Un pla de xoc social per executar

Els departaments que s'encarreguen dels temes socials dins del nou Govern?s'han trobat amb una llarga llista d'assumptes pendents. No es tracta nom¨¦s del comprom¨ªs de complir el pla de xoc que va permetre l'acord entre Junts pel S¨ª (JxS¨ª) i la CUP, sin¨® d'abordar una cosa tan simple com la realitat: m¨¦s d'un 20% de catalans estan en risc de caure en la pobresa.

Boi Ruiz, per exemple, va deixar la cartera de Salut amb molts fronts oberts. El departament, especialment sensible per als actors socials i que t¨¦ la dotaci¨® pressupost¨¤ria m¨¦s elevada, ha estat un dels m¨¦s castigats per les retallades que va fer l'Executiu d'Artur Mas. Al nou conseller, Toni Com¨ªn, li tocar¨¤ bregar amb les sospites de privatitzaci¨® que han enfosquit la gesti¨® de Ruiz.

Bassa i Com¨ªn hauran d¡¯esfor?ar-se per agradar tant a JxS¨ª com a la CUP

Dolors Bassa, la nova encarregada de l'¨¤rea d'Afers Socials i Treball, haur¨¤ de lluitar, com Com¨ªn, per aconseguir el pressupost suficient per complir les mesures del pla de xoc. Organitzar un sistema de rendes per intentar reduir les desigualtats ¨¦s una de les seves prioritats. Per¨°, com el seu company a Salut, haur¨¤ de fer maniobres per agradar tant als membres de JxS¨ª (Converg¨¨ncia i Esquerra, de vegades en contradicci¨®) com a la CUP.

D'entrada, la manera com s'ha estructurat el Govern genera dubtes sobre la coordinaci¨® de les ¨¤rees socials. En teoria, Neus Munt¨¦, portaveu i consellera de Presid¨¨ncia, lidera una ¨¤rea social de la qual depenen Ensenyament (en mans de Meritxell Ruiz) i Sanitat, per¨° no els Afers Socials, que pengen de l'¨¤rea econ¨°mica, que encap?ala el vicepresident Oriol Junqueras. Es desconeixen els mecanismes de treball interdepartamental o el nivell d'influ¨¨ncia que Munt¨¦ o Junqueras poden tenir sobre els temes, ja que tamb¨¦ tenen cartera pr¨°pia.

Consorci sanitari de Lleida. El pla d'unificar la sanitat p¨²blica de Lleida en un consorci es va considerar una privatitzaci¨® encoberta per part dels lleidatans i tota l'oposici¨®. ERC va retirar el seu suport poc abans de les eleccions municipals. El projecte es va paralitzar temporalment a l'espera d'aconseguir ¡°consens¡±. Com¨ªn haur¨¤ de decidir si segueix endavant, com vol CDC, o si ho descarta, com anhela la CUP.

L¡¯estructura del Govern?genera
dubtes sobre la coordinaci¨®
entre les ¨¤rees socials

VISC+. El?projecte de venda de dades sanit¨¤ries an¨°nimes va tenir, des del primer moment, l'oposici¨® de la CUP. El pla segueix endavant, m¨¦s lent i amb menys pretensions del que s'esperava. Els seus ide¨°legs no han deixat clar si, en un futur, empreses privades podran fer servir aquestes dades. El pla de xoc preveu repensar la iniciativa.

Llistes d¡¯espera. L'acord amb la CUP parla de reduir un 50% les llistes d'espera en visites a l'especialista i proves diagn¨°stiques i un 10% en les intervencions. Ruiz ja va reduir l'espera quir¨²rgica el 2014, per¨° la tend¨¨ncia en proves diagn¨°stiques segueix a l'al?a (un 13% el 2015). La mesura, condicionada a l'aprovaci¨® dels pressupostos, tindria un cost d'uns 96 milions d'euros.

Nom¨¦s centres p¨²blics al Siscat.?Com¨ªn ja s'ha comprom¨¨s a treure de la xarxa d'hospitals p¨²blics (Siscat) les empreses amb ¨¤nim de lucre. Aix¨° vol dir que IDC Quiron Salut, titular del Sagrat Cor, la Cl¨ªnica del Vall¨¨s i l'Hospital General de Catalunya, deixaria de donar assist¨¨ncia p¨²blica. Com¨ªn no ha explicat sota quina f¨®rmula trencar¨¤ aquests vincles.

