La vida, la propaganda i la perplexitat

El bon pol¨ªtic ¨¦s el que sap transitar per la realitat generant espais de progr¨¦s. Per¨° no sempre ¨¦s f¨¤cil posar-se d'acord sobre qu¨¨ ¨¦s el progr¨¦s. Si repassem el discurs dels principals partits i actors socials tot gira entorn del creixement. Malgrat els dubtes sobre la capacitat de cr¨¦ixer de les economies europees, dreta i esquerra continuen repetint el mateix conte de sempre: si aconseguim m¨¦s creixement, es recuperar¨¤ l'ocupaci¨®, millorar¨¤ el consum i tornarem al cercle virtu¨®s. Un mite que ning¨² gosa q¨¹estionar, fruit d'una hegemonia en qu¨¨ el ciutad¨¤ ha estat redu?t a estricte subjecte econ¨°mic.

En la sessi¨® inaugural de la nova legislatura del Congr¨¦s dels Diputats, es va produir un cert enrenou perqu¨¨ els representants de Podem van convertir l'esdeveniment en un espectacle comunicacional. L'endem¨¤ totes les portades van ser seves. De cultura republicana francesa, sempre he sentit certa fascinaci¨® per les formes i els rituals del poder. De manera que no em costaria trobar raons per criticar el n¨²mero que Podem va muntar en el moment de jurar els c¨¤rrecs i amb la pres¨¨ncia del fill de Bescansa a l'hemicicle. Per¨° prefereixo quedar-me amb tres coses que van m¨¦s enll¨¤ de l'an¨¨cdota: la vida, la propaganda i la perplexitat.

La vida. No fa falta ser antrop¨°leg per entendre que una mare alletant el seu fill ¨¦s la icona m¨¦s poderosa del poder de la dona. No es necessita ser nietzschesi¨¤ per saber que la vida ¨¦s la nostra manera d'estar al m¨®n. Col¡¤locar una imatge tan poderosa de la vida, generalment reservada a la intimitat de la llar, al lloc de l'acci¨® pol¨ªtica democr¨¤tica, el Parlament, no deixa de ser un senyal que una altra idea de progr¨¦s ¨¦s possible. Progressar ¨¦s ampliar les possibilitats de realitzaci¨® vital dels ciutadans. I aix¨° comen?a per repensar la relaci¨® entre vida i feina.

La propaganda. Vivim en una societat en qu¨¨ la capacitat normativa emana del consum. I aix¨ª hem vist com la competici¨® pol¨ªtica es du a terme cada vegada m¨¦s d'acord amb els models publicitaris de la cultura de mercat. Es ven el candidat, el partit, el programa com una mercaderia m¨¦s. Podem va introduir al Parlament una figura antiga, anterior a l'apoteosi del mercat: la propaganda. La ideologia s'ha fet marca com el producte, cosa que permet imposar una manera determinada d'entendre i organitzar el m¨®n sense que el ciutad¨¤ tingui plena consci¨¨ncia del que significa i les conseq¨¹¨¨ncies que pot tenir en la seva vida. Recuperant la propaganda, Podem convida a tornar al debat ideol¨°gic: a la confrontaci¨® d'idees, ¨¦s a dir, les maneres d'interpretar la realitat.

La perplexitat. Les cares de desconcert dels diputats dels grans partits eren expressives: aix¨° es mou i ens enxampa descol¡¤locats. Hi ha una fractura creixent en els interessos i en les maneres de fer dels ciutadans, que passa per la barrera dels 45 anys. Els dos grans partits fa massa temps que governen per a la gent gran, que ¨¦s la que els salva a l'hora del vot.

La pugna per imposar una determinada lectura de la realitat ¨¦s el que, almenys des de Gramsci, es diu lluita per l'hegemonia. D'aqu¨ª ve la import¨¤ncia de l'espai comunicacional, que ¨¦s el lloc on es configuren les formes d'interpretaci¨® de la realitat i la capacitat per determinar els comportaments socials. Durant les ¨²ltimes d¨¨cades la pol¨ªtica, a remolc dels diners, ha perdut incid¨¨ncia en la interpretaci¨® de la realitat i sobretot poder normatiu, que est¨¤ en mans dels mercats. A hores d'ara tothom s'adona de la seva impot¨¨ncia, que els mateixos governants confessen quan s'escuden en la idea que no hi ha alternativa. Desmuntar la interpretaci¨® hegem¨°nica de la realitat ¨¦s el primer pas perqu¨¨ la pol¨ªtica recuperi el poder perdut. L'alternativa ¨¦s resignar-se a un estricte paper de guardians de l'ordre. Els pol¨ªtics parlen de seguretat i por; els poders econ¨°mics, d'estabilitat i seguretat jur¨ªdica. S¨®n les veritats que determinen l'hegemonia. Recuperar la pol¨ªtica comen?a per q¨¹estionar-les.