Les vacances de Monsieur Foix

Pastada i pouada en la rica avantguarda del principi de segle, l¡¯obra de J.V. Foix (1893-1987) es desplega sobretot a la postguerra, una dotzena de t¨ªtols que, des de l¡¯esclat dels sonets perfectes de Sol, i de dol(1947), ocupen un lloc de privilegi en la poesia catalana. La correspond¨¨ncia que ara s¡¯edita comen?a precisament quan, ja en la seixantena, Foix fa amistat amb el fill d¡¯un company de generaci¨®, el tamb¨¦ poeta Mari¨¤ Manent.

Lletraferit inquiet i activista incipient, Albert Manent, de 21 anys, admira un Foix que tres anys abans ha publicat Les irreals omegues ¡ªpoemari impressionant, decisiu en l¡¯establiment del seu singular mestratge. Comen?a a tractar-lo amb rever¨¨ncia i un punt de pedanteria i Foix l¡¯acull cordialment, per¨° el 1965, amb m¨¦s confian?a, Manent s¡¯atrevir¨¤ a retreure-li un ¡°rebentisme c¨°smic¡±, fent-se ress¨° de les cr¨ªtiques que rebia per la seva actitud isolada i deliberadament marginal.

El gruix de les cartes correspon als anys cinquanta i la primera meitat dels seixanta. Hi dominen les de Foix i, sobretot, les escrites durant les vacances d¡¯estiu al Port de la Selva, lloc essencial en la configuraci¨® del seu imaginari po¨¨tic. Trobem aix¨ª, d¡¯una banda, el report, fidel i ir¨°nic, d¡¯una Costa Brava plena d¡¯estiuejants: ¡°Tot de francesos m¨¦s aviat casolans i d¡¯angleses velles. I qualque madrileny estant¨ªs¡±. El turisme creix, cada cop hi ha m¨¦s cotxes i m¨¦s gent de moltes nacionalitats: el 1959, els francesos s¨®n ja ¡°m¨¦s de la meitat del cens de la vila¡±. Als anys seixanta, Foix percep la degradaci¨® d¡¯un pa¨ªs en venda i que s¡¯acomoda al guany f¨¤cil. Per¨° el to general ¨¦s m¨¦s aviat festiu, i comenta murri com els joves surten i ballen ¡°amb noies empantalonades i francament arrambadisses¡±. Ja en la vuitantena, celebra la visi¨®, durant un passeig costaner, de ¡°tres noies alemanyes, a p¨¨l i sense vel¡±.

Per¨°, a m¨¦s, la correspond¨¨ncia ¨¦s valuosa perqu¨¨ perfila el pensament i l¡¯obra de Foix en el context de la Catalunya de postguerra. Sovint les cartes s¨®n veritables exercicis d¡¯estil: una l¡¯escriu en el dialecte local, i set s¨®n en vers i reflecteixen ¡°el l¨ªric, el sat¨ªric i l¡¯observador¡±, com assenyala Manent. La facilitat versificadora de Foix ¨¦s extraordin¨¤ria: escriu a raig un poema de 73 versos i diu que no li costa gens fer-ho. Veiem tamb¨¦ com es relaciona amb l¡¯entorn literari i resistent: admira sense concessions Carles Riba i sent amb dolor el buit de la seva mort prematura; valora menys Josep Maria de Sagarra, que troba important per¨° no com Carner o Riba (l¡¯envia ¡°al purgatori amb En X¨¨nius!¡±); li fan una mica d¡¯ang¨²nia els ¡°pairalistes ben intencionats¡± que s¡¯apleguen cada any al concurs parroquial de poesia de Cantonigr¨°s; no veu clara la tend¨¨ncia de Serra d¡¯Or a acollir punts de vista marxistes; i s¡¯enc¨¦n amb un insolent Joan Triad¨², a qui titlla de ¡°cantonigrossenc¡± i ¡°bocaestret¡± perqu¨¨ el tracta de vella gl¨°ria ofesa (a ell, que viu a gust amb el reconeixement que rep, no majoritari per¨° s¨ª de cr¨ªtica).

La imatge del Foix amic del classicisme i de la modernitat es refor?a: ¡°Obro el darrer Cam¨²s o el renaixent Petrarca¡±. Llegeix novetats polic¨ªaques de Gallimard i escolta m¨²sica de jazz, mentre, atent al paisatge caprici¨®s, ¡°cerco rocs abstrets i rels figuratives¡±. Es queixa que les visites el distreuen, per¨° convida insistentment Manent a visitar-lo, amb els joves Joaquim Molas, Josep Maria Castellet i Gabriel Ferrater, al Port de la Selva. Sens dubte, les vacances de Foix convertien el poble en un cau literari de primer ordre.