La crisi fa emmalaltir els sanitaris

Uns 2.000 sanitaris i 1.400 milions d'euros menys en la sanitat catalana en quatre anys passen factura. La crisi ha deixat tocat el sector i si la qualitat assistencial gaireb¨¦ no s'ha vist afectada per les retallades ha estat ¡ªi en aix¨° coincidien el Govern, amb Boi Ruiz al capdavant del Departament de Salut, i l'oposici¨®¡ª gr¨¤cies al ¡°sacrifici¡± dels sanitaris. Per¨° aquest esfor? no ha sortit gratis. Les rebaixes han accentuat una situaci¨® ja habitual entre els professionals de la salut: l'estr¨¨s i l'esgotament s'han incrementat fins a l¨ªmits insalubres. Segons una enquesta del sindicat Metges de Catalunya (MC), el 2013, en plena crisi econ¨°mica, el 46% dels metges catalans patia esgotament emocional a la feina.

Encara que no hi ha dades globals que ho evidenci?n, els experts consultats coincideixen que les retallades i tot el que suposen ¡ªm¨¦s c¨¤rrega de treball, pitjors condicions laborals i m¨¦s pressi¨® assistencial, entre altres conseq¨¹¨¨ncies¡ª han afectat la salut dels sanitaris catalans. Els s¨ªmptomes de la s¨ªndrome burn out (o s¨ªndrome del professional cremat), que es manifesta en forma d'un fort desgast emocional i f¨ªsic i una escassa inclinaci¨® i inter¨¨s per la feina, s¨®n cada vegada m¨¦s visibles als passadissos dels hospitals i a les consultes. L'enquesta realitzada per MC el 2013 a m¨¦s de 2.700 metges catalans va revelar que el 20% patien burn out sense saber-ho.

¡°El burn out ¨¦s un tema al qual no se li ha prestat gaire atenci¨® i ¨¦s dif¨ªcil de mesurar. Per¨° jo veig personal que ve a la meva consulta i el que han suposat les retallades, amb m¨¦s c¨¤rrega de treball, ¨¦s el factor principal que genera aquesta s¨ªndrome¡±, sentencia el doctor Ricard Navin¨¦s, membre de la Societat Catalana de Psiquiatria de l'Acad¨¨mia de Ci¨¨ncies M¨¨diques. El psiquiatre assegura que, de base, els sanitaris ja s¨®n ¡°m¨¦s vulnerables¡± a patir?burn out, ¡°per l'estr¨¨s i l'esgotament emocional de tractar amb malalties greus que poden implicar la mort, comunicar-se amb els pacients i la seva fam¨ªlia o treballar en equip¡±. El principi i el final de la vida laboral s¨®n els moments de m¨¦s risc. ¡°Al voltant del 60% dels metges residents poden tenir estr¨¨s¡±, apunta Navin¨¦s. Un estudi del Col¡¤legi de Metges de Barcelona (COMB) assenyala que el 30% dels residents t¨¦ malestar mental en acabar el per¨ªode de pr¨¤ctiques.

¡°La causa del burn out ¨¦s que els descansos no estan en relaci¨® amb les c¨¤rregues de treball. Entre el 14% i el 50% de la infermeria de medicina interna, oncologia o urg¨¨ncies est¨¤ sotmesa a aquesta situaci¨®¡±, sost¨¦ Mar Ag¨¹ero, responsable de salut laboral del sindicat Satse. Entre els metges, segons l'enquesta de MC, el 47% reconeix un tracte distant amb el pacient i l'entorn laboral, ¨¦s a dir, despersonalitzaci¨® en la feina, un dels s¨ªmptomes del burn out. ¡°?s evident que hi ha hagut un augment de casos. En l'enquesta hem detectat que el burn out afecta una mica m¨¦s els homes (22%). El perfil ¨¦s de metges entusiastes, addictes a la feina i molt competitius¡±, descriu Rosa Alcolea, delegada de MC i autora de l'informe.

No obstant aix¨°, malgrat les experi¨¨ncies a peu de consulta i els informes que corroboren un augment del malestar mental entre el personal sanitari, els programes que han desplegat els col¡¤legis professionals per tractar els sanitaris malalts ¡ªPAIM en metges i Retorn en infermers¡ª no detecten un increment de les consultes per problemes de salut mental. ¡°Des del punt de vista assistencial, correspon m¨¦s al metge de salut laboral. Al PAIM arriben casos m¨¦s vinculats a trastorns psicoaddictius¡±, assenyala el doctor Gustavo Tolchinsky, del COMB. Malgrat tot, sost¨¦ que ¡°deu haver-hi molts casos infradiagnosticats, tot i que hi ha factors externs que fan que uns professionals siguin m¨¦s vulnerables que altres¡±.

Montse Mart¨ªnez, responsable del programa Retorn al Col¡¤legi Oficial d'Infermeria de Barcelona (COIB), assenyala que els motius de consulta s¨®n, en un 70% dels casos, ¡°per trastorns adaptatius i depressi¨®¡±, per¨° la xifra d'afectats s'ha mantingut estable aquests anys. ¡°Nosaltres no hem detectat cap increment, per¨° aix¨° deu ser perqu¨¨ l'¨¦sser hum¨¤ ¨¦s molt resistent i t¨¦ una intensa capacitat d'adaptaci¨®¡±, argumenta Mart¨ªnez. La q¨¹esti¨® econ¨°mica, segons la delegada de Satse, tamb¨¦ hi influeix: ¡°La gent evita agafar-se baixes perqu¨¨ li redueixen el sou¡±.

La presidenta de la junta de personal de l'Hospital de Viladecans, Eliana L¨®pez, afirma que la situaci¨® ¨¦s ¡°insostenible¡± i que els professionals aguanten perqu¨¨ tampoc confien en els equips de prevenci¨® de riscos laborals. ¡°Es veuen situacions d'estr¨¨s constant en urg¨¨ncies i en unitats d'hospitalitzaci¨®. La gent se sent molt superada perqu¨¨, a m¨¦s de la c¨¤rrega de treball, hi ha un alt grau de responsabilitat. Jo he vist companyes que ploraven d'impot¨¨ncia, altres que perdien cabells, que vomitaven, crisis d'ansietat¡­ Des de fa quatre anys ¨¦s habitual¡±, denuncia.