30 assassins de dones sota la lupa

Quan es tracta de viol¨¨ncia de g¨¨nere, l'assass¨ª no t¨¦ intenci¨® de fer mal a la dona. T¨¦ intenci¨® de matar-la. Aquest ¨¦s un element contrastat en els 30 casos d'assassinats de dones que hi va haver a Catalunya entre el 2006 i el 2011, que ha estudiat Isabel Marzabal per elaborar la seva tesi doctoral, Els feminicidis de parella: an¨¤lisi dels 30 casos d'assassinats sentenciats per l'Audi¨¨ncia de Barcelona (2006-2011). No hi ha un com¨² denominador entre els assassins, ni en la preparaci¨® de la mort de la parella, ni en el m¨¨tode emprat, si b¨¦ l'autora de l'estudi entreveu una influ¨¨ncia de les not¨ªcies que divulguen els mitjans de comunicaci¨®. ¡°La probabilitat d'un assassinat ¨¦s 12 vegades m¨¦s elevada si han aparegut not¨ªcies de feminicidis en un interval de quatre dies i 24 vegades m¨¦s alta si aquestes not¨ªcies han aparegut en els 10 dies anteriors¡±.

L'estudi dels 30 assassins (condemnats en sent¨¨ncia ferma) revela que, en cap dels casos, hi ha un trastorn mental greu i nom¨¦s en un 15% dels autors es va diagnosticar amb posterioritat al crim un trastorn de la personalitat. El 57,1% tenia estudis primaris; el 38,1%, estudis secundaris, i el 4,8%, universitaris, aix¨ª que l'educaci¨® tampoc no ¨¦s un element essencial per dibuixar un perfil est¨¤ndard d'un assass¨ª de g¨¨nere. ?s un home que viu amb l'obsessi¨® de la dona a la ment, en general casos que no es detecten abans. De fet, t¨¦ poca estima a la seva vida, la majoria s'entrega i al voltant d'un 30% se su?cida. Aquests s¨®n els casos m¨¦s alarmistes, el d'alg¨² que decideix ¡°matar i matar-me¡±, cosa que pot produir un dany extrem.

Isabel Marzabal ¨¦s llicenciada en Dret i ha treballat durant anys com a secret¨¤ria judicial a Barcelona. Va veure passar casos de maltractaments, homicidis i assassinats pel seu jutjat, ha treballat tamb¨¦ en jutjats de vigil¨¤ncia penitenci¨¤ria, i va decidir fer una investigaci¨® que no s'havia fet abans. ¡°Em cridava l'atenci¨® si en la figura de l'assass¨ª hi havia elements comuns, relatius a les persones o als fets¡±. Marzabal va descartar per al seu estudi els casos que es van acabar amb sent¨¨ncia d'homicidi i tots aquells en qu¨¨ l'agressor va acabar su?cidant-se. Marzabal va poder estudiar les sent¨¨ncies i el perfil dels assassins, a m¨¦s de la seva situaci¨® penitenci¨¤ria. Va poder fins i tot anar a algun judici, per¨° no va poder entrevistar-se amb cap. Un dels detalls que li va cridar l'atenci¨® va ser el fet que la fam¨ªlia de l'agressor no sempre hi trenca totalment la seva vinculaci¨® afectiva.

Paral¡¤lelament, va analitzar les informacions que van oferir els mitjans de comunicaci¨® sobre aquests 30 casos, a trav¨¦s dels arxius dels diaris EL PA?S i La Vanguardia i del canal de televisi¨® Tele 5. I va fer una cosa m¨¦s: va analitzar totes les not¨ªcies d'agressions o morts de dones que es van divulgar amb anterioritat a cadascun dels casos analitzats; va establir dos barems, les not¨ªcies de morts de dones des de quatre dies abans de l'assassinat i des de deu dies abans per determinar si hi va haver algun efecte d'imitaci¨®. La conclusi¨® a la qual arriba Marzabal ¨¦s que s¨ª que s'aprecia una imitaci¨® i un refor? de la idea de matar que ronda en la ment de l'assass¨ª. Marzabal conclou que ¡°hi ha similitud en les conductes dels agressors¡± i que ¡°molts assassinats contigus en el temps o en el lloc acostumen a tenir caracter¨ªstiques similars en el seu desenvolupament¡±. La seva conclusi¨® va m¨¦s lluny quan afegeix: ¡°Hi ha elements en el tractament period¨ªstic que poden estar ajudant l'assass¨ª a considerar que l'objectiu complert per un homicida anterior coincideix amb el seu i, al mateix temps, poden estar provocant que individus amb ¡°una tensi¨® conductual alta¡± tinguin la mateixa conducta quan s'assabenten que altres l'han posat en pr¨¤ctica¡±. Les informacions produeixen un efecte d'imitaci¨® o un refor? de la idea de matar? ¡°No s¨®n excloents¡±, respon l'autora.

Marzabal descobreix que, en el 92,1% de les informacions sobre assassinats de g¨¨nere, mai se cita les condemnes que s'imposen als agressors. I aquesta ¨¦s una dada que hauria de considerar-se. ¡°Per regla general, les informacions aprofundeixen en les dades de la v¨ªctima, fins i tot divulguen una foto seva, gaireb¨¦ mai de l'assass¨ª. De vegades es recreen en aspectes morbosos del crim, uns aspectes que acaben infonent por en les dones. I, mai o gaireb¨¦ mai se citen les conseq¨¹¨¨ncies¡±, conclou. Marzabal recomana oferir el tel¨¨fon d'assist¨¨ncia a dones maltractades en aquest tipus d'informacions i anima a divulgar les sent¨¨ncies. Respecte a les condemnes, un estudi recent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) assenyala que les penes han anat en augment: la mitjana ha pujat a 18 anys i tres mesos, mentre que en l'estudi anterior (del 2012), la mitjana de les condemnes era de 17 anys. Sobre aquest punt, s'aprecia en diversos estudis com els jutges s¨®n cada vegada m¨¦s severs amb la viol¨¨ncia de g¨¨nere.

La manera com progressa la idea de matar la parella en la ment de l'assass¨ª ¨¦s un assumpte per estudiar, que faria necessari una cosa aix¨ª com un estudi forense dels casos. ¡°Caldria remuntar-se molt enrere, estudiar la conducta de l'assass¨ª amb molta anterioritat, de vegades es poden tenir alguns senyals en les visites que fa la parella al metge¡±, apunta Antonio Andr¨¦s Pueyo, crimin¨°leg, psic¨°leg forense i director de la tesi. Pueyo assegura que les estad¨ªstiques de Sanitat s¨®n m¨¦s fiables que les d'Interior a l'hora de calibrar els casos de maltractament de dones, i fins i tot els d'assassinats. ¡°La Gu¨¤rdia Civil ha fet algun intent de fer una an¨¤lisi forense, per¨° en realitat la investigaci¨® es limita a la instrucci¨® del cas, que acaba amb la detenci¨® i la condemna de l'agressor¡±, assenyala Marzabal.