disc¨°rdia de la CUP. A l'hora de la veritat, lluny de pensar i de comportar-se un¨¤nimement, tant la societat sencera com el seu segment independentista van donant prou mostres d'estar afligides per la human¨ªssima conjugaci¨® d'interessos, pors, necessitats i desitjos que nom¨¦s pot i ha d'orquestrar una praxi pol¨ªtica adulta, i no la pueril fantasia.

En arru?nar l'ampli consens catalanista, la revolta dels somriures ha obert profundes fractures

A mesura que l'eixordadora marxa del proc¨¦s obria esquerdes i dissensions en la societat catalana ¨Ci en la sacralitzada causa a la qual era convocada per la hist¨°ria¨C, la iridescent revolta dels somriures comen?ava a mostrar un rostre inquietant. Al mateix temps que es proclamava partera d'un pa¨ªs nou, parad¨ªs petitburg¨¨s romantitzat per l'abans psuquera Muriel Casals, anava fallint l'ampla corc¨°rdia civil facilitada pel consens catalanista. I tamb¨¦, per si no fos poc, anava insinuant una ombra sinistra, revelada per fi pel pandemoni d'execracions i insults que han inundat les xarxes socials entre l'empat de Sabadell i la humiliant rendici¨® de la CUP. Acatat sense cap mena de dubte o cr¨ªtica, amb unci¨® quasi religiosa, el dogma independentista ha consagrat un altar inapel¡¤lable, integrat per una barreja de raons atendibles?i, sobretot, de sofismes infundats: una aut¨¨ntica ortod¨°xia, en definitiva, venerada per dos milions de fidels. I en paral¡¤lel, per tant, ha generat una creixent poblaci¨® d'heterodoxos, pecadors i heretges, reus d'un espanyolisme execrable. De moment, Converg¨¨ncia i les seves hosts mesocr¨¤tiques han salvat els mobles, per¨° ara ¨¦s el pa¨ªs sencer el que es dirigeix al desastre.

Albert Chill¨®n ¨¦s professor de la UAB i escriptor