Anguiles, manifest inconvenient
Oasi de la gastronomia primitiva, rural i litoral no ¨¦s un manifest subversiu
Menjar anguiles ¨¦s un dels detalls que repunten el relat de la tribu invisible que ens ronda a les celebracions folkl¨°rico-gastron¨°miques del litorals mediterranis. Lit¨²rgia i repte.?
Per redols, amb fred, boires o ventades de bramuls, pluja i neu, es fa foc comunal als d¨¦us, es menja porquim. Abans es solien mostrar als sants barbuts i ermitans les bestioles de c¨¤rrega i companyia dom¨¨stica per un esquitx de benedicci¨® i miracle.
A les portes i entrada de l'hivern sorgeixen misterioses, objectades o festejades, les anguiles; no s¨®n un menjar o aliment com¨², s¨®n una curiositat secreta quasi sense cerim¨°nia. Surten o suren als plats i les taules, ocultes en els sarc¨°fags comestibles de museu ¨Cen sobres¨C, de les espinagades, com una ofrena, embolicades i trempades entre la pasta.
?s cosa feta per Sant Antoni de sa Pobla de Mallorca i rodalies. El tast de la cosa ¨¦s en fritura adesada sempre en coent, en guisat, estofades, en escabetx, fumades (¨¦s espl¨¨ndida la min¨²cia mig curada, en filet sense espina ni pell, en pa amb oli amb tom¨¤tiga tallada). El cos escap?at, fragmentat a tallades, decora i identifica l'arr¨°s magm¨¤tic i subtil, no fa embulls, sin¨® que encerta amb la patata i el pebre vermell. S¨®n una mica greixoses i tenen la carn blanca i fina.
Aquestes b¨¨sties mouen la passi¨®, l'inter¨¨s cultural o el rebuig frontal, el f¨¤stic existencial. L'abstenci¨® no es castiga ni recrimina, per¨° no calen les mitjanies, ni el tast estug¨®s. O anguila, o pa amb oli, o fregit de porc per als convidats dissidents.
Certes anguiles eren llan?ades als pous i cisternes de les cases, segons un ritual sense certeses per atacar, deien, les larves de mosquits
La probable incorrecci¨® de la degustaci¨® prov¨¦ dels atavismes previs a l'aparent modernitat establerta per la comoditat, l'ordre i l'educaci¨®. La pesca i la degustaci¨® de les anguiles neden entre la comuni¨® i la inquisici¨®. No ¨¦s un infern, ni un cel. ?s com un minisomni anyal, un tast d'una vegada o dues. Una simple necessitat, la recordan?a. En els temps ven?uts, els depredadors i recol¡¤lectors les usaven per a la seva subsist¨¨ncia.
Una anguila, a mig cam¨ª entre el cuc repugnant i la perillosa serp, ¨¦s un altre dubte: ni peix pur ni r¨¨ptil amb cames, habitant de la mar salada i l'aigua dol?a, migra de les albuferes i el final de les torrenteres fins als confins intercontinentals. Neix a les llacunes de terra ferma i posa rumb cap a les zones llegend¨¤ries de l'oce¨¤ Atl¨¤ntic per retornar a criar, morir o ser ca?ades i menjades als seus or¨ªgens.
A vegades, alguns exemplars pescats a la costa els dies de x¨¤fecs estiuencs que inundaven de terra el mar ¨Cel tintaven de xocolata¨C eren llan?ats, segons un ritual sense certeses, al fons de les cisternes dom¨¨stiques. Eren per atacar, deien, les larves de mosquits, de les quals s'alimentaven.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.