Era jo qui s¡¯equivocava

I?aki Gabilondo s'ha referit en alguna ocasi¨® al comentari que li va fer anys enrere Xabier Arzalluz quan el periodista li va manifestar alguna reserva respecte al dubt¨®s carisma de determinat pol¨ªtic de l'¨¨poca: "El dia en qu¨¨ alg¨² apareix a la TV i saluda dient ¡®bona nit, s¨®c el president del govern¡¯, fa una cara de carisma...!¡±. He tornat a recordar el comentari del dirigent basc en constatar com ha canviat el tractament que, particularment en els mitjans de comunicaci¨®, s'ha anat dedicant als nous l¨ªders pol¨ªtics a partir de que es conegu¨¦s el resultat de l'¨²ltima contesa electoral, que certifica d'aquesta manera el que podr¨ªem anomenar l'efecte de realitat que aquest tipus de sancions electorals genera sobre les opinions de molta gent.

Per descomptat que aquest efecte no necess¨¤riament converteix en desencertada la valoraci¨® anterior, preelectoral. Que ho sigui no ¨¦s alguna cosa susceptible de quedar determinada per endavant, com si es tract¨¦s d'un principi general indiscutible (com ho seria tamb¨¦ aquell altre, de signe oposat, ¡°la primera opini¨® ¨¦s la que val¡±), sin¨® que ha de dilucidar-se sobre el terreny, analitzant els casos pr¨¤ctics. Em permetreu que posi un exemple en primera persona. Sens dubte, haig de ser jo qui s'equivoca a la vista de la gaireb¨¦ absoluta coincid¨¨ncia en les opinions, oposades a les meves, amb les quals m'ensopego per aqu¨ª, tant en diaris com en programes de r¨¤dio i televisi¨® de les m¨¦s variades tend¨¨ncies. La selecci¨® d'unes quantes d'aquestes opinions ¡ªde desigual import¨¤ncia, ho avan?o¡ª tal vegada permeti il¡¤lustrar el que m'interessa assenyalar.

No deixa de ser curi¨®s que a una homogene?tzaci¨® en les opinions que, de tenir un altre signe, molts no dubtarien a qualificar com de pensament ¨²nic, aquests mateixos proposin en aquest cas interpretar-la en termes d'hegemonia.

Aix¨ª, veig repetit que se li atribueix un notable domini de l'orat¨°ria a un jove pol¨ªtic que parla a gran velocitat, amb un to monocord, com un opositor a notaries practicant un exercici del temari, sense la menor inflexi¨® ni mat¨ªs en la seva veu. Comprovo, amb cert esc¨¤ndol per la meva banda (deformaci¨® professional, ho reconec), que analistes presumptament il¡¤lustrats no li concedeixen la menor import¨¤ncia als reiterats lapsus de cultura general, impropis d'un professor universitari, perpetrats per un l¨ªder emergent.

Constato aix¨ª mateix que un altre jove pol¨ªtic, orgull¨®s de pert¨¤nyer a un partit amb llarga hist¨°ria, respon als retrets relacionats amb les posicions program¨¤tiques que el mateix partit defensava durant la Transici¨® amb el displicent argument que en aquell temps ¡°ni tan sols existia Internet¡±, com si l'Edat Mitjana s'hagu¨¦s perllongat fins al naixement de Bill Gates. Certifico, en fi, que se saluda en termes que gaireb¨¦ fan posar vermell (¡°ha nascut un estrella¡± li vaig sentir dir l'altre dia a un tertuli¨¤), com la gran promesa del municipalisme d'aquest pa¨ªs, a una activista reconvertida en professional de la pol¨ªtica que la seva pr¨¤ctica m¨¦s habitual consisteix a votar a favor (o, en defecte d'aix¨°, abstenir-se) en assumptes respecte dels quals a continuaci¨® s'afanya a declarar que hi est¨¤ en contra.

No us penseu pas que em preocupa quedar-me en minoria. En absolut: no em preocuparia ni tan sols quedar-me en minoria de nom¨¦s un (imagino que minoria absoluta ha de ser el nom de la figura). Al cap i a l'¨²ltim, quan aix¨° passa, sens dubte el m¨¦s higi¨¨nic ¨¦s procedir a una cura d'humilitat i recordar el vell acudit del borratxo en contra direcci¨® per l'autopista. El que de deb¨° em preocupa ¨¦s justament el contrari, ¨¦s a dir, la constataci¨® que no s¨®c l'¨²nic que pensa aquest tipus de coses, per¨°, sobretot, que aquesta coincid¨¨ncia no aconsegueix tenir pr¨¤cticament cap reflex en el que alg¨² va anomenar en el seu moment l'opini¨® publicada.

No deixa de ser curi¨®s que a una homogene?tzaci¨® en les opinions que, de tenir un altre signe, molts no dubtarien a qualificar com de pensament ¨²nic, aquests mateixos proposin en aquest cas interpretar-la en termes d'hegemonia, com si llegint-la a la llum del pensament de Gramsci canvi¨¦s la seva naturalesa real. Posats a rec¨®rrer a avalistes cl¨¤ssics per entendre la situaci¨® actual, tal vegada result¨¦s de m¨¦s ajuda col¡¤locar-se en la perspectiva de les propostes dels fil¨°sofs de l'escola de Frankfurt i, en particular, de l'¨²ltim Marcuse. Esclar que acollir-se a aquests altres avals deixaria en evid¨¨ncia alguns. Perqu¨¨ aquells autors no van imaginar mai un futur en el qual per fi els seus tamb¨¦ poguessin modelar les consci¨¨ncies alienes, sin¨® un en el qual ning¨² model¨¦s ning¨².

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia a la UB.