Aliances estrat¨¨giques.?Aquest ¨¦s l'eufemisme que s'ha utilitzat fins ara per transferir serveis entre centres sanitaris, independentment de la seva titularitat. ?s el cas de l'alian?a entre hospitals a Girona, que va permetre externalitzar el servei d'al¡¤lergologia. Aquests acords s¨®n una l¨ªnia vermella per a la CUP. Revertir-los, una promesa del pla de xoc.

Concursos en atenci¨® prim¨¤ria. Suspendre definitivament la licitaci¨® de l'atenci¨® prim¨¤ria ¨¦s una mesura recollida en el pla de xoc, per¨° que ja s'estava executant actualment. Com¨ªn haur¨¤ de veure com encaixa jur¨ªdicament la gesti¨® del 20% dels centres d'atenci¨® prim¨¤ria que no depenen de l'Institut Catal¨¤ de la Salut ni de cap altra empresa p¨²blica.

Renda m¨ªnima d¡¯inserci¨® (RMI).?JxS¨ª i la CUP coincideixen en la necessitat de reformar el sistema de rendes, tot i que difereixen en el mecanisme. El punt d'acord que recull el pla de xoc ¨¦s una recuperaci¨® de les condicions de la RMI?anterior a les retallades realitzades en la primera legislatura de Mas. Tornaria a ser un dret subjectiu. Els pressupostos haurien de dotar el programa amb 70 milions d'euros m¨¦s. Bassa espera que al final de la legislatura es pugui implementar una ¡°renda b¨¤sica de ciutadania¡±, que CDC no preveu. Tamb¨¦ es parla d'establir un salari m¨ªnim de 1.000 euros a Catalunya, una mesura que Bassa assegura que ¡°encara no pot explicar com es far¨¤¡±, segons va admetre en una entrevista a la Xarxa.

Escoles bressol.?La Generalitat va delegar en les diputacions el finan?ament de les escoles bressol. La CUP li va arrencar el comprom¨ªs a JxS¨ª de destinar 15 milions dels comptes a complir la demanda insatisfeta o reduir les quotes de les fam¨ªlies. A Catalunya la cobertura de l'educaci¨® de 0 a 3 anys ¨¦s del 35,9% dels infants. Tamb¨¦ hi ha cinc milions que es destinaran a reduir les r¨¤tios als centres situats en zones socialment desfavorides.

Beques menjador. El pla de xoc estableix una modificaci¨® progressiva dels barems a fi d'augmentar la cobertura, tenint en compte els criteris que determinen el llindar de risc de pobresa. Encara que no es parla d'un nombre espec¨ªfic i el mandat passat la partida estava oberta, les noves condicions farien augmentar considerablement el nombre de destinataris. A l'octubre ja s'havien lliurat m¨¦s de 68.000?beques menjador, per¨° un 25% dels nens catalans (uns 270.000) estan en risc de pobresa.

Depend¨¨ncia. La injecci¨® de 50 milions d'euros prevista en el pla ha de servir per augmentar les places de resid¨¨ncia i les anomenades PEV, les ajudes per sufragar una resid¨¨ncia privada mentre s'assigna una p¨²blica. La Generalitat destina m¨¦s diners que l'Estat a finan?ar aquesta llei, a la qual se suma aquest any la integraci¨® progressiva del grau I de depend¨¨ncia, el m¨¦s lleu. M¨¦s de 53.000 persones ja tenen aquest nivell reconegut.

Pobresa energ¨¨tica i habitatge. El reglament de la llei que va sorgir despr¨¦s de la iniciativa legislativa popular antidesnonaments encara s'ha de desenvolupar i el pla de xoc diu que es tramitar¨¤ per la via urgent. Encara s'ha de determinar quin departament intentar¨¤ tancar les negociacions amb les empreses subministradores perqu¨¨ efectivament es comprometin amb ¡°almenys el 50%¡± del fons per pagar els rebuts de les persones que no poden assumir-los. Dels 10 milions d'euros extra per a habitatge, ja s'ha destinat una part a refor?ar la l¨ªnia d'ajudes urgents al lloguer per a les fam¨ªlies en risc de desnonament.