El talent del FC Barcelona supera l¡¯entusiasme de l¡¯Athletic

El Bar?a, sense Messi ni Luis Su¨¢rez, ha guanyat a San Mam¨¦s. Potser aquesta ¨¦s la not¨ªcia, potser aquest ¨¦s el resum d'un partit que naixia amb la p¨®lvora intacta de l'Athletic, a l'empara dels seus fogoners, despr¨¦s de cremar-se les mans i els bra?os al Camp Nou tres dies abans, per¨° que ha acabat convertit en focs artificials, menys espectaculars del previsible, tan fragorosos com s'esperava. El FC Barcelona ha estat un equip pr¨¤ctic, estalviador, poc detallista, efica?, de vegades humil, de vegades sobrat, davant d'un Athletic que ha tirat m¨¦s petards que traques, com a les festes dels petits pobles on el soroll substitueix el color. Ha guanyat el Bar?a sense Messi ni Su¨¢rez i aquesta ser¨¤ la seva millor not¨ªcia, m¨¦s enll¨¤ de fer dues passes de tres per accedir a les semifinals de la Copa, l'objectiu matem¨¤tic. L'altra t¨¦ m¨¦s a veure amb l'an¨ªmic, amb el psicol¨°gic, amb l'esportiu.

El partit ha mort jove. Ha estat una ll¨¤stima perqu¨¨ prometia. La lluita entre l'entusiasme i el talent ¨¦s com l'oli a l'amanida: real?a les insipideses. Sis mosques brunzidores sobrevolaven San Mam¨¦s i l'Athletic havia carregat l'escopeta d'optimisme; el Bar?a de prud¨¨ncia. Les precaucions del Barcelona han estat tan grans, que ha viscut 15 minuts com els equips precaris: orientant-se en la boira, esquivant el temporal, de vegades cap cot, sempre desfilat, com si el blau turquesa li hagu¨¦s esborrat els senyals d'identitat. L'Athletic superava amb facilitat el lloc de comandament de Busquets, la qual cosa significa autom¨¤ticament perill a la rereguarda. Per¨° atacava sense bales. Es llan?ava al buit, com els intr¨¨pids, sense trobar Aduriz, el seu matador, ni Williams, l'espasa del past¨ªs. Plovia, per¨° no tronava. Sense Ra¨²l Garc¨ªa, a Aduriz li falta la maroma del gol. Eraso li inflama el pulm¨®, per¨° s'ho mira des de lluny.

A l'adolesc¨¨ncia del partit, l'Athletic ha estat un noi llest i el Bar?a, el nou de la classe, el que se sap la lli?¨® per¨° abans atalaia no sigui cas que l'acusin de setci¨¨ncies. Iniesta, Rakitic i Arda jugaven amb l'¨¤nim encongit o amb una paci¨¨ncia exagerada. Neymar, no. Neymar sabia que tenia a San Mam¨¦s un d'aquests partits que cal disputar amb sordesa. Si l'haguessin deixat, ho hauria fet amb els auriculars escoltant reggaeton. Ell ha estat el primer que s'ha saltat l'ordre establert amb algunes escapades per mostrar la motxilla del seu talent. Era l'¨²nic supervivent de l'envejable davantera despr¨¦s de la sanci¨® de Luis Su¨¢rez i la precauci¨® de Messi. No podia passar desapercebut. Sentia alguna cosa aix¨ª com baixar de rang en l'escalaf¨® de la mitologia. Per¨° es desconeixia quin seria el resultat de l'equaci¨® amb Arda i Munir.

L'Athletic recercava a la biblioteca defensiva del Bar?a amb m¨¦s entusiasme que resultats, quan el rival en quatre tocs ha fet gol. Li ha arribat la pilota a Alves, que l'ha donat a Rakitic, tots sols, abandonats pels defenses entusiastes, i el croat l'ha posat al punt de penal i l'ha rematat Munir, reclamant el perqu¨¨ de la seva pres¨¨ncia. S'havia acabat l'adolesc¨¨ncia i la joventut del minut 18 premiava el Bar?a, amb l'exc¨¦s que sempre suposa el gol.

Neymar posa la punta

Tant era. A la majoria d'edat del partit, l'adolescent, o sigui l'Athletic, se n'ha anat de classe. Corria pel pati de l'escola del camp, per la voluntat de Be?at o el coratge de Lekue, per¨° eren carreres de barriada, intenses, crespades, valentes. Fins que ha arribat Neymar, que vivia c¨°modament al seu apartament de la banda esquerra i Etxeita li ha obert la porta del gol. El central blanc-i-vermell fa setmanes que emmalalteix de bona conducta, cosa que figura en el certificat de penals dels defenses centrals. Si a aix¨° li afegeixes una desatenci¨® plena de dubtes hamletians?quan s'apropa la pilota, el normal ¨¦s que Neymar et robi el DNI, el passaport i l'equipatge. I ho ha robat tot, superant fins i tot la sortida desesperada d'Herrer¨ªn, que no ha tocat ni cama ni pilota, ni gespa. O sigui, gol. O sigui la mort natural d'un partit i potser de l'eliminat¨°ria.

De l'esperit de l'agost, de la Supercopa, de l'est¨ªmul emocional davant l'adversitat. En aquest moment, recentment inaugurada la joventut, en el minut 24, el Bar?a ha estat el Bar?a. Iniesta ha trobat el seu lloc i la pilota, o sigui el seu equip ha trobar el rellotge que li ha marcat l'hora, aquest que avan?a i es para quan ¨¦s necessari per arribar a temps o perqu¨¨ el rival arribi tard a tots els llocs.

Massa jove ha mort el partit per tot el que quedava per viure. L'Athletic, amb l'escopeta buida, somiava amb les remuntades hist¨°riques. M¨¦s que futbol, proposava lluita, cor, aquestes sensacions. Ha millorat amb l'entrada de Muniain, que li ha donat tacte, i de Sabin Merino, que ha proposat envergadura. El Bar?a s'ha arraulit al dormitori plaent dels seus gols i ha decidit que la guerra s'havia acabat. Un parell de sortides voluptuoses, un parell de xuts lluny¨ªssims de Munir i Piqu¨¦ per venjar l'afront de San Jos¨¦ a Ter Stegen a la Supercopa. I res m¨¦s. Ofici, perqu¨¨ dos gols a domicili s¨®n molts gols a la Copa i a la Lliga. I perqu¨¨ l'Athletic, amb tot el seu esfor?, la seva fe, amb prou feines ha aconseguit obres edificants. Fins al minut 81 no ha aconseguit exigir el millor de Ter Stegen, en una rematada de Sabin que l'alemany ha elevat per sobre del travesser. Massa tr¨¤nsit per tan poc recorregut. Massa suor per tan poc sou.

Almenys ha cobrat la paga extra, gaireb¨¦ en la conclusi¨® de la jornada, quan Aduriz ha ca?at un servei de San Jos¨¦, desat¨¨s per la defensa. A la Liga seria el gol de l'honor, que es deia; a la Copa, els gols valen m¨¦s, per¨° tenen gust de poc quan el rival n'aconsegueix m¨¦s. Potser hi ha hagut molta p¨®lvora mullada, per¨° la que ha explotat l'ha incendiat el Bar?a. I ¨¦s el que compta, el que queda, el que val.